L'espai s'està configurant com un tauler de partides geopolítiques. Aquest dimecres ha allunat amb èxit en el pol sud de la Lluna la nau espacial de l'Índia Chandrayaan-3. Així, l’Índia ha superat a Rússia, que ja va intentar aquest aterratge el passat diumenge, sense èxit. “L'espai és ja, però serà encara més en el futur, un motor econòmic. Molts estats s'estan posicionant amb aquesta presència a l'espai, creant un ecosistema econòmic, que és el que està fent l'Índia”, assegura Joan Anton Català, astrofísic i divulgador científic.

El primer ministre indi, Narendra Modi, ha qualificat la fita d'inoblidable: “És el moment d'un toc de clarí d'una Índia desenvolupada, és un crit de victòria per a la nova Índia", deia emocionat. “Els governs s’han adonat que l'espai és una excel·lent eina de màrqueting per projectar una imatge de modernitat o, fins i tot, de supremacia. Rússia, clarament, també volia aprofitar aquest moment i l'Índia ha fet el mateix”, afegeix l’astrofísic.

Català recorda que l’Índia és un aliat a l'ombra, "més o menys", dels Estats Units: "Als nord-americans els va bé que l'Índia faci aquestes fites en una regió del món on hi ha la Xina i on hi ha Rússia”.

Els governs no són els únics que tenen la vista fixada en l’espai. Grups com SpaceX, d'Elon Musk, ja tenen la seva pròpia agenda d'explotació de l'espai. “Les corporacions, les grans empreses aeroespacials privades, han passat de ser partners només de les agències governamentals a ser pràcticament competències”, desenvolupa l’astrofísic. “El contribuent americà algun dia es pot plantejar per què part dels seus impostos s'han d'anar a pagar a la NASA quan ja hi ha empreses privades que poden fer coses similars; això obligarà les grans agències a reinventar-se”, considera. 

El primer ministre de l’Índia afegia, al seu discurs de celebració, que l’èxit de la Chandrayaan-3 “pertany a tota la humanitat”. L’astrofísic, recelós d’aquestes declaracions opina que la clau és l’ètica de l’exploració espacial: “Cal veure si realment tot el benefici que obtindrem de l'exploració i l'explotació dels recursos de l'espai es faran en benefici de tota la humanitat o si només seran aquells països que tenen tecnologia aeroespacial els que se'n beneficiaran”.

Un assoliment vital

L’objectiu d’aquesta missió és estudiar la composició mineral de la superfície de la Lluna i confirmar l’existència d’aigua a la cara més meridional de la Lluna, la qual no ha estat mai explorada. Segons l’astrofísic, les dades que recollirà donaran segur lloc "a anys d'estudis científics".

“Des de l'any 2018, sabem que hi ha aigua al pol sud de la Lluna. Això és molt important, perquè si mai es volen posar bases a la Lluna, que tant els Estats Units com la Xina n'hi volen posar, l'aigua ha d'estar en destí. El fet que es pugui confirmar que hi ha aigua, i sobretot com de fàcil o difícil és l'accés a aquesta aigua, és vital”, explica Català.