Aquest cap de setmana comença carregat. Avui al matí el ple d'investidura al Parlament (serà fructífer?), el dimecres les declaracions dels testimonis Mariano Rajoy i José María Aznar sobre la misteriosa (o no tant) Caixa B del PP, a més de les novetats recents sobre la campanya de vacunació a Catalunya. Espereu, segur que ens deixem alguna cosa... Ah sí! Aquest dissabte, com si no n'hi hagués prou, dormirem una hora menys. El canvi d'hora ja és aquí. La nit de dissabte, a les 2h seran les 3h. Una hora menys de son, però una mica més a prop del preuat estiu. Ja queda poc! Per fer l'espera més amena, us deixem cinc sèries pel cap de setmana que de ben segur us distrauran. 

L’intensita: Sky Rojo (2021, 1 temporada a Netflix)
Coral (Verónica Sánchez), Wendy (Lali Espósito) i Gina (Yany Prado) són tres prostitutes que aconsegueixen escapar del club on treballen després d'enfrontar-se a Romeo (Asier Etxeandia), el seu proxeneta, a qui maten. La Coral ha arribat al club per voluntat pròpia i, a poc a poc, descobrim quins són els fets que l'han dut fins allà. En canvi, la Wendy i la Gina han estat víctimes de tràfic: van arribar a Tenerife pensant que treballarien com a cambreres i han contret un gran deute amb en Romeo.

Després de l'incident, les tres recorren l'illa intentant fugir dels esbirros del proxeneta: Moisés (Miguel Ángel Silvestre) i Christian (Enric Auquer), fins que decideixen deixar de ser les preses per convertir-se en caçadores.

El millor: Veiem que per molta purpurina i brilli-brilli que hi hagi als prostíbuls de luxe, això no fa que deixen de ser llocs on les dones estan sotmeses a una gran violència. A més, no es criminalitza a les treballadores sexuals i es posa sobre la taula que sense demanda i sense pobresa, no n’hi hauria prostitució.

El pitjor: Massa èpica als personatges masculins, amb la intenció que ens semblin menys menyspreables? Per altra banda, hi ha moltes escenes violentes i és possible que la sèrie fereixi algunes sensibilitats.

El mamarratxo: Pose (2018-2019, 2 temporades a HBO i Netflix)
Ens situem al final dels 80 a Nova York, moment en què s’estan creant el món dels ballrooms on les “famílies” s’ajunten per celebrar festes nocturnes i demostrar el seu talent. La major part dels assistents a aquest tipus de festes són persones dels grups marginats de la societat nord-americana: els llatins, els afroamericans, les treballadores sexuals i les persones LGTBQ. Al mateix temps, veiem reflectits altres temes com el creixement dels negocis de luxe durant el mandat de Reagan, la proliferació del VIH i les discriminacions per orientació sexual.

El millor: Més enllà de passar una bona estona, és una sèrie ideal per descobrir el món dels ballrooms. Vogue, disfresses, categories... La sèrie s'endinsa dins d'aquesta escena i aborda algunes de les qüestions clau que la comunitat LGBTQ negra i llatina dels Estats Units va viure durant els anys 80 i els 90. A més, com a punt positiu cal dir que és una de les sèries amb més actrius transgènere al repertori.

El pitjor: Si bé amb aquesta sèrie podem aprendre moltes coses, a mesura que avancem cap a la segona temporada la trama tendeix al dramatisme. Potser es troba a faltar un punt de realisme, tot és una mica exagerat: des del luxe de les sales dels balls fins a les baralles entre les diferents cases.

La intel·lectual pedant: Merlí i Merlí. Sapere Aude (2015-2018 3 temporades a CCMA i 1 temporada 2019-2021 a Movistar+, respectivament)
Merí ha estat, i encara és, la sèrie en català que ha marcat una època, de la mateixa manera que ho va fer Polseres vermelles en el seu moment. Un grup de joves estudiants de l'Institut Àngel Guimerà de Barcelona té un nou professor de filosofia, Merlí Bergeron (Francesc Orella), que viu amb la seva mare, la famosa actriu Carmina Calduch (Anna M. Barnany). Els estudiants i la resta de professors s'hauran d'adaptar als seus mètodes educatius poc convencionals, una característica que el farà guanyar-se l'estima dels seus alumnes, anomenats Peripatètics.

Poca cosa hi ha a dir que no sapigueu ja. L'èxit de la sèrie l'ha portat a fer un spin off amb Pol Rubio (Carlos Cuevas) que segueix el mateix camí que Merlí estudiant filosofia a la UB. I en breus, sortirà la segona temporada que ja serà l'última.

El millor: Impossible veure la sèrie i que no t'entri curiositat per la filosofia. Per altra banda, Merlí convida al pensament crític i a la reflexió, i trenca problemàtiques i temes tabú, com la bisexualitat, ser mare adolescent, relacions íntimes adult-adolescent, o sobre les malalties mentals, concretament l'agorafòbia que pateix Iván (Pau Poch). 

El pitjor: En certa manera, la sèrie pretén ser un reflex de la societat. I en aquest, cas la petita bombolla que és un institut públic a Barcelona, la representació racial hauria de ser molt més plural i no limitar-se a persones racialitzades que actuen com a decorat (figurants) o bé com personatges estereotipats (com seria la banda llatina que surt en un episodi). 

El místic: Ragnarök (2020, 1 temporada a Netflix)
Magne, el seu germà i la seva mare acaben d'instal·lar-se al poble noruec d'Edda (fictici) per començar una nova vida. Magne té problemes d'aprenentatge i no és, precisament, el noi més sociable. No obstant això, es fa amic d'Isolde, l'activista del poble que denuncia a les seves xarxes les nefastes conseqüències que la contaminació emesa per les empreses del grup Jotul estan tenint a l'entorn natural d'Edda.

Al capdavant d'aquesta companyia hi ha una família que controla tot el poble. A més, no són éssers humans, sinó criatures de temps remots. Al llarg de la sèrie, Magne descobreix que ell és l'elegit i l'únic capaç de fer-hi front.

El millor: La combinació de temes actuals com el canvi climàtic i la mitologia nòrdica. A més, és la segona sèrie produïda per Netflix en noruec.

El pitjor: El ritme és lent, triguem massa temps a arribar a la xixa de la sèrie.

La misteriosa: Fargo (2014-2020, 4 temporades a Amazon Prime Video)
Sèrie nord-americana, Fargo està basada en la pel·lícula de Joel Coen i Ethan Coen inscrita sota el mateix nom. És de gènere policíac i d'humor negre i té lloc a Minnesota. Lester Nygaard (Martin Freeman) és un venedor d'assegurances d'una petita població, que veu com el seu món canvia completament per l'arribada d'un home salvatge i desconegut (Billy Bob Thornton). La sèrie, però, presenta diferents personatges a cada temporada i s'ambienta l'any 2006.

El millor: Hi havia alguna aposta més arriscada que fer una sèrie a partir de Fargo, una de les pel·lícules més conegudes i admirades dels germans Coen? Possiblement no i, per això, el fracàs de la proposta es podia assumir per avançat. Però la vida, de vegades, aporta sorpreses grates i la sèrie és un èxit. Fargo manté l'essència dels Germans Coen, el seu humor i els personatges particulars; no imita la pel·lícula, però totes les temporades van carregades de referències a aquesta. Fargo és una picada d'ullet als fans dels germans cineastes, però alhora és capaç d'enganxar tothom.

El pitjor: Cada temporada gira sobre una trama pròpia, amb uns personatges i un escenari particular; i les tres primeres són rodones. Però després de tres èxits arriba un fracàs: l'última temporada no ha estat capaç de seguir el ritme trepidant i ben lligat de les primeres ni tampoc de crear uns personatges tan profunds i interessants.