[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Alicia Salvatella i Lúa Pena Dopazo
Publicat el 20 de gener 2021

La decisió del TSJC d'estimar les mesures cautelaríssimes d'un particular i fixar provisionalment les eleccions catalanes de nou el 14-F ha causat un terrabastall juridicopolític. Com queda la situació? Les eleccions seran al febrer o al maig? Com hem arribat fins aquí? Qui podrà votar? Són preguntes recurrents les darreres hores que hem mirat de respondre amb l'ajuda d'experts.

On som i com hem arribat fins aquí?

"Ara mateix estem a l'espera del que decideixi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que esperem que sigui aquesta mateixa setmana", explica al Diari de Barcelona Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. "El tribunal no decidirà sobre el fons de l'assumpte, és a dir, sobre si es poden ajornar o no les eleccions, sinó sobre si dona la mesura cautelar de suspensió del decret que s'ha impugnat", afirma.

De moment, l'argument que s'ha fet servir és que una suspensió o ajornament de les eleccions no està previst a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) . Albertí qüestiona els termes que s'han utilitzat: "No és una suspensió de les eleccions, sinó un ajornament per motius justificats" i afegeix que "que no estigui previst no vol dir que no es pugui fer perquè sempre hi ha causes de força major que poden impedir que se celebri una determinada elecció".


"El tribunal no decidirà sobre el fons de l'assumpte, és a dir, sobre si es poden ajornar o no les eleccions, sinó sobre si dona la mesura cautelar de suspensió"


En aquest sentit, Albertí fa referència la Comissió de Venècia del Consell d'Europa que, encara que recomana que l'ajornament de les eleccions estigui previst a la llei, reconeix també que està justificat, si hi ha una força major que impedeix que se celebrin en condicions normals.

Com de probable és que les eleccions se celebrin el 14 de febrer?

Per a Albertí hi ha molts arguments que avalen que no es puguin celebrar les eleccions en aquest dia i espera que la justificació de caràcter sanitari i tècnic que pugui aportar el govern de la Generalitat faci que el TSJC ho acabi acceptant. En cas contrari, "la situació podria ser bastant greu", afegeix.

Albertí sosté que a causa de la situació sanitària, moltes persones no podrien anar a votar perquè no s'han habilitat mitjans alternatius suficients per poder-ho fer. Cita l'Informe del Síndic de Greuges que estima que aproximadament entre 100.000 i 200.000 persones no podrien anar a votar a les eleccions del 14-F.  A més, el catedràtic afegeix que la mobilització de l'electorat pot significar "un nou focus de difusió de la pandèmia". 


"Tots els ciutadans tenim el dret de vot, però no el dret a votar en un dia concret"


Davant d'aquells que sostenen que l'ajornament de les eleccions afecta el dret de vot, Albertí sosté que és cert que hi afecta, però que "no hi ha una suspensió o negació del dret de sufragi". "Tots els ciutadans tenim el dret de vot, però no el dret a votar en un dia concret", afirma. 

El govern podria haver evitat aquest "revés" judicial?

"Hi ha gent que diu que sí, jo no ho crec", expressa Albertí. Afirma que s'ha justificat, que hi ha informes tècnics que ho avalen i que el País Basc i Galícia van utilitzar la mateixa fórmula per suspendre les eleccions.  "Allà es va fer el mateix i es va acceptar, no hi va haver cap dubte sobre la possibilitat de celebrar les eleccions", manifesta i afegeix que, de fet, a diferència del que es va fer al País Basc i Galícia, a Catalunya s'ha  determinat una nova data.

En quina mesura el fet de no tenir president ha complicat la situació?

Per a Albertí, el fet que no hi hagi president pot tenir presència en el debat jurídic sobre la situació, ja que hi ha posicions que al·leguen que com que els comicis es van convocar de forma automàtica, no es poden desconvocar. Afirma, però, que "no hi ha cap diferència d'unes eleccions normals" i que "la convocatòria i el procés funcionen igual". Per tant,  el fet que les eleccions estiguessin convocades automàticament perquè el president va ser inhabilitat, no hauria d'influir en la possibilitat de realitzar aquelles funcions que són del president, perquè "algú les ha de realitzar".


"El fet que les eleccions estiguessin convocades automàticament perquè el president va ser inhabilitat, no hauria d'influir en la possibilitat de realitzar aquelles funcions que són del president"


Què passa amb els joves que el 14-F eren menors, però al maig ja tindran 18 anys?

L'element clau per a respondre aquesta pregunta és la diferència entre ajornar i desconvocar unes eleccions, explica al DdB Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona.

"Si es desconvoquen i es tornen a convocar eleccions, la gent que compleix 18 anys, entre unes eleccions i les altres, haurien de tenir el dret a presentar-se i a votar; si es fan al maig, per exemple i la persona fes els 18 anys a l’abril", apunta. Si es convoquen eleccions al febrer, els qui fan anys a l’abril, per exemple, no es poden presentar ni votar. "Si les ajornes, quan es facin les eleccions ja tindran 18 anys, però no els has deixat presentar-se. En canvi, si les suspens i les tornes a convocar, sí que poden votar i presentar-se", aclareix el politòleg.

Segons explica Muñoz, el decret del govern permet que aquestes persones es presentin i votin, "però en el fons el que han fet ha estat suspendre el decret de convocatòria i per a després treure'n un de nou. En canvi, hi ha juristes que diuen que el que haurien d’haver fet era no suspendre-les, sinó simplement ajornar-les. Però això no hauria permès que aquesta gent es presentés o pogués votar", puntualitza.


"Hi ha juristes que diuen que el que haurien d’haver fet era no suspendre-les, sinó simplement ajornar-les. Però això no hauria permès que aquesta gent es presentés o pogués votar", diu Muñoz.


Després de la decisió d'ahir del TSJC, què passarà ara amb els joves que són en aquesta situació? "Tot està una mica en l’aire i no se sap", respon el professor. "El tribunal ho dirà, suposo que dijous o divendres. Si valida el que ha fet el govern sí que podran votar. Si no depèn, ja que el tribunal pot dir el que vulgui", conclou.    

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —