Antiga Passamaneria Soler: més d’un segle d’artesania tèxtil a Barcelona - Diari de Barcelona
RESISTENTS
Antiga Passamaneria Soler: més d’un segle d’artesania tèxtil a Barcelona
Cintes, borles i cordons viuen en un local que ha bordat una manera de vestir a la ciutat catalana durant tres generacions
Endinsar-se a l’Antiga Passamaneria Soler és com fer un viatge al passat, a una època en què les botigues tenien ànima i cada producte era una obra d’art feta a mà. El local reflecteix com era la Barcelona del segle XVIII, amb prestatges plens de passamaneria, des de cintes, borles, cordons fins a serrells que captiven la vista i conviden a tocar com un nen petit a una botiga de joguines.
L’establiment, situat a la Plaça del Pi número 2, respira un ambient tranquil, tot i el contrast del carrer per on passen milers de turistes al dia. Darrere de les fotos dels visitants apareix de fons l’Antiga Passamaneria carregada d’una energia especial, pròpia d’un lloc on encara es treballa l’artesania.
Tot va començar quan el 1898 l’oncle del pare de Joan Soler, actual propietari, juntament amb el seu germà van obrir la seva primera botiga al carrer Banys Nous per emprendre el seu negoci després de treballar en una fàbrica de passamaneria. Amb el pas del temps, els germans Soler van optar per dividir-se i obrir cadascú la seva pròpia botiga. No és que estiguessin enfadats, només van prendre camins separats.
La botiga va trobar el seu lloc definitiu el 1920 ocupant un local que abans era una botiga de xarops. Des d’aleshores, l’Antiga Passamaneria Soler no s’ha posat malalta i no ha tancat mai, ni tan sols durant la Guerra Civil, que per sobreviure es va dedicar a fer borles i altres articles per als uniformes de la República.
Fotografia de la botiga on és veuen els adhesius, una boà i borles
Adaptant-se als temps
Des dels seus inicis, la passamaneria ha estat especialitzada en productes decoratius per a la llar: serrells per a tapisseria, abraçadores per a cortines i borles. Tot i això, la botiga sap com adaptar-se als canvis del mercat i les modes.
Joan Soler, actual propietari i tercera generació al capdavant del negoci, explica al Diari de Barcelona que actualment el que més ven són productes adhesius de fàcil aplicació perquè la gent ja no vol — o no sap — cosir. Per posar el lector en context, es tracta dels adhesius que posaven tradicionalment les mares i pares quan apareixia un forat al pantaló, normalment al genoll. Encara ara, doncs, les mares i pares del segle XXI ho segueixen fent. Hi ha tradicions, com aquesta, que no passen de moda i que fan que botigues com la d’en Joan continuïn agafant sentit.
El local atrau una àmplia varietat de clients, des de gent gran que ha vingut tota la vida fins a nous curiosos que descobreixen l’encant de l’artesania. En Joan explica que molts dels habituals són tapissers, modistes i decoradors d’interiors, però també hi ha turistes que busquen descobrir coses noves. Els ventalls són especialment populars entre els visitants, ja que són productes artesanals que no es troben en les típiques botigues de souvenirs, més enllà d’aquells amb motius de flamenques o un “Barcelona” ben gran al mig.
Alguns dels ventalls que es venen a la passamaneria
Ara, també fan roba institucional, però per a Vueling. Igual que els turistes que agafen un avió per acabar acumulant-se tots a la Plaça del Pi al costat de la botiga, les borles i serrells d’en Joan Soler també toquen els núvols i viatgen amb ells. En Joan especifica que el toc de la Passamaneria està “en els galons de les ombreres que porten els pilots”.
Del fast fashion al no-res
El canvi que no només la passamaneria ha notat ha sigut la manera en què es produeixen els productes amb l’aparició de les multinacionals i la globalització. Soler detalla que havien treballat inclús per Mango o Zara, reconegudes marques de fast fashion. Ara, però, lamenta que “tota la producció s’ha traslladat a la Xina”. La passamaneria ha hagut de renovar-se i tenir opcions per a tothom, ja no importa quina és la qualitat “ara el que prima és que sigui econòmic i que sigui un producte decent”, denuncia el propietari.
La gran quantitat de productes que ven l'Antiga Passamaneria Soler
La botiga està plena de borles, serrells i teles de tota classe: sembla l'habitació d’un adolescent quan ha d’escollir un outfit. Però en Joan, que tampoc sembla un maniàtic de l’ordre, el sap trobar dins del seu desordre. Hi ha tantes coses en un espai tan petit que ha de ser difícil tenir-ho tot bonic i endreçat.
Encara hi ha algunes marques, com ZeGarcia, que confien per confeccionar els seus vestits en l’artesania amb productes de proximitat com els de l’Antiga Passamaneria Soler. Aquesta firma va comprar alguns dels materials que posteriorment l’estilista va incorporar al vestit. Jessica Goicoechea va ser l’afortunada en lluir els serrells de vidre provinents de la capital catalana a la catifa vermella dels Premis GQ que es van celebrar l’11 de novembre de 2021.
Un futur incert
Quan Joan Soler parla sobre què passarà amb la quarta generació de l’Antiga Passamaneria Soler, la seva resposta és una barreja de realisme i resignació. No veu amb claredat el futur del negoci i tampoc espera que la seva filla continuï amb la tradició familiar. En Joan considera que les coses no han de ser forçades, i ell mateix n’és un exemple. Va estudiar arqueologia i va acabar agafant el càrrec quan el seu pare va emmalaltir. Tot i les dificultats, assegura que resisteix perquè és un ofici que li agrada.
La gentrificació, les grans marques, les situacions excepcionals com ara la Guerra Civil o la pandèmia han intentat que s’apagués la màquina de cosir. Però, la capacitat de reinvenció i adaptació de l’Antiga Passamaneria Soler no ha deixat que el fil deixi de passar. La incertesa està en si la quarta generació mantindrà els telers encesos o els apagarà definitivament.
