[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 21 d’agost 2020

Amb l’oci nocturn tancat, l’horari del bar retallat i una xafogor horrorosa, cada vegada hi ha menys ganes de sortir fora. Per això us portem la solució perfecta i personalitzada: les millors sèries per aquest cap de setmana. 

La mamarratxa: Zoey’s extraordinary playlist (2020-actualitat, una temporada a HBO)

El plaer culpable del moment (tot i que, per a tu, aquest concepte va desaparèixer el vuitè cop que vas mirar Glee). La Zoey és una programadora d’una empresa d’aquestes amb bar de cereals que, a partir d’un dia, pot escoltar els pensaments més íntims de les persones a través de conegudes cançons. Molt de bon rotllo, números musicals conegudíssims i una protagonista que intenta ajudar tothom. Una sèrie feel-good de manual.  

El millor: sap trobar un punt agre en la història familiar de la protagonista que ajuda a compensar l’excessiva dolçor de la premissa. 

El pitjor: li falta un punt d’atreviment o de sorpresa, pot arribar a ser previsible. 

 

L'activista: Trigonometry (2020, una temporada a HBO)

Una parella jove que viu a Londres es veu obligada a llogar una habitació del pis on viuen per temes econòmics. La persona que escullen és la Ray, antiga nadadora de natació sincronitzada. A poc a poc, tots tres comencen a desenvolupar una relació especial que s’allunya de la convencional monogàmia. Però això no és tot el que ofereix la ficció, la precarietat laboral i altres problemes comuns en molts joves adults també es converteixen en el fil conductor de la sèrie originalment produïda per la BBC. 

El millor: el tractament del poliamor és d’allò més natural, res de caure en tòpics i escenes simplistes. 

El pitjor: si el contingut indie no fa per a tu, no val la pena ni que la comencis. 

 

L’intel·lectual pedant: Sherlock (2010-2017, quatre temporades a Netflix)

Sí, és una altra adaptació del clàssic d’Arthur Conan Doyle, però portada als nostres temps. La sèrie del 2010 s’avança a la moda de ser atrevits amb el format i només per això ja val la pena recuperar-la. Tres episodis d’hora i mitja per temporada permeten presentar casos complexos amb profunditat. Ho sabem, et sents identificat amb el mític detectiu i les seves manies. Prepara’t per sentir-te el tercer cervell dins del duel entre Sherlock Holmes i James Moriarty.

El millor: ara la pots veure de cop i no has d’esperar que algú quadri les agendes de Benedict Cumberbatch i Martin Freeman.  

El pitjor: volia ser una versió moderna del clàssic, però amb els canvis tecnològics que hi ha hagut des del 2010, la contemporaneïtat no ha durat massa. 

 

La precoç: Talking heads (2020, una temporada a Movistar+) 

Quan el coronavirus va obligar a parar la majoria de produccions del món, la BBC va tenir una idea: si el que necessitem és distància de seguretat, fem monòlegs. Això sí, els britànics són molt de tradicions i van decidir rescatar una sèrie antiga escrita pel dramaturg Alan Bennett. Talking heads està formada per dotze monòlegs d’entre trenta i quaranta minuts on persones, d’entrada d’allò més corrents, expliquen mirant a càmera els seus pensaments. Sobrietat en el decorat i la producció, només cal un bon guió i un intèrpret capaç d’aguantar l’interès en les llargues seqüències. 

El millor: cada monòleg és una masterclass d’interpretació de la mà d’un important actor britànic: Immelda Staunton, Martin Freeman, Jodie Comer...

El pitjor: desenganyem-nos, és un format molt teatral amb un públic força petit, no és per tothom. Ells s’ho perden...

 

Els joves casats: The Simpsons (1989 – actualitat, trenta temporades a Disney+)  

No necessiten presentació: la família groga de Springfield és història viva de la televisió. Durant més de trenta anys The Simpsons ha mostrat un retrat de la societat estatunidenca amb humor i sàtira, sense les estridències de Family Guy ni les cotilles de les sitcoms de carn i óssos. Ara, per primer cop, es poden trobar tots els capítols recopilats i ordenats en una sola plataforma, Disney+. Humor per a tota la família amb una doble lectura pels adults. Ideal per veure amb la teva parella mentre prepareu el dinar.  

El millor: amb 684 capítols, la sèrie és una càpsula del temps. Pots observar com ha canviat la societat amb trenta anys, un exercici de sociologia molt interessant.  

El pitjor: les últimes temporades han rebaixat la subtil, però incisiva crítica social de les primeres. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —