Apagada elèctrica europea: la Covid ens ha fet més previnguts
Publicat el 15 de novembre 2021

“Els meus proveïdors ja no tenen estoc, hem hagut de contactar amb altres empreses per adquirir alguns productes”. L’Eric Carceller, de la Ferreteria Aubert, ha explicat al Diari de Barcelona que ja fa dies que ven a un ritme descontrolat uns quants productes: des de mànegues de butà fins a llanternes de pila, tot passant per les làmpades de gas i les bombones de càmping gas. Aquest sobtat interès per productes que funcionen sense electricitat no és pas casualitat.

El govern austríac alertava fa unes setmanes que una apagada elèctrica a gran escala en els pròxims cinc anys era “un risc real i molt seriós”. “La qüestió no és si hi haurà una apagada, sinó quan”, assenyalava Klaudia Tanner, ministra de Defensa d’Àustria. Des de llavors, les trucades preguntant per productes que funcionin amb gas s’han multiplicat, segons Manel Rueda, treballador de la Ferreteria Avinyó.

“Un senyor va arribar a emportar-se deu mànegues de butà”, explica Carceller, qui també destaca que els clients més interessats són “la gent gran”. La demanda d’aquest producte, a més a més d’altres com els fogons de càmping gas o les llanternes de pila, es deu a la seva presència en tots els “kits de supervivència” que apareixen per Internet. Aquests kits especifiquen tots els elements necessaris per “sobreviure” a l’apagada, com aliments en conserva, aigua potable o diners en efectiu.

Aquest auge en les compres de productes bàsics del famós “kit de supervivència” es veu constatada al Google Trends. La notícia sobre la possible apagada va arribar a Internet el 24 d’octubre. Pocs dies després, les cerces a Google del terme “apagada Europa” es disparaven a l'estat espanyol. La tendència queda reafirmada amb la cerca de “generador elèctric”, el qual ha notat un lleuger increment en les cerques a partir de finals d’octubre.


Auge de les cerces a Google sobre l'apagada elèctrica.


Increment en les cerces a Google sobre generadors elèctrics.

Un altre aspecte a destacar és la rapidesa de la població a l’hora d’informar-se sobre l’apagada en comparació a la Covid. Mentre que la gent ha buscat a Internet sobre l’apagada només dies després que se’n comencés a parlar, la població espanyola no va mostrar gaire interès en la Covid fins a mitjans de febrer, mesos després que se’n comencés a parlar.


Fins que no va haver-hi una afectació notòria a Espanya, la població no s'informava tant sobre la Covid.

Aquest canvi en la manera en què la població ha rebut la notícia sobre una possible apagada té una explicació en el mateix coronavirus. Segons ha explicat al Diari de Barcelona Alberto del Campo Tejedor, catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat Pablo de Olavide, a Sevilla, “la pandèmia ha canviat la forma en què percebem la por i la sensació de vulnerabilitat”.


"La pandèmia ha canviat la forma en la qual percebem la por i la sensació de vulnerabilitat"


Tal com explica el catedràtic, autor de La vida cotidiana en tiempos de la Covid, “les catàstrofes naturals s’associaven a països exòtics”, confiant que aquestes no podien passar a l’estat del benestar d’Occident. No obstant això, l’aparició de la pandèmia ha augmentat la predisposició de la gent a tenir por i a pensar que poden succeir desastres naturals, o fins i tot tecnològics, que “canviïn el nostre sistema o la nostra convivència”.

La promesa d'una apagada europea

La pregunta que queda per resoldre és si tota aquesta mobilització de la població està justificada. Antonio Turiel, físic i matemàtic, ha explicat en una entrevista al Diari de Barcelona les circumstàncies que envolten aquesta possible apagada.

“Hi ha un risc real que es produeixi una avaria molt important en l’àmbit de la xarxa elèctrica europea”, assegura el físic. “Quan es parla d'aquesta apagada, la por principal no és que se'n vagi la llum unes hores, sinó que moltes zones d'Europa es quedin sense subministrament elèctric durant dies o setmanes”. L’origen d’aquest perill rau en l’elevada interconnexió de la xarxa elèctrica europea. Aquesta interconnexió pot fer que si en un indret del continent hi ha una avaria, aquesta mateixa averia pugui acabar afectant l’altra punta d’Europa.

Turiel explica que “el que pot passar, doncs, és que en un moment i zona de la xarxa elèctrica europea, la qual no es pot preveure, es produeixi una baixada o una pujada molt forta de tensió” per culpa de les inestabilitats naturals que es donen a la xarxa.


"Els dos subministradors de gas més importants a la UE són Rússia i Algèria, i ja fa deu anys que van assolir els seus màxims de producció".


Si bé el perill per Europa és ben tangent, la situació a l'estat espanyol és lleugerament diferent. Com que no està tan interconnectada com la resta de països a la xarxa europea, davant d'aquesta possible apagada, la xarxa espanyola està, a priori, molt més protegida. “Com que està molt arraconada, Espanya ho té infinitament més fàcil”, explica Turiel. És més, si comença a haver-hi una gran inestabilitat a la xarxa elèctrica d’Europa, el govern espanyol podria arribar a tallar la frontera i evitar veure’s afectat per una avaria de la xarxa europea.

El problema darrere l’apagada: col·lapse energètic

Si la xarxa elèctrica europea és vulnerable, cal preguntar-se com és que fins ara no s’ha donat una apagada de les dimensions que explica el físic. I la resposta és el gas. Fins ara el gas natural s’ha utilitzat per compensar les inestabilitats que es van donant a la xarxa elèctrica. El problema és que, ara, aquest gas comença a no ser suficient. “Els dos subministradors externs més importants a la Unió Europea són Rússia i Algèria, i ja fa deu anys que van assolir els seus màxims de producció. La producció no augmenta, mentre que el consum intern creix, amb la qual cosa les exportacions baixen any rere any”, explica el científic.


"L'energia del futur és la renovable, i això implica un ritme més pausat de producció, i acabar amb aquest model econòmic basat en créixer infinitament en un planeta amb recursos finits".


I el gas no és l’únic que comença a faltar. Les reserves de petroli, carbó i urani també escassegen; i aquest és un problema que no farà més que agreujar-se amb el temps. Que els recursos necessaris per a la producció de les energies que consumim avui dia s’estiguin esgotant implica que, en un futur, ja no en podrem disposar.

Un futur d’energies renovables

“L’energia del futur no hi ha cap mena de dubte que és la renovable”, promet Turiel al DdB. Així doncs, “l'energia s'aprofitarà allà on es trobi, i l'activitat econòmica es generarà allà on hi hagi l’energia. I això implica una redistribució de la riquesa per tot el territori, així com un ritme més pausat de producció, i posar fi aquest model econòmic basat en créixer infinitament en un planeta amb recursos finits”.

“Nosaltres hem viscut un procés, que és el de la globalització, que ha estat facilitat per l'abundància de l’energia barata, sobretot del petroli barat. Ara que l’energia ni és tan abundant ni és tan barata, tendim a fer el procés contrari, a la relocalització”, sentencia el físic. “En el món del futur hi haurà un desplaçament més petit tant de persones com de matèries. El model hipertrofiat d'hipermobilitat desapareixerà, així com la digitalització. Hi haurà un descens de digitalització perquè no es pot mantenir; continuarà havent-n'hi, però serà més d’acord amb els límits del planeta”.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —