La desaparició de les parades dels antics ocellaires de la Rambla de Barcelona cada cop s’apropa més. Aquest dijous, l’Ajuntament ha informat els paradistes que emprendrien noves accions legals per iniciar els tràmits d’un desallotjament forçós. L’estira-i-arronsa entre ocellaires i consistori ve de llarg i ha passat per les mans de quatre alcaldes. Ara, finalment, les darreres decisions judicials apunten a la finalització imminent d’aquest conflicte interminable.

Tot es remunta al 1971, encara en plena dictadura franquista, quan l’Ajuntament de Barcelona va atorgar a uns paradistes de la Rambla una llicència de 50 anys per vendre ocells al centre de la capital catalana. 38 anys més tard, amb l’entrada en vigor de la normativa estatal que prohibeix la venda d’animals al carrer, els paradistes busquen una alternativa.

El govern municipal de Jordi Hereu, del PSC, va iniciar un procés de transformació amb un objectiu clar: atorgar a les parades una nova funcionalitat. Hereu volia que esdevinguessin botigues de productes artesanals i de denominació d’origen, però no va ser així. En poc temps i impulsats per l’augment de l’afluència de turistes a la ciutat, els paradistes van començar a vendre gelats, dolços i souvenirs. “Va ser una decisió desencertada”, va lamentar l’exalcalde anys més tard.

Una llarga batalla judicial i política

Des del primer moment, els Amics de la Rambla, una de les associacions més importants de la ciutat, van criticar la decisió del consistori. La seva posició contrària es manté encara avui en dia. En declaracions al Diari de Barcelona, el gerent de l’organització, Xavier Masip, ha explicat que “són uns comerços que no tenen cap retorn cap al ciutadà” i que “no s’hauria d’utilitzar sòl públic per donar-lo a activitats que no tenen cap benefici per als barcelonins”. També es queixen de les dimensions físiques d'aquestes parades: “la mida ha augmentat considerablement, la majoria ja no són retràctils”. Tot i això, Masip ha volgut deixar clar que “s’ha de tenir en compte els treballadors i indemnitzar-los com pertoca”.

El 2016, amb Xavier Trias al capdavant, el ple municipal va aprovar un nou pla especial d’ordenació de la Rambla on no es contemplaven aquestes parades. Ara bé, les primeres mesures per desallotjar-los del carrer les va prendre l’alcaldessa Ada Colau, quan el 2021 va anunciar que començaria els tràmits burocràtics per al seu desnonament. Ho va fer amb el pretext que la llicència atorgada a finals del segle passat caducava justament aquell any.

Precisament, les llicències han estat la font de més discrepàncies entre les autoritats públiques i els comerciants. Xavier Cuenca, propietari de cinc de les 11 parades, ha deixat clar que la seva autorització “encara no ha caducat perquè s’ha de comptar des del 1999 o des del 2010 per tenir en compte les modificacions que s’han fet a la regulació municipal”. En resposta al punt de vista dels Amics de la Rambla, Cuenca ha remarcat que “són propietaris del 80% dels establiments al lateral del carrer” i que l’únic objectiu que tenen és “fer-nos desaparèixer per tenir més beneficis econòmics”. No ha negat, però, que aquesta situació els genera “por i nervis”. Els paradistes argumenten que encara no els poden fer fora atès que "falta que la justícia europea es pronunciï sobre el cas". Després d'una sentència desfavorable del Tribunal Suprem, han portat el cas fins al Tribunal Europeu de Drets Humans. A més, han demanat a aquest mateix òrgan judicial mesures cautelars, que de moment s'han denegat.

​​​​​​​​​​​​​​​Cartell de protesta penjat en una de les parades dels antics ocellaires

Posteriorment, el 2023, i després d’haver recollit 56.000 signatures, els ocellaires van presentar una Iniciativa Legislativa Popular al Parlament per demanar que el Mercat dels Ocells de la Rambla de Barcelona fos declarat Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya. La ILP no va prosperar a causa de les esmenes a la totalitat que havien registrat el PSC i els comuns, a les quals es van sumar ERC i Junts per Catalunya (amb algunes discrepàncies internes i el trencament de la disciplina de vot). S’hi van oposar Vox, la CUP, Ciutadans i el PP.

La nova Rambla

Ja al 2024, el govern de Jaume Collboni ha pres la iniciativa per acabar definitivament aquesta llarga batalla judicial, especialment un cop les obres de la Rambla han començat a agafar embranzida. Després de les resolucions contràries a la voluntat dels paradistes, l’Ajuntament va demanar les claus de les parades als propietaris, que es van negar a donar-les. Les mesures cautelaríssimes que va decretar un jutjat administratiu de Barcelona van provocar la suspensió del desallotjament, però posteriorment es va resoldre el cas en favor del consistori.

El director dels Serveis Jurídics de l'Ajuntament de Barcelona, Manuel Mallo, ha expressat que "l'activitat dels paradistes ara mateix és il·legal perquè no tenen cap títol per vendre al carrer". "Tenim més de vint sentències que ens donen la raó", ha conclòs. Fonts de la regidoria de mercats de l’Ajuntament han explicat al Diari de Barcelona que la seva voluntat és “garantir el compliment de la llei”. No han volgut oferir cap comentari sobre la possible indemnització als botiguers.

​​​​​​​​​​​​​​​La previsió és que les obres de la Rambla s'acabin a principis del 2027. Font: Marta Vidal (ACN)

A l'espera del que passi en els pròxims dies, hi ha una data a l'horitzó de vital importància per l'Ajuntament: el gener de 2026. D'aquí poc menys d'un any i mig s’haurien d’enderrocar les parades dels antics ocellaires, situades entre els carrers Bonsuccés i Portaferrissa, en el marc de la transformació de la Rambla. De moment, Cuenca assegura que seguiran treballant “com qualsevol altre dia” i “lluitant com sempre”.