Parlament Europeu
Per ACN
Publicat el 23 de juny 2022

El Parlament Europeu ha donat llum verda a un paquet de 400 milions d’euros d’ajudes pels països membres que acullin refugiats. La mesura, aprovada aquest dijous, és un dels elements proposats per la Comissió Europea dins de l’estratègia 'Stand Up For Ukraine', dotada amb 1.000 milions d’euros. L’objectiu de la proposta és contribuir a finançar els costos de recepció i registre de la població ucraïnesa que fuig de la guerra, segons el comunicat de l’Eurocambra. L’ajuda aprovada aquest dijous anirà destinada a reforçar el fons d’Asil, Migració i Integració (AMIF) i el Control de Fronteres i els Instruments de Visats (BMVI).

En concret, l’AMIF rebrà un finançament extra de 99,8 milions d’euros en crèdits de compromís i 76 milions d’euros més en crèdits de pagament. Els nous fons aniran destinats a “assegurar que la població que fuig d’Ucraïna pot beneficiar-se d’una adequada rebuda, menjar, allotjament, roba, medicines, localització de familiars, assistència jurídica i de traducció, serveis psicosocials i altres serveis quan es registren a un dels estats membres”. D'altra banda, el reforç pel BMVI serà de 100 milions d’euros en crèdits de pagaments i busca millorar procediments com la identificació, la presa d’empremtes dactilars o els controls de seguretat.

El Parlament Europeu també ha manifestat que es troba “profundament preocupat”, ja que el Marc Financer de la Unió Europea, el seu pressupost a llarg termini, “ha estat portat al límit i no està preparat per continuar abordant les múltiples crisis externes i internes d’una manera sostenible”. A més, ha advertit que “la situació econòmica i social de la UE es deteriorà més els propers mesos”, pel que insta els estats i la Comissió a “establir de manera urgent la solidaritat necessària i els mecanismes de compensació”.

Cimera de líders europeus per decidir si donar a Ucraïna l'estatus de candidat a la UE
Per una altra banda, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea (UE) ja estan reunits per decidir sobre la candidatura d'Ucraïna a adherir-se al club comunitari. A l'arribada a la trobada, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha "confiat" que els 27 avalaran la candidatura del país. "És un moment decisiu, una decisió geopolítica", ha remarcat. Si es compleixen les previsions, els líders europeus donaran aquest dijous llum verda a donar a Ucraïna l'estatus de candidat.

A l'arribada a la reunió, el primer ministre belga, Alexander De Croo, ha dit que és "important" donar un "senyal fort" a Ucraïna. Amb tot, De Croo ha advertit que el procés d'adhesió no serà "ràpid". "Prendrà temps, però és un senyal important", ha subratllat.

El primer ministre irlandès, Michéal Martin, ha dit que formar part de la UE pot ser "transformador" i ha reclamat "llançar un missatge a Ucraïna que formen part de la família europea".

Per la seva banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat aquesta cimera "d'històrica per al present i al futur d'Europa" i ha recalcat la posició de l'executiu sobre Ucraïna. "Valorem molt positivament la recomanació de la Comissió Europea; donarem suport a la candidatura i defensarem que no podem perdre la perspectiva europea".

En la mateixa línia s'ha expressat el president de Lituània, Gitanas Nausèda, qui ha reconegut que en aquesta cimera espera "decisions històriques" per assegurar l'estatus de candidat a Ucraïna i Moldàvia. "Ucraïna està lluitant per la seva llibertat i per la llibertat dels principis de la Unió Europea i del món democràtic", ha declarat.

També s'ha afegit a aquest suport la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, qui ha apuntat que atorgar l'estatus de país candidat a la UE a Ucraïna seria sinònim de "donar esperança política a la ciutadania del país".

Fins i tot alguns dels estats més escèptics sobre aquesta qüestió han valorat positivament els passos que s'han donat recentment. El primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha apuntat que la recomanació que va emetre la Comissió Europea sobre una possible adhesió d'Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia va ser "equilibrada i adequada". "Estava preocupat per si la Comissió voldria accelerar massa aquest procés, però m'he equivocat; l'enfocament ha sigut l'adequat", ha assenyalat.

Demandes en matèria energètica
Malgrat que les qüestions vinculades a l'increment de preus i a la situació econòmica actual es tractaran en la reunió de divendres, el president Sánchez també ha llençat un missatge relacionat amb les polítiques energètiques abans de la trobada d'aquest dijous. Pel màxim dirigent del govern espanyol, cal continuar defensant "la necessitat d'intervenir el mercat elèctric" i fixar nous topalls en el preu del gas. "Nosaltres tenim l'excepció ibèrica, però voldríem estendre-ho al conjunt de la Unió Europea", ha assenyalat.

Abans de la cimera per decidir sobre la candidatura d'Ucraïna a l'adhesió, els líders europeus també s'han reunit amb els dels Balcans Occidentals per abordar els seus processos d'adhesió.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —