El músic publica un segon disc més eclèctic després de dos anys apartat del focus mediàtic
El músic publica un segon disc més eclèctic després de dos anys apartat del focus mediàtic
Per ACN
Publicat el 03 de novembre 2021

El català Alfred Garcia acaba de publicar el seu segon àlbum, 1997 (Universal), un disc vital i eclèctic que arriba després d'una aturada de dos anys que necessitava. "Estava perdut; a vegades en el millor moment un no sap cap a on tirar", confessa a l'ACN, a propòsit de la llarga digestió del seu pas per OT i el llançament del seu primer àlbum 1016 (Universal, 2018). Aquest és un disc menys mainstream, diu Garcia, amb cançons compostes pensant més "en la persona" que en l'artista. "Aquest àlbum és per dir: si et pensaves que jo era això, doncs té l'altra cara". Hi col·laboren músics com Albert Pla, Niño de Elche o La La Love You i, sorprenentment, el llançament del disc no ve acompanyat —de moment— d'una gira de presentació.

"És un àlbum molt diferent del primer. He passat dos anys fora, i pensava si tenia sentit, si s'havia de fer alguna cosa més mainstream... Però finalment m'he deixat portar i l'he tret", resumeix el cantant en una entrevista amb l'ACN. El músic té assumit que potser a la llarga es veurà aquest nou disc com "un impàs", una raresa que s'entendrà en el seu context.

I el context és el de la desconnexió que es va imposar ara fa dos anys, saturat de l'exposició mediàtica, dels compromisos i les pressions diverses. Garcia ho confessa: "Jo estava perdut, no sabia cap on anar. Tot anava molt bé, però a vegades en el millor moment un no sap on ha de tirar, i ha de parar". "No podia fer un disc, una gira, estar presentable, ser bona persona, veure els meus amics, fer promoció, etc. És molta feina per un sol noi", exposa.


"És un àlbum molt diferent del primer. He passat dos anys fora, i pensava si tenia sentit, si s'havia de fer alguna cosa més 'mainstream'. Però finalment m'he deixat portar i l'he tret"


Un disc més personal

El resultat d'aquesta aturada és 1997, una referència a l'any del seu naixement que dona pistes sobre el contingut. "1016 parlava de l'artista, del tio que sortia a la tele, i aquest parla bàsicament sobre la persona", explica Alfred.

El disc "és una recopilació de moments que et porten des del 1997 fins a l'actualitat, i que repassa uns lligams, familiars i espirituals a través dels meus ulls", considera el seu autor.

És a l'hora l'expressió d'un "dubte", perquè neix "en una època d'incertesa brutal", i ve una mica inspirat per la lectura de les teories de Zigmund Bauman sobre la societat líquida. En el terreny musical, Alfred reconeix que li ha sortit un conjunt de cançons força "híbrides, amb el millor del pop i de la música experimental". Potser perquè ha assumit com funciona creativament: "De sobte et ve una cançó i t'has de posar a gravar-la; hi ha gent que s'asseu a compondre, a mi les cançons em venen", comenta.

Entre les moltes col·laboracions que apareixen al disc destaquen les de Niño de Elche, Albert Pla, Judit Farrés i Los Espabilados, entre d’altres. "Sempre intento rodejar-me de gent", diu al respecte. Quant a la col·laboració amb Albert Pla, Alfred diu que és una "celebració" de la seva amistat amb el cantautor.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —