[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 23 de juliol 2020

L'Anna Teixidor (Figueres, 1978) és doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Treballa de redactora a la secció de Societat de TV3 i ho combina amb tasques de periodisme d’investigació molt enfocades al gihadisme. Ara ha publicat Sense por de morir. Els silencis del 17-A de Pòrtic Edicions (en castellà, publicat per Editorial Diéresis), on fa una investigació exhaustiva dels atemptats a Catalunya l'agost del 2017 i aprofundeix en el perfil dels terroristes. 

Per fer aquest llibre et bases, principalment, en el sumari del cas, però en un molt bon exercici de periodisme d’investigació has parlat amb un centenar de fonts. Com has aconseguit que accedissin a fer-ho?
Ha estat un procés llarg que va començar fa gairebé tres anys. He intentat generar confiança amb persones de l’entorn dels autors dels atemptats, però també amb aquelles que podien tenir coneixement de com es van gestar els fets. És una qüestió de dedicació, de temps i d’aconseguir empatia amb persones concretes que et poden donar dades rellevants sobre els fets. 

Hi ha alguna persona clau que no hagi volgut ser entrevistada?
Algunes persones, a dia d’avui, és molt difícil que parlin. Caldrà temps. Estem parlant d’uns fets que encara no tenen una veritat jurídica perquè no han passat per un tribunal. La investigació és molt oberta i hi ha gent que està a la presó. Algunes persones m’han dit que tenien informacions rellevants i que de moment no les volen dir, però en el futur potser parlaran.  

Expliques les claus que van portar els joves de Ripoll a radicalitzar-se. Per no fer spoiler del llibre, en podries citar alguna que sigui especialment important?
Aquests joves que van créixer a Ripoll tenien importants dèficits religiosos. Alguns estudiosos en l’àmbit europeu també han detectat els mateixos dèficits en joves d’altres punts del continent. Una de les tesis és que la incultura profunda que tenen a l’hora de parlar de religió fa que tinguin una credibilitat accentuada en aquests processos de radicalització. Aquells que disposen de més coneixements de religió és més difícil que caiguin en processos de radicalització. També és veritat que l’interès inicial dels joves de Ripoll no és només la religió, hi ha una fascinació per la violència. Ells ja consumeixen propaganda gihadista el 2014, abans de conèixer l’imam Abdelbaki Es Satty. 


"Malauradament, causar terror cada vegada és més senzill"


Entre morts i arrestats hi ha 11 terroristes. Ningú del seu cercle més proper va notar res abans dels atemptats?
Sabem amb certesa que l’entorn va detectar canvis en el comportament, la vestimenta i la manera de pensar. Hi ha un nucli de persones de l’entorn familiar que ho va percebre com a canvis positius de deixar enrere una vida d’accessos d’alcohol i sortir amb noies. També he localitzat companys de Ripoll que setmanes abans dels atemptats decideixen marxar amb uns familiars a França perquè ja hi ha discursos que no els fan el pes. Després dels atemptats van trucar als seus pares i els van explicar que van marxar perquè hi havia coses dels seus amics que no veien clares.  

Quina és la situació de les famílies dins de Ripoll?
Les famílies han decidit quedar-se a Ripoll, un element de resiliència. Molts dels veïns del municipi els han donat suport, però la situació és complexa. Hi ha famílies que tenen els fills a la presó i han d’anar a judici. També n’hi ha que tenen els fills morts. La situació no és fàcil i parlar del tema és un tabú. Ells volen passar pàgina. La conseqüència política més clara és que en el plenari municipal hi va entrar un partit clarament xenòfob, el Front Nacional Català. 

Hi ha hagut una estigmatització de tota la comunitat musulmana dins del municipi?
A l’esfera pública s’han accentuat actituds que en un altre moment haguessin quedat a l’esfera privada. El que abans la gent s’atrevia a dir en grups reduïts, ara ho diuen en l’espai públic. SOS Racisme ha denunciat que hi ha problemes perquè els immigrants trobin habitatge i feina. Això passa a tot Catalunya, però a Ripoll s’accentua. Ara bé, és una realitat amb matisos, també hi ha empreses que han decidit contractar sobretot persones immigrants.  


"El director del CNI va apuntar en la comissió de secrets oficials que l’autor intel·lectual estava al centre d’Europa"


La figura de l’imam Abdelbaki Es Satty, el presumpte cervell dels atemptats, és una de les grans incògnites dels fets. Quina informació nova aporta sobre ell el teu llibre?
Intento fer un retrat del principal agent de radicalització, que no crec que sigui l’autor intel·lectual. He intentat reconstruir a grans trets tota la seva biografia des del moment que arriba a l’Estat espanyol. Explico que passa quan està a la presó i com intenta postular-se com a imam a Balaguer i Berga, abans d’arribar a Ripoll. En el llibre esbosso el retrat d’un home molt fosc, polièdric. Jo l’anomeno “llop estepari”. 

No creus que sigui l’autor intel·lectual dels atemptats. Tens informació sobre d’on podria venir el pla?
A dia d’avui no s’ha pogut determinar. El director del CNI va apuntar en la comissió de secrets oficials que l’autor intel·lectual estava al centre d’Europa. En el futur, amb noves investigacions i registres per Europa, potser podrem delimitar millor el paper d’Es Satty. 

Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats de l’acusació, planteja que Es Satty podria estar viu. Hi ha algun indici que pugui fer pensar això?
La Policia Nacional va anar al Marroc a treure mostres [d'ADN] de la família de l’imam i els Mossos les van comparar amb les restes d’Alcanar. Parlant amb el cap d’investigació dels Mossos, no ens queda cap dubte que les restes humanes són d’Es Satty. 

I de la seva col·laboració amb el CNI, quina intensitat va poder tenir i per què no hi ha hagut més transparència sobre aquesta relació?
És complicat que els serveis secrets de qualsevol país siguin transparents. Ara bé, en el sumari hi ha un document amb les visites del CNI i de la Guardia Civil a Es Satty quan era a presó, visites que no són estranyes. El CNI ha admès la relació, però de moment no s’ha pogut determinar si va ser remunerada i fins on va durar. 


"Parlant amb el cap d’investigació dels Mossos, no ens queda cap dubte que les restes humanes són d’Es Satty"


Existien plans d'atacar la Sagrada Família, el Camp Nou i la Torre Eiffel. Si no hagués esclatat la casa d’Alcanar, tenien infraestructura per fer-ho? 
Malauradament, causar terror cada vegada és més senzill. Ells van contractar tres furgonetes. Si això hagués anat endavant, haurien causat molta confusió a dos països del sud d’Europa.   

Per què no va haver-hi una millor col·laboració entre els cossos policials amb un tema que d’entrada sembla que hi hagi un front comú, com és la lluita contra el gihadisme?
Hi ha tres cossos que tenen competències en terrorisme, més els serveis secrets espanyols. Això fa que a vegades entre ells es produeixin rivalitats. En aquest cas s’evidencien disfuncions. Hem pogut veure que els cossos estaven poc coordinats en la lluita contra el gihadisme. Conec el cas d’una persona que estava ajudant un cos policial que al cap d’uns dies era detinguda per un altre. A dia d’avui, aquestes disfuncions no s’han resolt del tot. 

Després dels atemptats, hi ha hagut canvis en els protocols i el traspàs d’informació entre cossos policials?
A l’hora de treballar la investigació dels atemptats hi ha hagut una coordinació entre els cossos perquè tothom ha tingut delimitada la seva àrea de treball: els Mossos a Catalunya, la Guardia Civil a Europa i la Policia Nacional al Marroc. Aquestes descoordinacions són difícils de solucionar en poc temps, però hi ha hagut millores. Ara els Mossos ja estan plenament al CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) i al llarg d’aquest any s’ha de resoldre que estiguin a l’Europol.

Hi ha hagut millora en la detecció de persones radicalitzades? 
La detecció de persones en procés de radicalització és un dels grans temes pendents. Quan estava fent el llibre em vaig posar en contacte amb la persona que liderava el projecte de prevenció de la radicalització a Catalunya i em vaig adonar que no s’hi estava treballant prou seriosament. Malgrat els atemptats, és una assignatura no resolta. Cal que el govern català prengui nota.

En el títol del llibre parles de “silencis” i en resols alguns. Quins es mantenen després de la teva investigació?
D’entrada, les víctimes. Moltes encara estan lluitant perquè se les reconegui com a tal. Silencis administratius sobre Es Satty i el CNI, aquesta matèria reservada que encara no s’ha explicat als ciutadans. També a Ripoll, silencis de la gent de l’oratori que van conèixer en moments diferents els autors dels atemptats. S’ha de treballar per parlar clarament sobre què és un procés de radicalització i com neutralitzar-lo. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —