foto
Publicat el 06 d’abril 2022

La primera vegada que Aja Romano, periodista especialitzadi en internet i cultura fandom, va trobar-se amb la fanficció estava a la universitat. “Estem parlant de 1997 o 1998. Vaig escriure “Jane Austen” en un motor de cerca —era abans de Google— i vaig trobar un portal que es deia Republic of Pemberley. La web encara existeix i no ha canviat gaire, però tenia una secció dedicada a fanfiction de Jane Austen que han eliminat”.

Aquest impuls de buscar allò que va més enllà del “cànon” —fidelitat a la història original— és compartit i natural, permet imaginar les coses d'una altra manera, millorar la representació de certes identitats que habitualment estan silenciades, i explorar qüestions difícils. Però perquè la fanfiction pugui assolir aquest potencial, cal que hi hagi un lloc on distribuir-la: el lloc on es fa és igual d’important que com i el perquè s’escriu.

L’experiència de llegir fanfics ha anat canviant molt amb el temps. Les webs primigènies, molt específiques i de nínxol com Republic of Pemberley, han evolucionat cap a plataformes multifandom, que agrupen continguts molt diferenciats. Archive of Our Own és el cas per excel·lència. 

A finals dels 90 i principis dels 2000, la fanfic tenia un interès molt segmentat i concret. Els fans s’ajuntaven per interessos en raconets d’Internet que es feien propis. Hi havia arxius de fanficció diferents per a cada fandom. Però amb l’aparició d'AO3 (l’abreviació de Archive Of Our Own per les seves sigles: una A i tres O) el 2009, o altres llocs com LiveJournal, Fanfiction.net o Wattpad, les plataformes de fanfiction van començar a ser un lloc de trobada que reunien moltes coses diferents. 

AO3 és el projecte més important de Organization for Transformative Works (OTW), una organització paraigua sense ànim de lucre que es va fundar amb la intenció de crear AO3 i amb l’objectiu de dedicar-se a preservar i defensar qualsevol contingut i obra creada pels fans. Un dels altres projectes d’OTW (en té cinc en total) és Open Doors, que precisament es dedica a identificar i incorporar els arxius de fanficció antics, en risc de desaparèixer.

Entre els altres tres projectes s'hi troben els serveis d’advocacia jurídica per defensar les obres fans de possibles problemes legals, una revista acadèmica anomenada Transformative Works and Cultures i, per últim, Fanlore, una mena d’enciclopèdia dedicada a preservar tot allò friki i fandom.  

Tot i que el disseny de la web és bastant simple, AO3 ha anat evolucionant al llarg dels seus tretze anys de vida. La capçalera i portada han canviat dues vegades i "diverses funcions que estan presents ara i que són molt populars, com ara la funció Kudos (l’equivalent a like) o poder descarregar obres, no estaven presents quan es va llançar per primera vegada", explica al Diari de Barcelona Claudia Rebaza, responsable de comunicació d’OTW. 

Deu anys més tard del seu llançament, AO3 s’havia consolidat com a preferida entre els fans, i va tancar la segona dècada dels 2000 guanyant un Hugo Award, els guardons més prestigiosos entre la comunitat de ciència-ficció i fantasia. 

Els elogis al seu sistema d’etiquetes és un dels motius més repetits quan s’assenyala a AO3 com a preferit. El sistema de classificació que utilitza —els tags— és també una de les coses que diferencia aquesta web de les altres i pràcticament la funció més reconeguda. És el que permet que les persones amb interessos molt concrets puguin trobar just allò que busquen, sense que apareguin les coses més genèriques del mateix fandom (quan busques un personatge concret i no t’interessa tot, per exemple). 

Per aconseguir això, el sistema d’etiquetatge d’AO3 té un funcionament especial. Permet als seus usuaris utilitzar qualsevol tag que vulguin, però per evitar que hi hagi proliferació excessiva d’etiquetes —el que sol passar quan hi ha llibertat total, per les diferents maneres d’escriure una mateixa cosa— AO3 compta amb un equip específic que s’encarrega de relacionar, connectar i organitzar les etiquetes que volen dir el mateix, un procés conegut com a “Tag Wrangling”.

Gràcies als “tag wranglers”, els usuaris poden trobar tots els resultats que tinguin etiquetes sinònimes fent només la cerca d’un sol tag. A més, també permet filtrar etiquetes, excloure aquelles que no interessen, que només apareguin obres completes… 

L’èxit d’aquest sistema és palpable, i el desembre de 2021 les visites de la pàgina superaven els dos mil milions. 

https://ao3org.tumblr.com/post/673074218496344064/image-monthly-ao3-traffic-for-2020-and-2021-in

Tot i aquest volum de trànsit, la majoria del contingut encara és en anglès. Aquesta arquitectura d’etiquetatge acolliria molt bé la diversitat lingüística: els filtres i els tags farien molt fàcil que parlants d’altres llengües poguessin trobar fics amb el seu idioma. 

I si el contingut en castellà és escàs, en català encara més. L’escriptori de fanficció en català de pseudònim Patatatxan va fer una anàlisi del contingut en català a AO3, segons el qual AO3 compta amb 123 obres en català. Un 33% d’aquestes també estan en una altra llengua (castellà i anglès) i tenen una llargada mitjana de 4.336 paraules.
En català existeix “Relats en català”, que no és exclusiva per fanfiction, i Harry Potter Cat, una comunitat en català dedicada a Harry Potter, que encara està activa i té una secció específica a fanfics, totes en català. 

Els fans al volant

L’establiment i posterior consolidació d’Archive of Our Own va fer que les pressions legals envers la fanfiction reduissin, permetent que deixés de tenir una aura de clandestinitat. Precisament va sorgir com una plataforma on no hi ha espai per la comercialització de les fanworks; i encara ho segueix sent.

Era un dels seus objectius fundacionals: defensar que, quan aquestes obres no tenen ànim de lucre, són legals. La filosofia d’Archive of Our Own és molt clara, “BY fanfic readers FOR fanfic readers” (fet per lectors de fanfics i per als lectors de fanfics). 

Aquesta idea té un sentit literal. AO3 funciona gràcies a un equip de gairebé 1.000 voluntaris. No té treballadors remunerats: són els mateixos usuaris que, si volen, acaben participant i integren aquest equip. “Solen voler fer aquesta feina de voluntaris per retornar d’alguna manera el que senten que han rebut gràcies a l’OTW o a les fandoms en general", especifica Rebaza, qui és també voluntària. 

Els voluntaris s’organitzen en 19 comitès, un d’ells la Board (la junta). Cinc d’aquests, treballen exclusivament en el funcionament de l’AO3 (anomenats AD&T, AO3 Docs, PAC, Support i Tag Wrangling). El perfil mitjà col·labora durant uns dos anys, per tant, la plantilla sol anar rotant. L'any 2017 només quedaven 6 persones de les quals van començar. 

https://ao3org.tumblr.com/post/640510281227829248/behold-the-archive-of-our-own-after-moving-our

Encara que no s’hagin de pagar sous, el cost de fer funcionar una pàgina web amb molt de trànsit constant, és alt. Per aquest motiu, plataformes com Wattpad han acabat introduint anuncis a la web i ofereixen possibilitat que els usuaris es converteixin en membres premium. 

Però això ha estat molt criticat entre la comunitat d’usuaris, i va completament en contra de la filosofia d’AO3. “Estem molt compromesos en el fet ser una organització sense ànim de lucre i mantenir el mercantilisme fora dels nostres propis projectes”, assegura Rebaza.

La intenció de quedar-se al marge de la comercialització, sense incloure anuncis o subscripcions, pot ser molt honorable, però la necessitat de finançament no desapareix. La solució: les donacions. Si els usuaris estan disposats a col·laborar en el funcionament, és lògic que també estiguin disposats a fer aportacions econòmiques. 

https://slow-burn-sally.tumblr.com/post/665296243496534016/ao3-asks-for-40000-dollars-fans-here-take

AO3 serà gratis o no serà

Aquest tipus de finançament no es pot separar de la seva filosofia més àmplia, que va molt més enllà de simplement evitar problemes legals de copyright. “Tota l’escriptura és una forma de col·laboració, però la fanfiction ho és especialment”, reflexiona Rebaza. Segons AO3, qualsevol tipus de contingut creat per fans —fanfics, videos, podfics, art…— és part d’una implicació comunitària amb l’objecte i forma part d’una conversa de grup sobre el seu significat i les seves possibilitats.

“Els fans inspiren a altres fans”, afegeix. I aquest fenomen, segons la filosofia de la plataforma, no es podria donar de la mateixa manera si es comencés a comodificar. Quan la motivació no és comercial, “l’obra és diferent i va dirigida a una audiència concreta”. 

Per aquesta filosofia, la rellevància d’AO3 va molt més enllà de l’àmbit de la fanfiction. El seu potencial és transformador, ofereix una mirada accidental a com podrien ser els espais contemporanis d'art fora del capitalisme. En estar completament finançat a través de donacions, la plataforma està totalment deslliurada de pressions externes i el contingut no es veu influenciat. 

Archive of Our Own es podria convertir en la bandera del progressisme. Presentar-se com una utopia anticapitalista, lliure de censura, feminista i queer, on hi ha contingut literari creat col·lectivament i amb extensió de novel·la. 

Però el que és segur és que és una iniciativa que busca protegir les obres creades per fans. Vol donar un lloc fiable i durador als fans, dins d’un món com és Internet, que canvia constantment.

Aquesta és la tercera entrega de FANSPEAK, una sèrie de reportatges sobre el fenomen i la cultura fan. Fent un joc de paraules amb la llengua fictícia Newspeak del llibre 1984, de George Orwell, cada un dels reportatges d’aquesta sèrie se centra en una paraula vinculada a un aspecte d’aquest fenomen. Ja havíem parlat de fandom i fanfiction. Ara, AO3.  
— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —