Director de Comunicació del Futbol Club Barcelona els mateixos anys que els papers que està investigant la Fiscalia per pagaments del club a una entitat propietat de l'exvicepresident del Comitè Tècnics d'Àrbitres, Enríquez Negreira, Albert Roura respon les preguntes del Diari de Barcelona. 

Sota el mandat de Bartomeu, l'antic treballador del Barça parla ras i curt sobre el paper del soci, les "pressions que va rebre per premiar periodistes" afins al president, Leo Messi i l'actual situació del club.

Qui és Albert Roura i com arriba al Barça? 
Un periodista i director de comunicació d’empreses. Arribo perquè m’ho havia ofert dues vegades Sandro Rosell, el 2010 i el 2013. El 2015 va ser la tercera vegada que m’ho proposaven, aquest cop Bartomeu, després de guanyar les eleccions amb molta comoditat. Em va semblar que no podia continuar negant-me, tot i que no les tenia totes amb mi, i per això ja vaig refusar dos cops.

Costa dir no al Barça? 
No. No és per fer d’aficionat, és per ser professional. Tenir les mínimes garanties de fer una feina professional. Aquest és el risc que jo vaig assumir el 2015.

Quina pressió va sentir? Tant externes com internes.
No entraré en un llistat de greuges. La conclusió principal és que tots els presidents del Barça tenen una gran confusió: pensar que el Director de Comunicació treballa per al president i no per al club. Més que pressió és la conseqüència d’aquesta mentalitat, amb els desajustos, els disgustos, que aquesta mentalitat comporta. No entendre que un ha de ser el Director de Comunicació del club i no servir el president. És la font de la majoria de problemes.

Els últims candidats, Joan Laporta inclòs, es donen massa importància, per sobre del club? 
Del tot. Es pensen que estem al servei d’ells i no del club. Ha passat amb Laporta, Bartomeu, Sandro, amb el Gaspart, abans amb el Nuñez. Sempre hi ha el mateix problema. És un mal repetit.

Hauríem de deixar de banda els ismes? 
Tu pots ser el que vulguis, tens les teves conviccions. Això és el teu problema, no el de tots. Però hem de tenir una actitud estrictament professional i de servei al bé comú i no al bé particular. No estem allà per defensar un president d’uns atacs. Tothom veu atacs personals.

"Es pensen que estem al servei dels presidents i no del club. És la font de la majoria de problemes"

Aquest és el mal endèmic? Sempre diem que el Barça es mata a si mateix. 
No és un tema de protagonisme només. No tenim clar quin és el model de governança del Barça, quin és l’esperit d’aquesta associació. Si el que ens guia són els estatuts, que diuen que els socis són els propietaris, vol dir que has d’estar al servei d’aquesta idea. Entendre això és bàsic.

Estem parlant just quan la Cadena SER ha avançat la notícia que el Barça hauria pagat DASNIL 95, societat de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, Enríquez Negreira. Vas estar al club en la mateixa data que els papers que la Fiscalia està investigant. 
No en sabia res. No era una qüestió pública, ni que estigués a les memòries. S’ha hagut de destapar. Òbviament sempre veus coses rares. Falten les proves per poder-ho demostrar. El que hem de fer com a periodistes és preguntar-nos, davant d’una notícia, a qui beneficia i per què passa quan passa. No hi ha gaire discussió que la situació sembla certa. Si ha durat tots aquests anys, és estrany. També s’ha fet públic moltes vegades que els clubs tenen en nòmina exàrbitres. Hi ha clubs que en tenen, començant pel Madrid, continuant per l’Athlètic Club i altres equips.

Quines coses rares va veure? 
Només puc parlar del meu àmbit. En el meu cas, a mi em va tocar gestionar la situació dels periodistes que cobraven del club. Vaig rebre pressions per premiar aquells periodistes que estan a favor de la junta de Bartomeu. No vaig cedir i vaig marxar, en treballar en aquestes condicions. La meva voluntat principal era crear una estructura al Departament de Comunicació que servís per a mi i per a qualsevol que arribés després. Com una manera professional de treballar.

"Vaig rebre pressions per premiar aquells periodistes que estan a favor de la junta de Bartomeu. Venien normalment de Masferrer"

Com rebia aquesta pressió? 
Venien normalment de Jaume Masferrer. No entraré en detalls per compromís moral. Hi ha coses que han de formar part de la interioritat del club, però es resumeix en això. La voluntat de premiar determinats periodistes favorables a la junta.

Va sortir la notícia que es pagava a periodistes per controlar l’opinió pública. De veritat aquells periodistes tenien aquesta influència? 
Això és una lògica en la qual m’hi he negat a entrar. No vull saber perquè creien que aquests periodistes els hi afavorien. Potser perquè eren els únics que tenien a favor durant la campanya electoral, perquè els utilitzaven per fer circular informacions… Em nego a entendre això.

Com es prepara un Director de Comunicació per fer front a notícies que ni ell sap que sortiran? 
Demanant explicació a qui la té. Si és veritat, intentar fer-ho saber. Si jo hagués sabut aquesta qüestió dels àrbitres, hauria marxat abans. No és que tinguis un àrbitre en nòmina, que molts clubs ho fan, tens en nòmina el vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres.

Per què això passa de junta en junta i cap president ho atura? 
Suposo que hi ha un consens per fer-ho funcionar així.

Els treballadors del club no saben ni el que passa en el mateix club. 
Sí, clar. És com si en una empresa per vendre pa, aprofitessin per vendre una altra substància. Hi ha una activitat pública i una altra emmascarada.

En general, hi ha molts draps bruts al Barça? 
Jo el que crec és que al futbol espanyol en general hi ha moltes dosis de meteorisme. Es porta amb gent que no té la capacitat de fer la feina que està fent. S’utilitzen unes maneres de funcionar molt poc professionals.

Els presidents no estan a l'altura del club? 
Prenen decisions gent que no està capacitada per prendre aquestes decisions, segur. En el meu cas no vaig trobar gent que tingués la remota idea en l’àmbit de comunicació, perquè no pertanyien a aquest món. 

I com arriben als departaments? 
Amb molts diners per fer l’aval i amb ganes de notorietat. No se’t demana cap altre requisit.

Vostè sabia tot el que esclataria? 
Es feia amb societats externes, alienes a l’estructura i a l’organigrama. Si són certes les informacions, hi havia la família Sambola participant de tot això i ells no formaven part del meu dia a dia.

Tot aquest mal, es pot eliminar? 
Sí, d’entrada, que la gent s’atreveixi a assumir la responsabilitat de dirigir el Barça i amb un principi d’honestedat. Tots aquests fets avalen que no ho estan fent. La primera qüestió és voler fer bé les coses, ja no saber fer-les o no. Tenir la humilitat de saber si estàs preparat.

Va ser el cinquè Director de Comunicació a càrrec de Rosell-Bartomeu. Per què tants canvis? 
Quan el president t’exigeix perquè es pensa que estàs al seu servei i no al del club, es formen conflictes. I acaben en trencaments. L'opció que vaig prendre va ser plegar. 

Vau voler regular les xarxes socials dels futbolistes? 
No era un problema només de xarxes, era general. Sobre com els jugadors havien de ser tractats com a treballadors del club. Si aquest principi no es compleix, es trasllada a totes les esferes. Aquest era el problema, no les xarxes. S’ha de tractar els futbolistes amb una normativa clara. Els futbolistes, si no volien, no donaven entrevistes. O si no volien atendre un compromís publicitari, no hi anaven. Simplement han de complir.

"Els futbolistes, si no volien, no donaven entrevistes. O si no volien atendre un compromís publicitari, no hi anaven"

Quan els capitans no sortien a parlar, per exemple. 
Jo obligaria a pactar una política comunicativa, que ells haurien de complir. Això serviria per donar entrevistes als mitjans, per ser més accessibles. Ara han agafat el costum de saludar en acabar el partit. Ara no se li acut a cap club no agrair a l’afició.

Va viure la renovació de Leo Messi. Es deia en aquells anys que faltava un discurs institucional al respecte. 
No és que fos unificat o separat, no hi havia consciència de consensuar una estratègia comunicativa. No existia. Cadascú feia el que li semblava.

Quina opinió té dels Messi? L’altre dia va parlar el seu germà. 
És desafortunat i va haver de rectificar. No afavoreix ningú i tampoc els Messi. El que et diria de Messi és que, sent el millor, ell a mi sempre m’ha posat les coses molt més fàcils del que semblava. Era una persona que requeria un lideratge sòlid, també en els despatxos. Trobava a faltar allò que se li recrimina: "Dictador, pren decisions...". Algú havia de prendre-les. Si no hi ha ningú, doncs ho feia ell. Com quan Guardiola feia de portaveu del club. Vaig viure quan van condemnar Messi per frau fiscal. 

Com ho va viure això? 
És un dels motius que em va portar a marxar. Des del club, d’un moment a un altre es va impulsar una campanya que es deia Tots Som Messi. Van considerar que havien de fer cosa per demostrar que estaven al costat. Això s’hauria d’haver fet d’una altra manera i abans. Quan ja tens la condemna, poca cosa pots fer. El que va fer és perjudicar-lo més. La campanya va ser l'endemà de sortir a totes les portades i va tornar a posar-lo al focus. Messi aquell suport no el va demanar mai. Hi havia una distorsió absoluta amb el que ell demanava i necessitava i el que el club li oferia.

"Messi va sentir-se sol. Abandonat pel club. No el van ajudar en cap moment"

El jugador va sentir-se… 
El jugador va sentir-se sol. Abandonat pel club. No el van ajudar en cap moment. Rossell i Bartomeu acabaven de pactar no ser condemnats pel cas de Neymar. En canvi, van permetre la condemna al club com a entitat jurídica. Que ells dos sortissin ben parats i ell no… Massa acompanyat no va sentir-se. Això no vol dir que Messi no hagi fet cap infracció. El soci vol que la gent pagui els seus impostos. Però va ser una ajuda poc encertada.

Què és el Barçagate? 
Quan no hi ha consistència, lideratge, ni mirada llarga; s’imposa la mediocritat. Aquest perfil molt baix s’expressa amb aquestes situacions.

Vostè va ser un dels afectats. Sortia a les llistes d’I3 Ventures el mateix director de comunicació que van contractar. 
Això va ser pel Jaume Masferrer. Era ell qui s’encarregava d’aquest tipus d’actuacions tan maldestres. És viure amb aquesta permanent sensació que l’ataquen. Moltes vegades simplement el mirall t’ensenya la teva mediocritat.

Et veien com un dissident? 
Sí. Vaig agafar també la campanya d’en Víctor Font, amb la qual cosa ja hi havia tots els ingredients per posar-me a la llista negra. Després s’ha de demostrar, però la teoria de Font era bona, hi havia capacitat. Un punt de partida sòlid.

I el Barça d'ara? 
Té els mateixos errors accentuats. En un club tan complex no pots pretendre no estar envoltat dels millors. L’equip t’ha de fer millor. No s’ha fet això sinó el contrari. El president s’ha aïllat i no vol que ningú li porti la contrària, que discuteixi. No hi ha cap mena de transparència. Diuen una cosa i els fets demostren una altra. Ho veig amb preocupació.

On queda el paper del soci? 
El soci no vol complicar-se, en general, la vida. El soci del Barça està allà com a agent passiu. No és protagonista, però tampoc ho vol ser. No vol agafar responsabilitat. El futbol el té per gaudir. No hem d’oblidar com va néixer el club. Potser aquesta fórmula és molt bonica, però en efectes pràctics, no. 

"Sí, el soci ha de prendre més responsabilitat. No t'ho pots mirar des del sofà. Has de fiscalitzar i aportar solucions quan hi ha problemes"

El soci té culpa o hauria de prendre més responsabilitats? 
Rotundament, sí. Si tu vols aquest model, això no pots mirar-t’ho des del sofà. Has de mirar de fiscalitzar i aportar solucions quan hi ha problemes. No pots trobar-ho tot malament i no bellugar ni un dit.

Si definim els presidents resumidament, qui és Bartomeu? 
Un poca substància. No és res.

Rosell? 
Em sembla que va molt perdut per la vida.

I Laporta? 
En caiguda lliure.