Els talibans van tornar a prendre el poder a l'Afganistan fa exactament un any, el 15 d'agost del 2021, després de conquistar Kabul i després que fugís del país l’aleshores president Ashraf Ghani, coincidint amb la imminent i anunciada retirada final de les tropes nord-americanes aquest mateix mes.

Els talibans, l'origen de la paraula dels quals significa estudiants (de l'Alcorà), van prendre per primera vegada Kabul el 1996, i van imposar un règim integrista islàmic que van estendre al 90 % del territori fins que van ser expulsats del poder el 2001 per forces opositores afganeses ajudades pels Estats Units.

Aquest cop els esdeveniments es van desenvolupar molt ràpidament. Els EUA i els talibans van arribar el febrer del 2020 a un acord de pau a Doha, gairebé un any i mig abans que les tropes islamistes tornessin a prendre la capital afganesa. La caiguda de Kabul i la presa de poder talibà es van precipitar en molt poc temps, una vegada que els Estats Units van concretar la data per a la sortida de les seves tropes.

2020

El 29 de febrer els EUA i els talibans firmen un històric acord de pau a Doha (Catar), després de 19 anys de guerra. Van estampar la seva firma el representant especial per a la Pau nord-americana, Zalmay Khalilzad, i el mul·là Abdul Ghani Baradar, per part dels islamistes. A la cerimònia també hi era present el secretari d'Estat nord-americà, Mike Pompeo.

Set mesos després, el 12 setembre, es va celebrar a Doha la primera ronda de converses entre el Govern afganès, representat per un equip de negociació i els talibans. I, el 13 desembre, els Estats Units van anunciar el començament del replegament de tropes a l'Afganistan de les 4.500 a 2.500.

2021

El 13 d’abril de 2021, el nou president dels EUA, Joe Biden, anuncia que completarà abans de l'11 de setembre una retirada de tropes sense condicions. El 24 d’abril, 11 dies després, forces nord-americanes i de l'OTAN acorden lliurar a l'Afganistan equip i instal·lacions militars, per 1.000 milions de dòlars, durant quatre mesos després del procés de retirada. I, el 29 d’abril, les tropes nord-americanes anuncien el començament de l'última fase d'aquesta.

El 5 de maig, els talibans capturen un districte a la província de Baghlan, el primer que cau sota control insurgent des de l'inici oficial de la retirada dels EUA i l'OTAN. Poc més de dos mesos després, el 8 de juliol, Biden diu que la retirada estarà completa pels volts del 31 d'agost. 

El mes de juliol és un moment mogut al país. El 14, els talibans prenen el control d'un important pas fronterer amb el Pakistan, país al qual Kabul acusa de recolzar la insurgència. L’endemà, 15 de juliol, aquests ofereixen un alto el foc de 3 mesos a canvi d'alliberar els seus 7.000 presos. El 17 de juliol, les dues parts, el Govern i talibans, reprenen les converses a Doha, sense acord. I, el 30 de juliol, arriba als Estats Units el primer grup de refugiats afganesos en risc per la guerra.

L’agost comença quan el dia 2, Afganistan culpa els EUA de l'avenç talibà, que ja assetja tres ciutats clau. Un dia després, el 3 d’agost, el país viu intensos combats amb els talibans en almenys 11 províncies amb prop de 400 insurgents morts i milers de civils obligats a fugir de casa seva. El 6 d’agost, la comunitat internacional pressiona a l'ONU els talibans perquè aturin la seva ofensiva militar. El dia 11, els talibans prenen el control del Cos 217 d'Exèrcit de Pamir, a la del nord Kunduz, convertint-se en el primer cos de l'Exèrcit afganès en dues dècades de guerra a caure en mans insurgents.

L’endemà, dia 12 d’agost, el Govern afganès proposa als talibans compartir el poder a canvi d'un alto el foc immediat. I, el 14, Biden autoritza el desplegament d'"aproximadament 5.000" militars a l'Afganistan. El 15 d’agost, els talibans entren a Kabul sense cap resistència. El president, Ashraf Ghani, abandona el país. A diferents països es fa una crida urgent a la comunitat internacional perquè es mantinguin obertes les fronteres de l'Afganistan i puguin sortir totes les persones que ho desitgin, especialment les dones.

Dins d’aquest període de tres dies, el 16 d’agost, EUA demanen als ciutadans que no vagin a l'aeroport de Kabul, després de les dramàtiques escenes quan centenars de persones intentaven abordar els avions. A Espanya, parteix cap a Kabul el primer avió Espanya-Dubai de les Forces Armades per repatriar els espanyols. Tres dies després, arribava a Madrid amb 53 persones a bord, cinc espanyols i 48 afganesos. Després d’un dia de pausa, el 18 agost, els EUA admeten morts durant les escenes de caos a l'aeroport de Kabul per pujar a avions i sortir del país. El mes acaba el 31 agost, quan els EUA donen per acabada la seva missió a l'Afganistan després de 20 anys de permanència.

El 4 setembre, els talibans anuncien la represa dels vols nacionals, restringits fins ara a vols d'evacuació. I, el dia 7, els talibans nomenen un Govern interí, amb absència de dones, i al capdavant del qual se situa el mul·là Hassan Akhund, un líder que figura a la llista negra de Nacions Unides.

El 9 d’octubre se celebra la primera reunió presencial entre els talibans i representants dels EUA a Qatar, des de la retirada de l'Afganistan, en què els primers van demanar "relacions positives" i desbloquejar fons internacionals. Finalment, el passat 23 de novembre, els talibans nomenen 27 membres d'un Govern que de nou exclou les dones.

2022

Aquest any va començar el 24 de gener, quan el Govern talibà es reuneix a Oslo (Noruega) amb representants de la comunitat internacional, a la primera visita oficial a un país europeu des que van prendre el control de l'Afganistan.

Després d’un febrer pausat, el 17 de març, l'ONU renova un any la seva missió a l'Afganistan, la UNAMA, amb l'abstenció de Rússia. El dia 23, els talibans mantenen el tancament de les escoles per a les estudiants de secundària, malgrat la promesa que permetrien a les adolescents tornar a les aules per primera vegada des de la seva arribada al poder. El 27 d’aquest mateix mes, el règim talibà segrega per sexes els parcs de la capital afganesa. L’endemà dia 28, la milícia tanca quatre estacions de ràdio regionals i prohibeix l'emissió de cadenes estrangeres. Es controla a més la barba dels funcionaris. El 31 de març, els talibans hissen per primera vegada la seva bandera blanca inscrita amb el Shahada, símbol de l'autodenominat Emirat Islàmic dels fonamentalistes, a l'icònic lloc de Kabul on, fins a l'arribada, va onejar per dècades l'històric tricolor afganès.

El 25 d’abril, els experts de l'ONU demanen als EUA que desbloquegin 7.000 milions de dòlars en fons del banc central afganès per l'"alarmant situació humanitària" que viu el país. El 28 d’abril, el Govern interí talibà celebra el 30è aniversari de l'entrada dels mujahidins o combatents de la resistència afganesa a Kabul i la caiguda de Mohammad Najibullah, dirigent del règim prorus. El 7 de maig es decreta l'ús obligatori del burca a llocs públics.

El juliol, el dia 20, la missió de les Nacions Unides a l'Afganistan (UNAMA) adverteix de l'erosió dels drets humans, especialment de les dones i les nenes. El 28 d’aquest mateix mes, els EUA es reuneixen amb els talibans per a l'alliberament de 3.500 milions de dòlars en fons afganesos, conservats a la Reserva Federal nord-americana. Finalment, el 31 de juliol, va ser dia en què va morir el líder d'Al-Qaida, Ayman al Zawahiri, en un atac d'un dron nord-americà a Kabul. Els Estats Units anuncia la seva mort un dia després.