Protesta a Glasgow de 'Fridays for Future' amb motiu de la 26a Conferència Mundial pel Clima (COP26), a Escòcia el 5 de novembre
Per EFE
Publicat el 13 de novembre 2021

Al marge de les negociacions per aconseguir un acord global definitiu, en què encara s'afanyen avui els representants dels 197 països participants, la COP26 ha estat al llarg de les dues últimes setmanes l'escenari de la signatura d'acords sectorials i de compromisos sobre assumptes com finançament, reforestació o fi dels combustibles fòssils.

Xina i EUA reforçaran les seves accions climàtiques 

Entre els acords aconseguits durant la cimera climàtica de Glasgow (Regne Unit) destaca la declaració conjunta de dos dels països més contaminants del planeta: els Estats Units i la Xina, en què van anunciar el seu compromís de "reforçar les accions climàtiques" en aquesta dècada per assolir els objectius de l'Acord de París.

La declaració reconeix que hi ha una "bretxa entre els esforços actuals i els objectius" de l'Acord de París d'evitar que les temperatures a final de segle pugin més de 2 ºC i intentar limitar l'alça a 1,5 ºC; així com "la urgència i gravetat de la crisi climàtica".

Vedat als combustibles fòssils i al metà

En l'objectiu de posar punt i final als combustibles fòssils, els governs de Dinamarca, Costa Rica, França, Irlanda, Suècia, Gal·les (Regne Unit), Quebec (Canadà), Groenlàndia, Nova Zelanda, Califòrnia (Estats Units) i Portugal van acordar posar fi a la concessió de noves llicències per a l'exploració i l'explotació de petroli i gas als territoris sota la seva jurisdicció.

A més a més, una trentena de països (entre els quals hi figuren Espanya, Estats Units i Regne Unit) van acordar posar fi al finançament públic de carbó, petroli i gas a l'estranger per a finals de 2022, cosa que equivaldria a uns 20.400 milions d'euros que ara podrien destinar-se al foment de les energies netes.

Per part seva, més de cent entitats, entre països, fabricants d'automòbils, regions i propietaris de flotes es van comprometre a eliminar la venda de vehicles de combustió el 2035. El conegut com a "Acord de Glasgow sobre Emissió Zero de Vehicles" va ser signat inicialment per 31 països, entre els quals no figuren els majors productors del món, com els Estats Units, la Xina, el Japó, Alemanya, Espanya o França ni fabricants com Volkswagen, Toyota o Hyundai.

Pel que fa al metà, la Unió Europea i els Estats Units van impulsar una aliança per reduir aquesta dècada un 30% les emissions d'aquest gas d'efecte hivernacle a què s'hi van sumar un centenar de països, amb les grans absències de la Xina, l'Índia i Rússia.

Finançament per als que menys tenen

Entre els temes centrals de la COP26 hi havia el suport financer a la transició ecològica dels països en vies de desenvolupament. Els governs de Canadà, Dinamarca, Estònia, França, Suècia, Alemanya, Irlanda, Països Baixos, Estats Units, Suïssa, Bèlgica i la regió belga de Valònia es van comprometre a destinar 413 milions de dòlars (356 milions d'euros) al Fons de Països Menys Desenvolupats, única font de finançament per a la resiliència climàtica que tenen els 46 països menys desenvolupats del món.

Per la seva banda, Alemanya, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit i els Estats Units, amb la col·laboració de 17 institucions privades, van anunciar la seva intenció de destinar 1.700 milions de dòlars (1.470 milions d'euros) per ajudar poblacions indígenes i comunitats locals a protegir els entorns naturals on habiten.

Inversió i foment d'energies netes

Una altra de les fites de la COP26 és el compromís signat per 450 grans firmes financeres de 45 països d'invertir 130 bilions de dòlars (112 bilions d'euros) en la transició cap a una economia descarbonitzada el 2050. Per la seva banda, 22 països i la Comissió Europea van anunciar l'ampliació del programa internacional "Missió Innovació", dirigit a accelerar el desenvolupament de tecnologies que contribueixin a capturar diòxid de carboni i estendre l'ús d'energies netes.

Els Estats Units, la Xina, la Índia, Aràbia Saudita, Alemanya, França, Brasil i Xile es compten entre les nacions que recolzen aquest pla amb què aspiren a "eliminar emissions en la indústria, permetre la supressió de carboni i produir combustibles, químics i materials renovables".

Per la seva banda, una coalició internacional d'inversors va acordar invertir més de mil milions de dòlars en flotes d'autobusos públics elèctrics de zero emissions a països llatinoamericans.

Frenar la desforestació i impulsar l'agricultura sostenible

Entre els "èxits" de la cimera del canvi climàtic de Glasgow destaca també el compromís segellat entre un centenar de països, que representen el 85% dels boscos del planeta, per aturar i revertir la desforestació, amb l'horitzó posat el 2030.

A l'acord s'hi van adherir països o regions com Colòmbia, Indonèsia, Noruega, Austràlia, el Brasil, la Xina, Costa Rica, la Unió Europea, l'Equador, Hondures, Guatemala, el Perú, Rússia, Turquia, l'Uruguai, els Estats Units i el Regne Unit, que a més a més han sumat a aquesta promesa una font clara de finançament per aconseguir-ho.

Per la seva banda, els governs de 45 països es van comprometre a prendre mesures per avançar cap a una agricultura i una gestió del sòl més natural i sostenible, cosa que inclou mobilitzar 4.000 milions de dòlars per avançar en innovació agrícola.

A més a més, institucions financeres i empreses agroalimentàries van anunciar inversions per valor de 3.000 milions de dòlars (2.600 milions d'euros) en programes de ramaderia i producció de soja que evitin la desforestació a Sud-amèrica.

 

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —