Andrea Porta (Linyola, 1990), jugadora del CE Europa des de fa 10 anys i capitana de l'equip que ha encadenat dos ascensos consecutius de categoria fins a Primera Federació, va penjar les botes el maig passat.

Un mes després va ser convidada a fer el pregó de la Festa Major de Gràcia, juntament amb el seu homòleg al CE Europa masculí, l'Àlex Cano- Un pregó que tindrà lloc avui a les set de la tarda i donarà el tret de sortida a les celebracions fins al 21 d'agost. 

El Diari de Barcelona ha conversat amb la linyolenca el dia abans de la lectura del pregó, per tal de conèixer la seva relació amb la Vila de Gràcia, els últims instants com a jugadora del conjunt escapolat, el seu futur professional i alguns dels punts clau del discurs.

Com van contactar-te per fer el pregó d'enguany i quines van ser les teves sensacions?
Recordo que quan em van escriure estava amb les meves companyes d'equip fent un sopar de final de temporada. Vaig llegir el whatsapp i vaig estar una estona llegint-me'l dues o tres vegades i pensant "ostres!". Van posar-se en contacte amb mi directament des del districte de Gràcia. Saps quan t'has de llegir les coses dues vegades? Em va passar. La veritat és que em vaig quedar una mica en xoc.

I això?
Perquè les festes de Gràcia tenen una gran importància. Vaig tardar uns dies realment ser conscient que seria pregonera. Vaig trigar una estona a respondre pel xoc, però després ja els vaig dir que estava disposada a fer el pregó i qualsevol cosa que fes falta. 

Has jugat una dècada a l'Europa, sent la capitana d'un equip que ha aconseguit la segona màxima categoria i han confiat en tu per fer el pregó d'enguany. Et consideres una filla adoptiva de la Vila de Gràcia o una gracienca més?
La Vila de Gràcia és la meva segona casa i em va adoptar quan vaig arribar a Barcelona, sempre ho he dit. Després de tants anys a l'Europa, començo ara a sentir Gràcia com a casa meva. A més, el club sempre ha estat implicat en aquesta part social del barri.

De quina manera?
Ara perquè ja m'he retirat, però se'm farà molt estrany enguany no visitar els carrers guarnits vestida amb l'equipació de l'equip, ja que era una tradició que sempre fèiem amb el club. Això i mil coses més que fèiem amb l'equip per apropar-nos al barri, com la nostra implicació amb els castellers, per exemple. Se'm farà molt estrany no poder viure-ho així aquest any. Gaudiré de les festes de Gràcia des del balcó. Veuré els carrers guarnits, però no com l'Europa. Se'm farà molt estrany. 

"Després de tants anys a l'Europa, començo ara a sentir Gràcia com a casa meva"

En els últims anys la Festa Major de Gràcia s'han massificat i milers de turistes visiten els carrers guarnits del barri en aquestes dates. Com explicaries a aquests turistes la relació sentimental tan estreta que hi ha entre els graciencs i l'Europa?
Gràcia i l'Europa són un binomi i no s'entén l'una sense l'altre. El club sense la Vila no s'entén i la Vila sense l'Europa, tampoc. Crec que es necessiten mútuament. El barri necessita al club i el club necessita al barri. És un binomi perfecte. Dubto que els guiris ho entenguessin, perquè és un sentiment complicat d'explicar. Tinc la sensació que les festes de Gràcia moriran d'èxit, i és la part que més em molesta de la celebració: que els turistes la coneguin tant i acabi perdent aquesta essència de vila. No sé com podria gestionar-se això. 

"Tinc la sensació que les festes de Gràcia moriran d'èxit"

El pregó el faràs juntament amb l'Àlex Cano, capità de l'Europa masculí que ha aconseguit aquesta temporada l'ascens a la Segona Federació. Com valores l'aposta del barri per dos jugadors del club?
Es fa estrany que dos futbolistes facin un pregó cultural, oi? (riu). Sembla que no hagi de passar. Nosaltres ens ho prenem com una oportunitat pel club. Jo no sento que hi vaig com a Andrea Porta, sinó com a representant d'un club, sobretot del femení. Aquest pregó per a la secció femenina és molt important.

Per què?
És el resultat de tants anys de feina per fer-nos un nom dins del futbol català i ara estem recollint els fruits. És una oportunitat per fer barri, per encara poder fer més activitats en l'àmbit cultural i social. Crec que no és perquè hàgim aconseguit dos ascensos, sinó per tota la feina que portem fent. Potser no tornarà a passar que dos futbolistes de l'Europa tornin a fer el pregó. Per aquest motiu ens ho hem de prendre com una oportunitat. 

Com va ser el fet de penjar les botes i cedir-li el braçal de capità a la teva germana?
(Riu) He estat parlant amb la meva germana sobre la meva retirada del futbol i crec que va ser en el moment perfecte. Tothom et diu que encara et queda molt de futbol a les botes, i si, és veritat, però tinc 33 anys, no ens enganyem. Quan arriba el moment el sents i no pots tornar endarrere. Jo pensava que podia seguir anys, però mereixo quedar bé i sentia que aquesta era la temporada per fer un pas al costat. Sentia que aquesta temporada acabaria bé, no sé si en la primera posició de la lliga o aconseguint l'ascens a Primera Federació. Sabia que la temporada era aquesta. 

Què vas sentir?
Va ser tot increïble, per com de bé va anar la temporada i havent ascendit de categoria al camp del Levante Las Planas i tota la repercussió que hi ha hagut. Jo he rebut missatges que no m'hagués imaginat mai que rebria. Mai m'havia sentit un referent en el futbol femení. Jo jugava a futbol per passar-m'ho bé i competir. Sí que és veritat que en portar tants anys jugant a l'Europa les dues germanes érem molt conegudes, a més en ser bessones. Ningú s'imagina l'Europa sense les Porta, però arribarà un dia que això passarà.

(...)
M'he retirat jo, però no sé quant tardarà la Pili, tampoc crec que massa. Poder donar-li el braçal de capitana a la meva germana és una manera de perdurar el meu llegat al club. Jo li dic a la Pili que ser capitana de l'Europa és un privilegi amb una gran responsabilitat. La meva germana em deia que ha tingut una bona mentora que li ha ensenyat molt. Què millor que poder-li entregar el braçal a la meva germana? 

"Ningú s'imagina l'Europa sense les Porta, però arribarà un dia que això passarà"

En una entrevista vas comentar que volies seguir vinculada al club però no com a entrenadora, de moment. Durant aquests mesos de vacances has pogut donar-li voltes a aquesta idea?
Com que estic de vacances i estic amb la ment molt relaxada, la veritat és que no he tingut temps de pensar què és el que vull fer. Jo el que ara tinc molt clar és que vull temps. Porto molts anys amb un compromís molt gran i no he tingut temps per a mi. Vull el temps que no he tingut durant tots aquests anys. Ja veurem després com el gestiono i a què el dedico. M'agradaria seguir vinculada al club, òbviament, però fora de la part esportiva. No sé de quina manera, però no com a entrenadora. Necessito un desconnectar del futbol bastant important. La carrera que m'ha suposat ha estat molt important. 

Per últim, en quins punts vols incidir en el discurs del pregó?
Parlo una mica de la part esportiva del club i aprofito per parlar també del feminisme. També una part de la importància de les festes de Gràcia. Quan se'm dona veu en aquests actes intento aprofitar-los per a ressaltar la part esportiva i la part feminista.