[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 26 de juliol 2020

Una setmana més estàs al bar amb els teus amics. Hi ha una sensació de calma tensa. “Ens tornaran a confinar?”. “És l’última cervesa a l’exterior fins al setembre?”. Només per si de cas, decidiu carregar-vos amb una bona dosi de sèries per aguantar tancats. Per evitar discussions, us recomanem una sèrie per a cada tipologia d’amic.

El mamarratxo: How to get away with murder (2014-2020, sis temporades entre Netflix i Movistar+)

Coneguda a Espanya com a Cómo defender a un asesino, una traducció extremadament liberal, com la sèrie amb les seves trames. Una professora universitària de dret penal escull a cinc alumnes perquè l’ajudin en el seu bufet d’advocats. A partir d’aquí tot són assassinats, sang, tribunals i joves insultantment guapos. Sabem que no busques un retrat realista del dret processal estatunidenc, així que no el tindràs. Ara bé, entre mort i mort et colen reflexions socials molt actuals. 

El millor: Viola Davis, deessa de la interpretació que ha vingut per redimir els pecats de tots els mals actors del món. 

El pitjor: necessitaràs una lliberta per tenir controlat qui s’ha enrotllat amb qui. 

 

Els joves casats: Mira lo que has hecho (2018-2020, tres temporades a Movistar+)

En Berto Romero escriu i protagonitza una comèdia on fa d’ell mateix. La història comença quan ell i la Sandra (Eva Ugarte) són pares per primera vegada. Sí, és un plantejament que ja heu vist mil vegades, però us agradarà el seu to fresc i, desenganyem-nos, si l’heu vist tantes vegades, serà per algun motiu. La sèrie sap incloure prou bé elements dramàtics en una trama generalment divertida. Doneu-vos la mà i comporteu-vos com la parella de quaranta anys que us acusen de ser quan marxeu d’hora d’una festa. No us jutgem. 

El millor: un cameo cada cinc minuts. És com jugar al ¿Quién es quién?.  

El pitjor: encara s’escapa alguna broma casposa de sitcom dels noranta. 

 

El precoç: Fleabag (2016-2019, dues temporades a Amazon Prime Video)

Explica la vida d’una noia londinenca que acaba de perdre la seva millor amiga, amb qui acabava de muntar una cafeteria. Ideal per tu, precoç, ja que només compta amb dues temporades de sis capítols de mitja hora. Recorda al gènere mockumentary, sèries que, malgrat formar part de la ficció, utilitzen els recursos i els codis dels documentals per crear un efecte còmic. La protagonista es dirigeix a tu i narra els seus pensaments trencant la quarta paret. No ho fa amb grans discursos, són incisos, comentaris o ganyotes que deixen clar tot el que li passa pel cap. A la segona temporada va un pas més enllà. Què passa quan algú l’acaba coneixent de veritat i s’obre pas en la seva consciència?

El millor: no podreu parar de riure.

El pitjor: Fleabag és la ja típiquíssima noia que protagonitza les sèries millenials: una mica desastre, de classe mitjana-alta i que trenca una mica -no gaire- amb els estàndards de bellesa als que estem acostumats.

 

L’activista: Stateless (2020, una temporada a Netflix) 

Impulsada per Cate Blanchett, narra la història de persones que per diverses situacions es queden indocumentades. Per això, són ingressats en un centre d’internament a Austràlia, un llimbs legal que no és una presó, però s’hi assembla. La sèrie és força dura, però et permetrà veure una realitat que, per altra banda, no és tan llunyana a la del Mediterrani. 

El millor: els enfocaments a través de diversos testimonis. 

El pitjor: ja pots tenir l’estómac de ferro si vols passar del segon capítol.  

 

L’emo existencialista: After Life (2019-actualitat, dues temporades a Netflix)

En Tony (Ricky Gervais) és un periodista d’un diari local que acaba de perdre la seva dona per un càncer. Endinsat en una depressió, perd totes les seves ganes de viure i l’únic que evita que se suïcidi són el seu pare i la seva gossa. A través de situacions quotidianes de poble petit i humil, que es combinen amb hilarants gags surrealistes, Gervais ens fa reflexionar sobre la vida. És d’aquelles sèries on acabaràs veient els crèdits només per tenir uns segons per pensar. 

El millor: la relació entre el protagonista i l’Anne, la vídua que de forma recurrent es troba al cementiri.

El pitjor: la despesa de mocadors de paper. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —