En els darrers anys, les denúncies per discriminacions LGTBI-fòbiques a Barcelona i el conjunt de Catalunya han augmentat considerablement. El 2022, l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) va comptabilitzar 237 incidències a Catalunya. Tot i la lleugera disminució que això suposa respecte a l’any anterior -284 casos-, la violència és cada cop més greu. Per primera vegada, el principal tipus d’agressions van ser les físiques.

La ciutat de Barcelona és on es produeix una major concentració d’aquestes discriminacions. Amb les eleccions municipals del maig, entitats com l’OCH i Sororitrans valoren les darreres actuacions de l’Ajuntament, i els principals partits polítics dibuixen els eixos entorn els quals s’estructuraran les seves propostes.

L’augment de la intensitat i la violència de les agressions es relaciona directament, segons el president de l’OCH, Eugeni Rodríguez, amb el discurs de l’extrema dreta. Aquest relat, amb una presència institucional considerable i una àmplia difusió a les xarxes socials i mitjans de comunicació, contribueix a crear un sentiment d’impunitat que fa que el grau de les discriminacions escali. “Si hi ha un discurs d’odi, un insult, i no hi ha conseqüències per a la persona agressora, fa un salt qualitatiu i passa directament a la violència física”, apunta Rodríguez.

Tot i que l’augment de les xifres suposa una alerta indubtable pel que fa a la situació de LGTBI-fòbia, és important posar-les en context. Rodríguez indica que aquest increment reflecteix, al seu torn, una progressiva disminució de la normalització de les discriminacions: “Arran de fets com els del Somorrostro o l’assassinat de Samuel, moltes persones del col·lectiu han deixat de naturalitzar situacions que viuen i a què no donaven importància”.
 

 

Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació a l’Ajuntament de Barcelona, destaca que un increment de les denúncies no vol dir necessàriament un increment de les agressions. “Segurament no hi ha avui més LGTBI-fòbia que fa 10 anys. Hi ha més confiança cap als diferents serveis públics a l’hora de denunciar”, comenta Serra. En aquest sentit, això comporta una atenuació de la problemàtica de la infradenúncia que hi ha d’aquest tipus d’agressions.

Pel que fa a l’atenció a les persones que denuncien una agressió, Eugeni Rodríguez fes valdre el protocol que funciona a Barcelona des del 2020 i que harmonitza el treball de l’Observatori, el Centre LGTBI, i l’Oficina per la No Discriminació (OND). Tot i això, denuncia el buit de serveis públics que hi ha els caps de setmana, que és precisament quan es produeixen més agressions.

Respecte a aquesta qüestió, Serra comenta que “és un tema en què s’està treballant” i que Barcelona en Comú vol que sigui “una de les prioritats del proper mandat”. “Encara no sabem si ha de ser a través d’un whatsapp, o d’un telèfon, però sabem que ha d’haver-hi algun tipus de servei d’urgència per al cap de setmana”, detalla el regidor.

Serveis especialitzats

Els serveis d’atenció públics, com apunta Serra, “han de ser coneguts i generar confiança cap a la ciutadania”. Això forma part de les mesures de garantia, que s’activen un cop ja donada la situació de discriminació. Perquè això sigui possible, el treball amb les entitats és essencial, i aquest és un punt on coincideixen la majoria dels partits municipals. “Qui realment fa la feina són les entitats, i tot el que siguin polítiques de suport és el camí que hem d’emprendre”, afirma el regidor de Junts, Joan Rodríguez.

Que els serveis públics siguin especialitzats i estiguin en mans de persones del col·lectiu és un dels aspectes que destaca la cap de llista de la CUP a Barcelona, Basha Changue: “La comunicació és molt més ràpida i fàcil per a l’usuari si l’atén una persona que també està travessada per la seva situació i entén la complexitat de l’existència dissident”.

Basha Changue: “La comunicació és molt més ràpida i fàcil per a l’usuari si l’atén una persona que també està travessada per la seva situació i entén la complexitat de l’existència dissident”

La regidora d’Esquerra Republicana Elisenda Alamany també destaca com a prioritat la col·laboració amb les entitats i afegeix que “veure quin és el model que volem per al Centre LGTBI” és un dels reptes del proper mandat. En aquest sentit, Changue, que opina que aquests serveis “s’han descuidat i no estan ben dotats als pressupostos”, proposa enfortir el Centre LGTBI perquè també pugui oferir atenció a les persones que migren i demanen acollida internacional i que són pertanyents al col·lectiu.

Oci nocturn i espai públic

Com indicava Eugeni Rodríguez, els caps de setmana són el moment on es concentren el major nombre d’agressions LGTBI-fòbiques, i moltes d’aquestes es produeixen a l’oci nocturn. Segons l’OND, a Barcelona el 2021 el 30,8% de les discriminacions es van donar en instal·lacions privades amb accés condicionats a prerequisits, categoria que inclou, entre d’altres, les sales de concerts i els espais d’oci. Aquesta xifra, dos anys abans, era del 21,6%. Enfront d’això, l’OCH acaba d’implementar a la sala Razzmatazz la figura d’Orientador/a d’Igualtat.

On es produeixen la majoria de les agressions LGTBI-fòbiques és a l’espai públic, principalment a carrers, parcs, places i platges. En aquest sentit, el regidor de Junts, Joan Rodríguez, declara que “no pot ser que l’espai públic es converteixi en el nou armari pel col·lectiu”. Pel que fa a les propostes d’ERC, Alamany destaca la importància de l’urbanisme, de dissenyar “un espai públic que garanteixi seguretat a tothom”.

Si es parla de seguretat, és “inevitable també parlar de la policia”, tal com afirma l’activista de Sororitrans Juliana Cehí, que denuncia les ocasions en què qui ha de protegir el col·lectiu és qui l’agredeix: “Si no podem confiar en la policia és perquè sovint som víctimes de la seva violència”, denuncia l’activista.
 

 

El transport públic és un altre dels espais en què es produeixen les agressions. El candidat del PSC, Jaume Collboni, valora el protocol impulsat a les xarxes de transport de TMB, i remarca la importància de “continuar desenvolupant aquest tipus de protocols en altres espais”.

Des de l’OCH, tot i valorar positivament aquest protocol, asseguren que no és suficient i que s’ha d’invertir més en mesures preventives. “Si l’agressor veu en la publicitat dels vagons i les estacions campanyes que facin visible que s’està actuant contra la violència LGTBI-fòbica, s’ho pensarà dues vegades”, concreta el president de l’entitat. De nou, insisteix en que és clau acabar amb el sentiment d’impunitat.

Violència estructural, canvis estructurals

“Les legislatures passen, la LGTBI-fòbia queda”, assegura Eugeni Rodríguez. No és suficient amb oferir mesures de garantia ni reduir la problemàtica a casos concrets i individuals: es tracta d’una violència estructural.

En aquest sentit, Juliana Cehí afirma: “Les institucions de la política burgesa no podran solucionar els problemes d’arrel, que són definits pel capitalisme”. Tot i això, des d’una perspectiva utilitària, les mesures per reduir la problemàtica són necessàries. L'activista afirma que "l’existència d'eines com el Centre LGTBI és un senyal que la ciutat vol fer un esforç per tenir les realitats LGTBI més presents, però en molts casos no deixa de ser un cosmètic". També denuncia que sovint les institucions escolten només la part més visibilitzada del col·lectiu, “formada per empresaris LGTBI, i sobretot pels homes cis gais que estan més integrats”.

Juliana Cehí: “L’existència d'eines com el Centre LGTBI és un senyal que la ciutat vol fer un esforç per tenir les realitats LGTBI més presents, però en molts casos no deixa de ser un cosmètic"

Com apunta Basha Changue, tot i que és indubtable que la situació de LGTBI-fòbia exigeix que hi hagi una protecció a les persones del col·lectiu, “les polítiques han d’anar molt més enllà". “Nosaltres no som només víctimes, som subjectes polítiques que tenim molt a aportar des de la perspectiva social que la nostra dissidència sexual ens dona”, manifesta Changue.

Les mesures de prevenció són, doncs, essencials, i han d’estar plantejades des d’una perspectiva transversal i interseccional. Eugeni Rodríguez indica que des de l’Observatori s’ha diagnosticat que la majoria dels agressors són nois joves. “Hi ha una fallida claríssima dels elements que per ells constitueixen la seva masculinitat”, afirma.

Combatre la LGTBI-fòbia des de les aules

Segons l’informe de l’OCH de l’any 2021, a Catalunya l’àmbit escolar és especialment violent per a les persones trans. A més de disposar de protocols per tractar aquestes agressions, els currículums escolars han de reflectir la diversitat sexual i de gènere.

Marc Serra remarca el projecte d’Escoles per la Igualtat i la Diversitat, que té com a objectiu potenciar “els valors de la igualtat, l’equitat i el respecte en els infants i adolescents de 3 a 16 anys”. Tot i que aquest projecte es va posar en marxa el 2014, s’ha implementat en un nombre reduït de centres. Serra comenta que “només s’ha arribat a una vintena, mentre que a Barcelona hi ha gairebé 300 centres educatius” i emfatitza la importància d’arribar a totes les escoles.

En aquest sentit, Basha Changue opina que la perspectiva LGTBI no s’ha de tractar com a tema aïllat o com a material extra, sinó que ha d’estar “incorporada de forma troncal en tots els materials i totes les àrees que es desenvolupen a les escoles”. Els protocols són necessaris, però no només s’ha de parlar de com protegir de les violències, sinó també de “com les persones LGTBI aporten en positiu als currículums escolars, a les relacions amb els alumnes, als materials que es fan servir”.

Elisenda Alamany coincideix en la importància del “llenguatge que s’utilitza a les aules, el material que s’hi dona, i la formació que cal oferir als professionals”. La regidora d’ERC també destaca, de manera positiva, el canvi que observa respecte quan ella era estudiant: “Avui els adolescents tenen opcions molt diferents de les quals jo vaig tenir a l’institut, on només podies ser heterosexual”.

La mediació, una eina necessària

A banda de l’àmbit educatiu, Marc Serra posa l’èmfasi en la importància de la mediació. “Si hi ha un centenar de casos de LGTBI-fòbia cada any, això vol dir que hi ha cent agressors. No deixem que estiguin només amb l’etiqueta d’agressors, hem de treballar amb ells”, remarca el regidor, i assegura que l’Ajuntament està començant a posar en marxa aquesta eina.

Marc Serra: “Si hi ha un centenar de casos de LGTBI-fòbia cada any, això vol dir que hi ha cent agressors. No deixem que estiguin només amb l’etiqueta d’agressors, hem de treballar amb ells”

Basha Changue també destaca aquest aspecte, sobretot tenint en compte que el perfil dels agressors és cada vegada més jove. “Si un menor fa una agressió, la resolució no és que els seus pares paguin una multa, sinó que pugui fer un procés de reeducació”, insisteix, tot defensant una perspectiva no punitivista.

La LGTBI-fòbia és una violència estructural, per a la qual calen canvis estructurals. “Aquests canvis no s’han donat”, denuncia el president de l’Observatori contra l’Homofòbia. Els partits asseguren que aquestes mesures són una prioritat, però les entitats insisteixen en el fet que és necessari destinar més recursos, posar més implicació en les polítiques de prevenció. I l’augment de les xifres ho corrobora.