La protagonista del documental i de la història, Sara Bahai.
Publicat el 25 d’octubre 2021

L'aventura arrenca el 2015. La Patricia Franquesa, directora i productora de documentals, llegeix una entrevista del Washington Post a Sara Bahai, la primera dona taxista d'Afganistan. Franquesa queda absolutament captivada: "Recordo veure la seva fotografia, i pensar que tenia com una bellesa i un somriure molt carismàtics". En aquell moment, Franquesa estava treballant per una productora i directora, la qual la va animar a fer una pel·lícula sobre aquesta dona que tant l'havia hipnotitzat.

Un cop a Barcelona i iniciant-se en el Màster en Documental de Creació a la Universitat Pompeu Fabra, Franquesa comença tot un procés de recerca per buscar el contacte de la Sara, fins que l'aconsegueix.

Transcorren sis mesos dedicats al desenvolupament del projecte, escrivint i buscant el quid del documental. Finalment, l'agost del 2016, es produeix l'esperada trobada entre Sara Bahai i la Patricia Franquesa a l'Afganistan: "Estic dues setmanes amb ella, que bàsicament van ser un seguiment del seu dia, de totes les accions que fa ella per millorar la seva comunitat". Cinc anys més tard, el passat 23 d'octubre, el documental finalment va veure la llum. 


Fotografia del documental Oh dear Sara. (Gadea Films)

El film, batejat sota el nom Oh dear Sara, és el testimoni de l'esforç i l'activisme per les dones afganeses de Sara Bahai. El documental, dirigit i coproduït per Franquesa (Gadea Films), així com per Noruega i Sèrbia, desconstrueix el personatge preconcebut de la Sara taxista i a través d'una entrevista i del seguiment del seu dia a dia, es comprèn el camí que ha recorregut. 

El film es va estrenar aquest dissabte al Festival DocLisboa, però l'aventura no acaba aquí. De fet, ara ve la història que va brollar del documental i que ha aconseguit salvar la Sara i la seva família de les amenaces dels talibans. 

Comença la cadena de favors

Franquesa recorda el dia que ho va canviar tot: amb el muntatge de la pel·lícula acabat al juliol, Franquesa comença a enviar-lo a festivals de cinema internacionals. En aquest punt, rep un missatge de la Sara: "Em va remetre una foto de tota la part del coll morada i em va explicar, en persa i jo fent servir el Google Translate, que l'havien apallissat al carrer".


Seguidament, la Patricia Franquesa rep un correu del Festival de Lisboa on la informen que la Sara està en perill. En aquest moment, Franquesa s'adona que està davant un assumpte important i s'inicia una cadena de favors improvisada i entre desconeguts.


"Em va enviar una foto de tota la part del coll morada i em va explicar, en persa i jo fent servir el Google Translate, que l'havien apallissat al carrer"


És aquí quan entra en joc la Mònica Molins, dissenyadora i íntima amiga de la Patricia: "Jo el projecte de la Sara l’he viscut molt de prop perquè amb la Patty som molt amigues i anava veient com creixia". La Sara estava en perill, i "estàvem en el punt de pensar: a qui coneixem que ens pugui donar un cop de mà de qualsevol forma?", narra la dissenyadora.

En aquesta vicissitud, la Mònica decideix escriure en Rubén Wagensberg, portaveu de la campanya "Casa nostra, casa vostra". "La Patty em va trucar a mi, jo el Rubén i el Rubén va trucar la Maria, llavors l'engranatge es va posar en marxa 'a lo loco'", rememora la Mònica. Després de molt de temps sense mantenir contacte, Molins escriu Wagensberg demanant-li ajuda: "Pensava que em diria que escrivís a tal persona. Però no, es va implicar tant que la Maria Pereda (la seva germana) també forma part de l’equip". 

La Maria Pereda, professional en tecnologia, recorda rebre el missatge del seu germà un dimecres a mitjanit, de camí a un sopar d'empresa: "Estava esperant l'Uber i em va arribar un missatge del Rubén dient que havíem d'evacuar una dona d'Afganistan". Pereda comença a escriure a tots els seus contactes i, finalment, una noia coneixia a algú del departament dels Estats Units i van posar a la Sara a una llista, que assegurava que sortiria d'Afganistan.

Pereda rememora, entre riures, aquella estressant nit: "Recordo estar passant passaports per Whatsapp, allà a una terrassa amb tota aquesta gent, ells bevent una copeta de vi, i jo treient a una dona d’Afganistan". Quan tot semblava estar enllestit, l'endemà es produeix l'atemptat a Kabul i la llista es desintegra. 


Fotografia de la gravació de Oh dear Sara. (Gadea Films)

Surt un avió

Tot es donava per perdut. En la incertesa de com treure la Sara d'Afganistan, un dissabte, Franquesa, que tornava de festes de Sants, rep un missatge a les 2 del matí d'en Miguel Ribeiro, director del festival DocLisboa, informant-la que hi havia un avió que sortia d'Afganistan i que calia despertar la Sara.

L'avió, organitzat per l'associació Open Society, que inicialment sortia en dues hores, es va enlairar tres dies després. "Hi havia l'avió, però el requisit per entrar a l'avió era que havien de tenir visats", assenyala Franquesa. En aquest moment, Wagensberg escriu la Maria Pereda demanant-li ajuda per aconseguir un visat.


"Hi havia l'avió, però el requisit per entrar a l'avió era que havien de tenir visats"


Pereda, des del Canadà, "escrivia els amics dels EUA, als canadencs, a la feina, a tothom", i mentre, "el Rubén m’anava enviant fotos de la Sara amb la maleta". Estressada, sense saber com aconseguir un visat en qüestió d'hores, Pereda i la seva parella van aconseguir parlar amb un advocat, que els va dir: "Podem fer aquest visat que segurament no la deixaran entrar el Canadà, però potser li serveix per pujar a l’avió i sortir d’allà". Amb el passaport caducat i una fotografia d'Internet, l'advocat va fer el visat i la Sara va pujar a l'avió. 

Destí: Skopje

"I va aconseguir pujar el seu fill adoptiu també, quedaven només dues places a l'avió, i la Sara pels seus ovaris va pujar el nen", recorda la Mònica. "Va haver-hi un moment, on la Sara ja estava a l’aeroport amb el nen, i els de seguretat intentaven treure-li el nen, i la Sara empenyent, anava passant", explica Franquesa.

Mentre a l'aeroport d'Afganistan tenia lloc aquest incident, Franquesa a Barcelona rebia correus informant-la que la Sara estava provocant problemes i que havia d'abandonar el seu fill. "La Sara va arriscar la seva possibilitat d’anar a l’avió per portar el nen", destaca Franquesa.

Després dels tres dies de tensió i inseguretat, la Sara va aconseguir pujar a l'avió amb el seu fill adoptiu Omar i la seva neboda Zara. "Pensa que a la Sara li vam dir que havia de marxar de casa seva en qüestió de minuts. I clar, no volia deixar a ningú", aclareix Franquesa. "Al final hem aconseguit que ara estiguin tots junts, però va ser dramàtic dir-li a algú que no lluiti per la seva família". La directora destaca una anècdota divertida d'aquells dies intensos: "Com era pur agost, teníem les finestres obertes, i hi havia uns veïns follant i cridant, i jo plorant moltíssim". 


"Sempre és com que sembla que ho hem superat, però llavors venen els problemes del següent nivell, és com un videojoc"


Miraculosament, la Sara i la seva família aterren a Skopje (Macedònia del Nord), on es troben ara mateix. Amb la intenció d'instal·lar-se a Portugal, la família de la Sara ara ha d'anar a Belgrad per agafar els visats que els permetrà volar i entrar a Portugal. "No existeix un vol directe de Belgrad a Portugal, només pot fer escala als Països No Schengen", informa Franquesa a les seves companyes, que no coneixien la nova informació.

En sentir els laments de Pereda i Molins, Franquesa entre sospirs assenyala: "Sempre és com que sembla que ho hem superat, però llavors venen els problemes del següent nivell, és com un videojoc". 


Els 5 familiars de la Sara aterren a Macedònia del Nord. (@afghanchainofavours)

Els favors emocionals

"Explicar-t’ho ara és molt senzill, però en el moment que la Sara pujava a l’avió, realment ens pensàvem que no podíem treure ningú més", apunta la Mònica Molins. Finalment, han aconseguit treure la família de la Sara. No obstant això, Franquesa, Molins i Pereda s'han vist obligades en moltes ocasions a dir que no a gent que els ha demanat ajuda.

"Allà van circulant els nostres telèfons, d'aquestes noies que estan ajudant a treure gent. I ens arriben missatges de persones que no coneixíem demanant ajuda", explica Molins. Pereda assenteix: "Nosaltres en realitat som tres noies qualsevols, no tenim el poder d’anar posant gent en llistes", segueix, "i et trenca el cor dir-li a la gent que no tens cap poder".

Franquesa relata la seva experiència a Macedònia: "Quan vaig anar a Macedònia, jo era la que havia tret a la Sara, i em venia gent i em deia que volien parlar amb mi", narra angoixada, "m’explicaven històries duríssimes, i clar jo no sabia què fer". 

La força del col·lectiu

"Quan la Sara em va dir que necessitava ajuda, jo a casa meva a Sants, pensava que no podia fer-hi res", diu Franquesa. Per aquesta raó, la directora i productora recalca la importància d'implicar altra gent: "Un sol no pot fer res, però quan enredes molta penya és quan hi ha moviment". Continua: "Per ajudar has de sortir de la teva zona de confort, hi ha molta gent que no ho fa". Es tracta de generar incomoditat a la gent i de no acceptar un no per resposta. "Aquest projecte ha sigut molt de buscar les escletxes, hi havia molts 'no' per tot arreu", reitera Molins. 


"Aquest projecte ha sigut molt de buscar les escletxes, hi havia molts no per tot arreu"


En aquest sentit, Molins afegeix: "T’adones molt que tenim la idea que com a ciutadans no fem res perquè no podem fer res, i en aquest cas s’ha desmentit perquè hem aconseguit fer-ho". Davant la no implicació dels governs, afegeix: "En realitat, entre moltes cometes, els enemics i els que posen bastons a les rodes són els governs". La dissenyadora explica que, tot contactant amb el ministre d'Exteriors espanyol, no va haver-hi manera de posar la Sara i la seva família a la llista, malgrat complir els requisits per entrar a Espanya com a minories vulnerables. 

The Afghan Chain of Favours

Sota el nom de Cadena de Favors Afganesa, l'equip ha creat una campanya a través d'Instagram i de Gofundme on la gent pot aportar diners per ajudar a subvencionar el camí ja recorregut per la Sara i la seva família, i el que encara els queda per recórrer. La recaptació de diners es va iniciar quan la Patty va haver de signar com a espònsor financer de la Sara, requeriment indispensable si l'activista volia pujar a l'avió.

Arran d'això, va sorgir una campanya que, avui dia, ha recollit més de 10.000 euros. En aquest sentit, la Mònica Molins comenta la virtut del seu cas: "Quan una persona d'una ONG et ve pel carrer, és impersonal i no saps on va la pasta". "En canvi, com en el fons érem nosaltres, i era gent que ens coneixia o amics d’amics, és una cosa més propera".


"Seguint aquest mantra de la cadena de favors i com qualsevol persona pot mobilitzar la gent, i no esperar sempre que sigui un govern que faci això"



A més a més, la Maria Pereda, la Patricia Franquesa, la Mònica Molins i en Rubén Wagensberg preapren un projecte de futur en col·laboració amb "Casa nostra, casa vostra" per "poder ajudar potser a una escala una mica més gran de 5 persones", explica la Maria Pereda.

La professional en tecnologia continua: "Seguint aquest mantra de la cadena de favors i com qualsevol persona pot aportar molt i mobilitzar la gent, i no esperar sempre que sigui un govern que faci això". La Zara, la neboda que va pujar a l'avió amb la Sara i l'Omar, "ara està treballant a la Creu Roja, és una persona que hem ajudat i ara ella està ajudant. Llavors és com que la cadena és infinita", apunta Franquesa. 


L'11 d'octubre la campanya va recaptar 10.000 euros. (@afghanchainoffavours)

Es tracta, doncs, de generar incomoditat en la gent i de ser conscients del poderós moviment que es pot generar amb la implicació de les persones. Es tracta de buscar el sí i no conformar-se amb el no, i de sortir de la zona de confort. 

Arran d'una cadena que es va iniciar amb el documental Oh dear Sara, s'han anat involucrant persones desconegudes, i amb feines absolutament diferents, per acabar salvant les vides d'una família afgana; i s'ha ideat una campanya de suport a tots aquells que no han tingut la sort de la Sara. "Ens han portat joies d’Afganistan com a regal i ens diuen 'àngels', Les àngels de Sara", diu mentre somriu la Patricia.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —