Fotograma del curt "All Too Well" de la Taylor Swift
Fotograma del curt "All Too Well" de la Taylor Swift
Publicat el 20 de novembre 2021

“He perdut el compte de quantes dones he llegit dir que se senten identificades amb la història d'All Too Well”, tuitava Almudena Mata un dia després de l’estrena del curtmetratge de Taylor Swift. “El paternalisme quan hi ha diferència d'edat, canviar el comportament quan hi són presents els amics, invalidar les emocions de l'altra persona, mantenir la relació en secret i un llarg etcètera de situacions que moltes hem viscut”. La columnista Moira Donegan, s’hi sumava: “Taylor Swift revisant la seva mala ruptura de fa 10 anys amb un home gran, reflecteix un sentiment realment particular en què les dones recorden les relacions que tenien amb homes grans en la seva adolescència i joventut i es desperten com 'espera, això era explotació'”.

El passat 12 de novembre el món es tenyia de vermell en honor a Taylor Swift per rebre el nou curtmetratge de la cantant nord-americana, All Too Well: The Short Film, que dona vida a una de les seves cançons publicades el 2012 i que ara ha estat regravada juntament amb la resta del seu quart àlbum d’estudi Red (Taylor’s Version). Swift ha decidit tornar a gravar els seus sis primers àlbums per recuperar els drets sobre la seva música, que fins ara havia controlat Machine Label.

Després de Fearless (Taylor’s Version), que va ser publicat l’abril d’aquest any, la cantant ha decidit promocionar el segon àlbum regravat amb una versió de deu minuts de la cançó All Too Well. La mateixa Swift ha escrit, dirigit i produït el curtmetratge on, en forma de drama romàntic, Sadie Sink i Dylan O’Brien protagonitzen la història de la ruptura d’una parella que, suposadament, representa a la mateixa artista i l’actor Jake Gyllenhaal l’any 2010, que van mantenir una relació quan ella tenia 20 anys i ell 29. 
 


Arran de l’estrena del curtmetratge i la temàtica que aquest aborda, milions de dones arreu del món han vocalitzat les seves experiències en relacions amb homes més grans. Les xarxes s’han omplert de publicacions de noies donant visibilitat a la manipulació, el paternalisme i l’abús de poder que es produeixen en les relacions entre homes i dones amb una gran diferència d’edat. Usuàries han compartit les seves pròpies experiències, d’altres han reflexionat sobre relacions passades i s’han adonat que elles també van patir manipulació, i també han freqüentat missatges de suport i d’ànims dins la comunitat. El curtmetratge de Taylor Swift ha ajudat, per tant, a obrir un debat sobre un tipus de relació molt comú, però al voltant del qual hi ha, encara, bastant tabú. 


“La dinàmica es basava en el fet que jo estava enamorada d’aquesta persona, aquesta persona sabia que tenia un poder sobre mi, podia exercir-lo, i jo cedia”


La Carla* (nom fictici) és un exemple d’aquest fenomen que ha sorgit arran de la publicació d’All Too Well. “Quan la Taylor Swift va treure el curt vaig decidir no quedar més amb ell perquè jo em veig amb 28 anys i no estaria quedant amb persones de 21 anys”. Quan tenia 16 anys, explica al Diari de Barcelona, la Carla va tenir una relació amb un noi que tenia 4 o 5 anys més que ella i una altra amb un noi de 7 o 8 anys més. Les dues relacions, de llarga durada, però intermitents, van acabar fa uns anys. Aquest estiu, però, la Carla va retrobar-se amb la seva exparella de 28 anys i, tot i que van reprendre el contacte, va decidir tallar del tot la relació. 


“A mi m'agradava un tipus de música i jo deixava d’escoltar aquest tipus de música perquè ell em deia que era una merda”


Les relacions entre homes grans i noies joves porten arrelades intrínsecament dinàmiques de poder i de superioritat que minimitzen la jove. Així ens ho explica la Carla, sobre la seva primera relació: “La dinàmica es basava en el fet que jo estava enamorada d’aquesta persona, aquesta persona sabia que tenia un poder sobre mi, podia exercir-lo, i jo cedia”. La Carla recorda com, amb 16 anys, la seva parella la manipulava i la influenciava per canviar la seva conducta: “A mi m'agradava un tipus de música i jo deixava d’escoltar aquest tipus de música perquè ell em deia que era una merda. O deixava de vestir d’una manera determinada”. 

Com la Carla, l’Ona explica al Diari de Barcelona la seva experiència en una relació amb el seu professor 13 anys més gran. La història va començar a primer de batxillerat, quan ella tenia 16 anys, i va començar a sortir en secret amb el seu professor de filosofia de 30 anys. La relació va durar fins un any després de graduar-se ella, en total 3 anys: “Ell era una persona súper insegura i aquestes inseguretats les projectava en mi fent servir la manipulació per culpar-me de coses”, segueix, “per exemple, m’intentava culpar de la meva manera de ser, em deia que no em sacrificava per la relació perquè sortia amb els meus amics, i que quan ho feia ell patia per si estava amb un altre”. En aquest model de relació, la mal·leabilitat de la noia jove permet a l’home exercir un paper paternalista on, conscient de la seva superioritat de coneixement, s’aprofita per manipular-la, influenciat també per les inseguretats. 


“Ell era una persona súper insegura i aquestes inseguretats les projectava en mi fent servir la manipulació per culpar-me de coses”


En aquest sentit, la psicòloga Irene Martínez manifesta que en la societat patriarcal en què vivim, que els homes es fixin en dones més joves s’ha convertit en un fet socialment esperable. En les relacions amb una gran diferència d’edat on hi ha, conseqüentment, dinàmiques d’abús de poder, “els homes volen ser admirats, no l’admirador, i això s’aconsegueix amb la diferència d’edat”. Una autoestima que, a través de l’adoració externa d’una noia més jove i innocent, busca ser alimentada per poder arribar a l’estereotip de “l’home matxo”. Aquest ideal, molt arrelat als rols de gènere històricament atribuïts, dibuixa la figura de l’home com a “productor, proveïdor, protector i potent” i, per aconseguir això, “la millor forma és que la teva parella sigui d’alguna forma dependent de tu, la qual cosa s’aconsegueix amb la diferència d’edat”, descriu Martínez. 


“Els homes volen ser admirats, no l’admirador, i això s’aconsegueix amb la diferència d’edat”


La psicòloga comenta també que, per les jerarquies de les relacions entre els gèneres que conformen la nostra societat, “l’autoestima de les dones es desenvolupa com a resultat de les relacions asimètriques de poder i inequitat, desenvolupades en els àmbits familiars, escolars, laborals i socials en general”. “Això”, segueix, “pot generar sentiments d’inferioritat, poca confiança en les seves possibilitats reals, baix nivell de pretensions i una pobra autodeterminació i autoeficàcia”. D’altra banda, quan analitza la baixa autoestima en homes, explica que “sol estar més relacionada a un desajust amb el seu rol”. 

Tant en la nostra societat, com en la cultura i l’entreteniment que consumim, s’han romantitzat les relacions amb grans diferències d’edats. És el cas de pel·lícules com Lolita de Stanley Kubrick o My Fair Lady de Cukor. La Victòria* (nom fictici) tracta aquesta temàtica: “És molt present aquest fet en personatges d'obres literàries o pel·lícules, s'ha ressaltat la vulnerabilitat de la dona com una qualitat positiva que atrau l'home i potser, per això, aquest tipus d'home busca l'afecte en les persones més vulnerables”. La Victòria va formar part del fenomen de dones que van començar a verbalitzar les seves experiències en relacions amb homes molt més grans arran del curtmetratge de la Taylor Swift. En el seu cas, va establir un vincle molt proper amb el seu professor de 15-16 anys més que ella, quan ella en tenia 17. 

En retrospectiva i després d’haver analitzat la vivència, la Victòria parla d’aquest prototip d’home: “un home que busca aquestes relacions està posant en evidència que l’atrauen les persones amb menys coneixement que ell, menys recursos econòmics, menys poder que ell, menys experiència... És a dir, sent atracció únicament per la ingenuïtat”. En aquest sentit, la Carla expressa que “es tracta d’una qüestió de poder, una dona més jove és més mal·leable, i ells saben que tenen poder”, segueix, “saben que podran brillar sobre elles, hi ha paternalisme, i també el sentiment de cuidar d’ella”. El cas de la Carla, però, es tracta d’una relació de maltractament tant psicològic com també sexual. Tot i que l’agressió sexual va ocórrer als 16 anys, fins als 19 anys no va ser-ne conscient. 


“Saben que ells podran brillar sobre elles, hi ha paternalisme, i també el sentiment de cuidar d’ella”


Aquestes relacions on hi ha dinàmiques de poder i manipulació tenen, per tant, un impacte tant a curt com a llarg termini en la jove que s’hi veu involucrada. La Carla, havent acudit a teràpia psicològica, distingeix diferents etapes: “Dissociació, estrès posttraumàtic, hipersexualització, incapacitat d’establir vincles emocionals amb homes i baixada de la libido”. No obstant això, tant la Carla com la Victòria parlen principalment de la pèrdua de confiança en una mateixa així com la dificultat de posar límits. 

“No em veig subjecte mereixedor de ser estimada perquè t’han tractat malament durant tants anys i has estat sempre la side chick, que mai ets el plat principal”, explica la Carla, “em costa posar límits perquè em conformo amb el primer que passa, el primer que em dona una mica de carinyo”. Ella mateixa, diu, s'adona de les seves carències en l’àmbit sexo-afectiu i del fet que “buscava afecte en relacions sexuals esporàdiques”, un aspecte que encara està treballant, però que, en tractar-se de “traumes tan forts i que afecten tantes esferes de la teva vida”, afirma que mai podrà superar. 


“No em veig subjecte mereixedor de ser estimada perquè t’han tractat malament durant tants anys i has estat sempre la side chick que mai ets el plat principal”


La Carla considera que aquests traumes han fet que creixi a deshora i l'han convertit en una “dona trencada per dins”. Així, ens parla també de la “incapacitat de mantenir relacions sexuals durant molt de temps” i de “ser un subjecte passiu al llit” com a conseqüències directes de les relacions. Aquestes també han provocat que la Carla se senti més còmoda parlant-ne amb dones que no pas amb homes, sobretot per evitar que la identifiquin amb “l’etiqueta de víctima”. “Jo soc una supervivent fent la meva vida, sóc molt més que això i mereixo un reconeixement”, denuncia la Clara.

La Victòria coincideix en els mateixos punts que la Carla quan parla dels traumes desenvolupats després d’estar dins d'una relació d’abús de poder. “És molt comú tenir por a mantenir relacions durant un temps, problemes d’autoestima i patir moltes inseguretats després de la manipulació a què has estat sotmesa”, explica la Victòria. També afegeix que “afecta molt de cara a les pròximes relacions que estableixes” perquè “no vols que et tornin a fer mal, no vols tornar-te a sentir petita al costat d’algú”. D’aquesta manera, la Victòria assegura que “la millor decisió que pot prendre una és demanar ajuda psicològica per tal d’aprendre a gestionar les emocions i tot el que s’ha viscut”.


“És molt comú tenir por a mantenir relacions durant un temps, problemes d’autoestima i patir moltes inseguretats després de la manipulació a què has sotmesa”


El cas de la Victòria, així com el de l’Ona i la Carla, són exemples que demostren que les relacions en les quals té lloc un abús de poder són més comunes del que creiem, sobretot quan es tracta de noies joves i homes més grans que elles. Aquesta situació té més potencial per produir-se quan l’home manté un rol d’autoritat anterior a la relació, com passa en el cas dels professors o monitors d’esplai. Tal com explicava la youtuber Laura Grau al programa “Estat de Gràcia” de Catalunya Ràdio, les noies veuen el monitor com un referent, i aquest utilitza el privilegi a favor seu, perquè el veuen com una “persona idealitzada” o com “un amor platònic”. 

Tal com explica la Laura Grau en aquest programa, moltes vegades resulta difícil adonar-se d’aquesta dinàmica de poder, tant per aquells que estan a dins com pels que ho vivim des de fora per part d’algú proper. Per això, vídeos com All Too Well de Taylor Swift poden convertir-se en aquella petita empenta que algú necessita per obrir els ulls i identificar allò que és perjudicial d’una relació i que no hauria de ser habitual, tant si es tracta d’un mateix com d’un altre. 

Time won't fly, it's like I'm paralyzed by it
I'd like to be my old self again, but I'm still trying to find it
After plaid shirt days and nights when you made me your own
Now you mail back my things and I walk home alone
But you keep my old scarf from that very first week
'Cause it reminds you of innocence and it smells like me
You can't get rid of it

'Cause you remember it all too well, yeah

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —