[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 15 de setembre 2020

Un 15 de setembre de 1890 naixia a la localitat de Torquay la que acabaria sent la creadora de la novel·la policíaca contemporània i la Dama de l’Imperi Britànic: Agatha Christie. Certament, les xifres parlen per si soles: més de dos mil milions d’exemplars venuts en anglès i mil milions més en traduccions a unes tres-centes llengües. 

“La millor recepta per a la novel·la policíaca: el detectiu mai ha de saber més que el lector”. Christie confessava així un dels trucs que la van catapultar a la fama. Avançada a la seva època, especialista en fugir de conviccions socials i apassionada pel món del crim, l’escriptora de novel·la detectivesca britànica més innovadora de tots els temps avui hagués celebrat el seu 130è aniversari. Així que ja sabeu, si teniu aspiracions de crear el pròxim best-seller policíac, seguiu les seves indicacions i doneu ales al vostre Hèrcules Poirot interior. 

2020: una polèmica de caire racista i dos homenatges

2020 fins i tot esquitxa els morts. I l’Agatha Christie no s’ha quedat enrere. Un dels seus llibres més cèlebres, originalment batejat amb el títol de “Deu negrets”, ha passat a anomenar-se “Eren deu”, arran de la polèmica en torn a la possible connotació racista del seu títol

De fet, fa menys de 3 setmanes que França readaptava aquest terme a petició de la família de la cèlebre escriptora britànica. En paraules del seu besnét, James Prichard, “l’Agatha buscava sobretot divertir, i no li hagués agradat la idea que algú es sentís ferit pel gir d’una de les seves frases”. Polèmiques a part, a en Prichard no li faltava raó: el motor de fer i de ser de les novel·les detectivesques de l’escriptora era provocar la diversió entre els seus lectors.

D’altra banda, també aquest 2020 el món literari ha volgut reconèixer la trajectòria professional a Christie. S’han preparat dues noves adaptacions de les seves novel·les més populars, entre les quals trobarem Mort al Nil, de Kenneth Branagh, i Testimoni de càrrec, dirigida i protagonitzada per Ben Affleck.   

I nosaltres, a la nostra manera, també hem volgut retre homenatge a aquesta peculiar escriptora. Per fer-ho, aprofitem la perspectiva que ens brinda la història per posar el focus en algunes curiositats i excentricitats de la vida de “la reina del crim”, tal i com és coneguda arreu del món.  

Com va viure la ‘reina del crim’

Les històries de Christie són fruit d’unes vivències molt concretes: filla d’una família britànica acomodada, va estudiar des de casa, mentre la seva mare llegia novel·les gòtiques i una de les seves germanes l’animava a escriure històries semblants.

Emperò, no va ser fins anys més tard, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial i quan Christie ja estava casada amb el general de l’exèrcit britànic Archibald Christie, que va començar a escriure “com a segon treball”, segons deia ella. Els catalitzadors d’aquesta vocació artística van ser els fàrmacs del laboratori on va fer d’infermera voluntària durant la guerra. De fet, va ser l'estricnina, un potent verí, l’arma homicida del seu primer assassinat a El misteriós cas de Styles, publicat el 1920 i protagonitzat pel que seria el seu detectiu més famós, Hèrcules Poirot. 

Però no ens enganyem, Christie va acabar odiant tant aquest personatge que finalment el va matar. Ho va fer a Teló, una novel·la que va mantenir en secret durant 30 anys i que va demanar que només es publiqués un cop ella morís. Així doncs, fins l’any 1975 aquesta inèdita història no va veure la llum. 

L’amor per l’arqueologia

No podríem dir que Christie fos feminista: sempre etzibava que “una dona casada és una professió en sí mateixa”. Però, contra tot pronòstic, va dur una vida poc ortodoxa per ser dona en aquella època. Es va divorciar el 1928 i ella sola va fer-se càrrec de la seva filla, fet insòlit en els seus temps. Més tard, va viatjar pel món sense la companyia de ningú: va muntar a l'Orient Express i va visitar Síria i Iraq. Va ser allà on es va enamorar de l’arqueologia i, més concretament, d’un arqueòleg, en Max Mallowan,14 anys més jove que ella, amb qui s'acabaria casant el 1930. De fet, ella solia bromejar: “Casa't amb un arqueòleg. Com més vella et facis, més encantadora et trobarà”. A l’etapa final de la seva vida, la parella es va mudar a una gran mansió situada prop d’Oxfordshire, on Christie va viure fins els 85 anys.

Avui, 15 de setembre, tots els seus personatges, les seves novel·les -més de 66 publicades- i el seu món particular reviuen en l’imaginari col·lectiu dels amants de la novel·la negre i de tota una generació. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —