Argentina ha triat el canvi més radical possible des que va iniciar el seu procés electoral mesos enrere. L'ultraliberal Javier Milei serà el pròxim president a partir del pròxim 10 de desembre, després d'imposar-se en el balotatge a l'oficialista Sergio Massa amb més d'11 punts d'avantatge.

Javier Gerardo Milei, l'outsider que ha revolucionat el vesper de la política argentina, que des de fa mesos acapara titulars amb els seus discursos disruptius i que ha anat moderant algunes de les seves propostes per a evitar rebuig en la societat, va guanyar les eleccions argentines aquest diumenge amb un 55,69% de suports enfront del 44,30% del peronista Sergio Tomás Massa.

El Ministre d'Economia que, tot i el 142,7% d'inflació, 40,1% de pobresa i bretxa canviària superior al 200%, va aconseguir convèncer a 11,5 milions d'argentins (enfront dels 14,5 milions que van donar suport a Milei), va anunciar que avui acabava "una etapa" de la seva "vida política", encara que no va aclarir a què es referia.

El candidat derrotat va estendre la seva mà al guanyador perquè a partir d'aquest dilluns comenci la transició entre el Govern del peronista Alberto Fernández i el del líder de La Libertad Avanza (ultradreta), però no és molt clar si ell estarà en aquest procés o demanarà llicència fins al 9 de desembre.

Sigui com sigui, la transició no serà senzilla, ja que, més enllà de les crítiques a la gestió de Fernández i Massa (al capdavant de la cartera econòmica) i de la complicada situació socioeconòmica del país, la nit electoral ha inclòs un debat sobre aquest tema. 

Mentre el titular del Palacio de Hacienda ha afirmat que, des d'aquest dilluns, "la tasca de donar certeses, de transmetre garanties sobre el funcionament polític, social i econòmic de l'Argentina és responsabilitat del nou president electe", el líder de La Libertad Avanza ha respost: "Demanem al Govern que es faci càrrec de la seva responsabilitat fins al final del mandat el 10 del 12".

Segon balotatge en democràcia

La diferència entre tots dos candidats ha estat superior a la que el 2015 van establir el conservador Mauricio Macri, qui va ser elegit president amb el 51,34% dels vots, per sobre del peronista Daniel Scioli, qui va obtenir un 48,66% de suports.

Aquest ha estat un dels dos balotatges en els 40 anys de democràcia que celebra l'Argentina aquest 2023, ja que totes les eleccions, excepte la ja esmentada i la de 2003, es van resoldre en la primera volta.

El 2003 els peronistes Carlos Menem i Néstor Kirchner van haver de mesurar-se en una ronda final, però l'expresident (1989-1999) va renunciar i el fins llavors governador de la província meridional de Santa Cruz va assumir la Presidència pel període 2003-2007.

La democràcia va ser una de les banderes que ha exhibit aquesta nit el president electe, qui ha declarat que el seu "compromís" és amb ella, amb "el comerç lliure i la pau", al mateix temps que ha ressaltat que aquest dilluns "comença la fi de la decadència argentina".

"Prou del model empobridor de la casta, avui tornem a abraçar les idees de la llibertat per a ser una potència mundial", ha promès en el seu primer discurs com a mandatari electe, qui es va presentar en un escenari molt a l'estil de la Casa Blanca, amb un gran logo darrere que portava impresa la llegenda 'Presidente Electo República Argentina' i un faristol que replicava el format estatunidenc.

I el peronisme?

El peronisme, el moviment polític i social emergit de la figura llegendària del general Juan Domingo Perón —tres vegades president argentí— que va governar 26 anys i mig dels 40 des del retorn a la democràcia després de l'última dictadura militar (1976-1983), ha encaixat la segona pitjor derrota de la seva història.

El 1983, en les primeres eleccions després dels governs de facto, el radical Raúl Ricardo Alfonsín es va imposar amb un 51,75% de vots al peronista Italo Luder (40,16%).

L'elecció de Massa com a gran aposta del peronisme per a aquests comicis va ser tan arriscada com necessària, ja que, mancant un lideratge com el de la vicepresidenta, Cristina Fernández, o d'una nova figura que pogués capitalitzar un triomf, un perfil com el del ministre d'Economia era l'únic capaç d'afrontar aquest repte.

I, malgrat les xifres que suposen una rèmora per a aquest Executiu i una difícil herència per al Govern de Milei, aconseguir el balotatge i obtenir un suport d'11,5 milions de vots, gairebé dos més que en la primera volta, és difícil d'explicar fora d'aquest fenomen polític i social que és el peronisme.

Sense Alberto Fernández, qui no es va presentar a la reelecció; sense l'exmandatària (2007-2015), que després de 20 anys no estarà en cap càrrec públic i encara ha d'afrontar diverses causes obertes; i ara amb la possibilitat que també Massa deixi l'escena política, el peronisme afronta un temps d'anàlisi i, qui sap, reinvenció.

Text de Concepción M. Moreno (EFE)