Les apostes esportives, un passatemps que condemna els jugadors a perdre
Per EFE
Publicat el 25 de maig 2021

Les apostes esportives en línia han irromput amb força entre la joventut espanyola, que sovint veu en elles una oportunitat per aconseguir diners fàcils. Encara que, lluny d'una oportunitat de negoci, són un passatemps orquestrat per una indústria milionària que condemna els jugadors a perdre. Així ho ha explicat en una entrevista a Efe el professor i doctor en psicologia social David Pere Martínez, que acaba de publicar Ludomorfina (Icària Editorial), un assaig crític sobre aquest fenomen i els efectes que té sobre els joves espanyols.

"El missatge que hauríem de fer arribar als xavals és que amb la indústria del joc i les apostes en general no es faran rics. S'ho poden passar bé, però estan condemnats a perdre perquè és una indústria com qualsevol altra", ha dit Martínez, especialitzat en addiccions i fenòmens socials complexos i membre de la consultora Episteme Social.

Malgrat que el perfil de persones que participen en apostes esportives per Internet és "molt heterogeni", sol ser el de nois joves, de 18 a 25 anys i esportistes, la qual cosa suposa un "factor de risc" perquè "creuen que en saben més que la resta".

No obstant això, Martínez ha insistit que aquestes apostes estan a les antípodes de ser una bona oportunitat d'inversió perquè, en la immensa majoria dels casos, "es perdrà": "Pots pagar per jugar, igual que si vas al cinema o al teatre, però no guanyar diners. Si entenem aquesta premissa bàsica, ens estalviarem molts problemes".

Segons aquest expert, només una "petita minoria" —que ronda l'1% del total d'apostadors— és capaç de guanyar diners jugant, generalment perquè "coneix bé els mercats i aposta en partits amanyats", de manera que els seus moviments són "segurs". Al gruix dels apostadors, en canvi, els alerta: "Si el component de sort o atzar està pel mig, acabaràs perdent".

Per això, per a aquest especialista és crucial que els joves coneguin bé com funciona el món de les apostes, una indústria que va obtenir un benefici de 325 milions d'euros el 2020, d'acord amb la Direcció General d'Ordenació del Joc.

L'engany dels "tipsters"

D'aquesta forma, continua, s'evitaria que les víctimes caiguessin en "l'engany" dels denominats "tipsters", suposats experts que es presenten com a "persones amb unes habilitats molt superiors al comú dels mortals" i que brinden "informació privilegiada" als apostadors per condicionar els seus moviments.

En realitat, ha denunciat, "enganyen els xavals", ja que "cobren de la indústria del joc" a través de programes d'afiliats: les cases d'apostes els paguen per atreure clients i fins i tot els abonen un percentatge —que pot ascendir fins al 40%– en funció de les pèrdues de cada apostador que hagin captat.

"No són amics ni estan per ajudar als apostadors, sinó que en viuen", ha recordat Martínez abans d'afegir: "És tota una pantomima per a enganxar els nois i que vagin a cases d'apostes". El seu model de negoci es basa en un canal gratuït de Telegram, on publiquen pronòstics de partits o jugades i ofereixen als apostadors la possibilitat d'accedir a contingut "premium" a canvi de registrar-se en una determinada casa d'apostes, per a això es valen sovint "d'influencers".

A més, l'elecció de la xarxa social no és aleatòria, ja que Telegram permet modificar fotos —de taules esportives, per exemple— enviades en el passat sense que ningú se n'adoni: "La gràcia dels "tipsters" és fer veure que en saben molt i que la gent cregui que les seves desgràcies es deuen a no haver seguit correctament l'estratègia".

Encaminant-los cap al pòquer

D'altra banda, Martínez ha alertat que les apostes esportives són en realitat un "ganxo puntual", un "esquer" per aconseguir el veritable objectiu d'aquesta indústria: que els joves facin el salt al pòquer, les ruletes i les màquines escurabutxaques virtuals, on el volum de negoci és molt superior. Si en les apostes esportives el benefici que queda per a les empreses és d'entre el 5 i el 10%, en aquests altres jocs pot assolir entre el 30 i el 50%.

Les conclusions de l'autor són resultat d'un estudi finançat pel Pla Nacional sobre Drogues i pretén amb elles contribuir a "entendre de forma més profunda" l'addicció a les apostes esportives, així com ajudar a dissenyar "programes eficaços i preventius" que permetin combatre-la.

Una meta que, al seu judici, passa per deixar de costat els "discursos airats i salvapàtries i les veus antijoc que no porten enlloc" per "regular certs aspectes de la publicitat que revertirà en la 'gamificació' de l'esport". "Existeix una gran alarma social, però si l'únic discurs és abstenció total o ludopatia (...) estarem abonant el terreny social per generar més alarma i angoixa", ha opinat.

Per això, al seu parer, la llei del joc recentment aprovada pel govern espanyol, coneguda com a "llei Garzón", és un "primer pas", però cal aprofundir en polítiques preventives i teixir més sinergies entre les administracions i la indústria.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —