D'Afganistan a Espanya, l'odisea d'un periodista per fugir dels talibans
Per EFE
Publicat el 08 de setembre 2021

Poc després d'entrar a Kabul, els talibans el van apuntar amb una arma. Després van arribar els missatges d'auxili d'altres periodistes com ell, als quals buscaven a les seves cases, així que va decidir fugir en avió amb la seva família. Però el caos a l'aeroport el va empènyer per terra al Pakistan, abans de poder volar.

Tot va passar molt de pressa, sense gaire temps per a reaccionar. Els talibans van capturar gairebé tot l'Afganistan en poc menys de dues setmanes, i per sorpresa, el diumenge 15 d'agost es van situar a les portes de Kabul, llestos per a la conquesta final. Aquest periodista, que porta gairebé set anys treballant amb EFE a l'Afganistan i ha de mantenir oculta la seva identitat per seguretat, reconeix que "estava completament segur que els talibans no entrarien a la ciutat fins que no es completés una transició política de poder", com havien promès públicament.

"Però quan vaig sortir de l'oficina a la tarda em vaig trobar amb un primer combatent talibà a la carretera prop de la meva casa. Em va apuntar directament amb la seva arma des d'uns 70 metres. En aquest moment vaig pensar que tot havia acabat", relata, però en lloc de girar-se i intentar fugir, va decidir seguir de cara, sense aparentar por. Llavors es va adonar que el combatent l'estava examinant amb l'espiell de l'arma per saber qui era, i veient que no suposava cap amenaça, el va deixar marxar.

"Quan vaig arribar a casa, vaig rebre el missatge d'un amic a WhatsApp, on vaig sentir els crits d'una amiga periodista que cridava desesperadament demanant ajuda i deia: 'Els talibans estan trucant a la porta de casa i la busquen!'". Poc després, afegeix, els missatges com aquest d'altres periodistes es van multiplicar, amb els insurgents arribant a les cases, arrestant-los i colpejant-los si els localitzaven.

Cada vegada "sentia més por (...) Com a periodista havia escrit centenars d'històries en els últims deu anys, i la majoria podrien ser vistes com a propaganda per part dels talibans (...) Em convertia en un objectiu potencial per a ells (...) Temia que els talibans poguessin trucar a la meva porta", recorda.

L'endemà al matí, es va omplir de valor, i va conduir per una ciutat que d'un dia per a un altre havia canviat. En lloc de la policia, ara patrullaven Kabul "talibans barbuts armats de cabells llargs", la majoria de les botigues estaven tancades i gairebé no hi havia dones als carrers.

Els talibans havien promès una "amnistia general", assegurant que perdonaven a tots aquells que haguessin estat relacionats amb el govern afganès o els estrangers després de la caiguda del règim talibà en 2001, però a mesura que passaven els dies es multiplicaven les denúncies d'atacs, arrestos i execucions.

Encara que la majoria dels abusos venien suposadament de combatents als quals els seus superiors no havien pogut controlar, no podia creure les promeses dels talibans. "Totes aquestes inquietuds i angoixa... Em van convèncer que havia d'abandonar el meu país", així que com a corresponsal d'EFE a l'Afganistan, l'agència de notícies va coordinar contrarrellotge la seva sortida amb les autoritats espanyoles perquè el seu nom, el de la seva dona i els seus dos fills apareguessin en el llistat dels vols d'evacuació.

Caos a l'aeroport

Tothom havia estat testimoni del caos a l'aeroport de Kabul poc després de conèixer-se l'arribada dels talibans a la capital, amb centenars de persones desesperades prenent la pista i corrent al costat d'un avió que enlairava. Alguns fins i tot es van aferrar a l'aeronau i van morir poc després caient al buit.

Però no s'esperava que després que els talibans prenguessin el control de la zona civil de l'aeroport i els americans de l'àrea militar en un aparent pacte de no-agressió per deixar continuar els vols d'evacuació fins a la data límit del 31 d'agost, el caos continuaria.

El personal de l'ambaixada espanyola a Kabul el va citar per primera vegada a l'aeroport per abandonar el país en un dels vols d'evacuació un dimecres a primera hora del matí. Havia de portar algun distintiu vermell o groc, però una multitud els tancava el pas fins a les portes, sense poder avançar durant hores. "Era un caos total, amb estampides, la violència dels guàrdies afganesos i estrangers a l'aeroport, que utilitzaven gasos lacrimògens, bombes de so i trets a l'aire per a dispersar a la gent", recorda el periodista, que ho va tornar a intentar dies després per una altra porta, aquesta vegada a la tarda, però sense èxit.

La gent queia inconscient per la calor o les estampides, colpejades a terra, mentre molts empenyien i els seus familiars entre crits d'auxili intentaven socórrer qui podien. Un dels seus fills va començar a vomitar, així que va abandonar l'aeroport.

Els documents no semblaven importar, i molts dels que eren allà sense permisos legals d'evacuació es negaven a abandonar la rodalia de l'aeroport, segurs que d'una manera o altra, si aconseguien superar una de les portes, podrien abandonar l'Afganistan.

Pakistan

Havia perdut tota esperança d'abandonar l'Afganistan per aire i ara, com a única alternativa viable, quedava travessar la frontera amb el Pakistan. Altres periodistes li havien dit que en un dels punts fronterers del sud podria tenir més possibilitats d'èxit perquè hi havia menys controls, però també suposava recórrer les zones més perilloses, on els talibans tenen més presència.

Va ser llavors quan l'esforç de les ambaixades d'Espanya a Kabul, Islamabad i Nova Delhi, més la coordinació del periodista pakistanès d'EFE amb les autoritats del Pakistan, van aconseguir un bitllet ràpid per al periodista i la seva família, que no tenien passaports. Amb la documentació en regla, el nou punt de sortida era el pas fronterer de Torkham, un trajecte molt més curt: "Encara que tenia molta por, perquè sabia que els talibans podrien treure'm de l'autobús en qualsevol moment, vaig decidir sortir de Kabul".

"Però gràcies a Déu, al llarg dels més de 250 quilòmetres de recorregut, vaig travessar una desena de llocs de control dels talibans sense problema i vaig arribar al Pakistan", celebra, malgrat que a la frontera encara haurien de passar hores i contínues trucades a les autoritats pakistaneses per a aconseguir el permís final d'entrada.

Al Pakistan, a la fi fora de perill, l'ambaixada espanyola a Islamabad es va ocupar de localitzar un vol d'evacuació de la Unió Europea, acompanyar-los fins a l'aeroport i, ja allí, pujar a aquest avió que els portava, després d'una llarga odissea, a Espanya.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —