Les pistes s’omplen de gent que, per afició, juga a bàsquet. No és estrany trobar-se l’Ariadna Geli (Barcelona, 2002) llençant triples i gravant-se amb un mòbil arreu de la capital catalana. Ella ha aconseguit fer de la seva afició una feina: té 1,5 milions de seguidors a TikTok. Si tens l’aplicació, potser t’haurà sortit algun vídeo d’@arigeli corregint tirs o fent algun ball viral. 

Els seus inicis són al club del seu barri, Sant Antoni-Poble Sec, tot i que també va jugar a la Penya abans de fer el pas definitiu al 3x3 i viatjar per tot el món. L’Ari atén el Diari de Barcelona tan bon punt ha tornat de la seva darrera aventura a Filipines.

Com són els teus inicis al món de l’esport?
Vaig començar jugant a futbol amb vuit anys. A mi m’encantava. No pensava jugar a cap altre esport. Quan vaig arribar als 10 anys, el meu equip va passar a ser només masculí. No hi havia equip femení i els meus pares em van obligar a apuntar-me a bàsquet. Em vaig enfadar moltíssim. Em van dir: "Fes bàsquet aquest any i el vinent busquem un club de futbol". Vaig començar-lo indignada i al final m’hi vaig enamorar.

Vas tenir alguna dificultat pel fet de ser noia?
Només vaig jugar amb nois. Em vaig sentir molt acollida. Sempre m’he entès millor amb nois que amb noies. Mai he tingut cap problema. Al bàsquet sí que sempre he jugat en equips femenins.

Per què sempre has tractat més amb nois que amb noies?
No ho sé [Riu]. Els meus amics em diuen: Tu ets un home més. Jo no distingeixo per gènere, però tinc més amics que amigues. Sempre em diuen "mighome".

"Sempre m’he entès millor amb nois que amb noies. Els meus amics em diuen: Tu ets un home més"

Per què prens la decisió de canviar el bàsquet convencional pel 3x3?
Sempre baixava al carrer. Quan era l’hora de marxar a entrenar desitjava quedar-me, era el que em venia de gust. Em sentia obligada. Si el que més m’agrada en el món m’està semblant una obligació, no és el camí que vull. Vaig fer el que realment m’agradava.

En quin moment comences a publicar contingut a les xarxes i per què?
Va començar després de la quarantena. Quan ens donaven unes hores per sortir, entrenava i em gravava per després veure en què podia millorar. Vaig aprofitar per penjar-ho. A mesura que treien els horaris, jo continuava gravant-me i a la gent el sorprenia veure una noia jugant al carrer contra nois. Alguns es van fer virals i, al cap de poc temps, em va contactar Foot Locker per fer la primera campanya i he crescut molt ràpidament.

@arigeli Ganadoras del torneo streetball 3x3 🔥🔥🔥😤😤😤😤 #ballislife #fyp ♬ sonido original - arigeli

Com vas portar el boom?
Va ser estrany. La gent et comença a demanar fotos, a parar pel carrer. No m’ho creia. Ho porto molt bé, soc molt propera i intento que sigui el més normal possible. A vegades et tracten com si fossis diferent.

Et dona per a viure amb el contingut de les xarxes?
Abans de dedicar-me a això, treballava a un Foot Locker. Va arribar un moment en què només amb el qual guanyava a les xarxes no em donava per viure, però necessitava més hores i més dedicació. L'octubre de 2021 vaig decidir deixar la meva feina i dedicar-me a això. Va ser una inversió. És la millor decisió que he pres a la vida. Ara puc viure bé de les xarxes socials. Em considero creadora de contingut i jugadora de bàsquet.

Tenies alguna cosa darrere o va ser una aposta?
Vaig decidir apostar per això amb tot. Ma mare em volia matar. Tenia la intuïció que venia alguna cosa gran. Pel que penjava, pel que la gent em deia, sentia que tenia un lloc a les xarxes i vaig decidir apostar-ho tot.

"Quan diuen que soc la millor jugadora d’Espanya penso: "Que poc saben, de bàsquet. Jo soc una jugadora com qualsevol"

Quins són els teus referents en el món del bàsquet?
A Espanya tenim molt nivell. Segueixo totes les lligues femenines. Sílvia Domínguez, Laia Palau, Alba Torrents són llegendes. Són poc conegudes, quan parlo d’elles no saben qui són. Quan diuen que soc la millor jugadora d’Espanya penso: "Que poc saben, de bàsquet. Jo soc una jugadora com qualsevol".

Fas molt contingut d’Antetokounmpo.
[Riu]. M’agrada molt com a jugador i tinc un amor platònic en ell. Però hi ha jugadors que m’agraden més, com Kobe Bryant o Allen Iverson.

@arigeli 😭😭😭 #giannis #antetokounmpo ♬ sonido original - argentinos <3

A les xarxes sempre veiem una Ari somrient. Realment ets així?
Soc bastant alegre, però aquests últims mesos ho he passat molt malament. Em vaig lesionar de lligament creuat per segon cop. Intento ensenyar, ja que arribo a molta gent, la part més positiva, motivadora. L’Ari, en els moments que està sola, plora, no riu sempre. Intento treure el millor del pitjor.

Parlant de la lesió, marxes a l’Índia, a una lliga professional i el primer dia et trenques. Com ho vas portar, a tants quilòmetres, sense la teva gent?
Ara ho miro i dic: Wow. Sembla de pel·lícula. Estava sola, vaig firmar el meu primer contracte professional i, lesionar-me el primer dia de torneig va ser un cop molt dur. A més amb aquesta lesió, que és la pitjor, i que ja l’havia passada. Tenia preparat tot l’estiu una ruta per Llatinoamèrica i se’n va anar tot. Va ser molt dur en l'àmbit personal i professional. Tens uns mesos en què no pots ni caminar. Em van operar i no podia volar. Vaig estar un mes allà i vaig tornar per fer la rehabilitació. Vaig tenir la sort de coincidir amb dues persones que parlaven castellà i em van acompanyar en el procés. No sé com hagués suportat aquelles setmanes sense ells.

De tot això, que n’has après?
Sempre diuen: T’has lesionat, quina mala sort! Jo crec que no, que he tingut sort. Ho miro amb perspectiva i l’Ari que torna ara és una Ari molt millorada: té nutricionista, fisioterapeuta, va al gimnàs… Ha fet un pas endavant en coses que no li donava importància. Diuen que no saps el que tens fins que ho perds. Jo ho he perdut dos cops i valoro tot molt més: estar sana, les oportunitats. Això no et passa si no ho has perdut abans.

Per què decideixes marxar a l’Índia?
A Espanya el 3x3 no està professionalitzat. Només hi ha lliga a l’estiu. Durant la temporada juguen 5 contra 5. Jo volia ser aquesta jugadora que es dediqués únicament al 3x3. Em vaig buscar la vida i a l’Índia es juga durant tot l’any. 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Ari Geli 🦋 (@arigelii)

Creus que haguessis arribat al món professional sense les xarxes?
Les xarxes et donen un plus. A part del nivell com a jugadora, et donen la visibilitat. Tenir-me a mi com a jugadora et dona visibilitat. 

Com compagines el bàsquet amb les xarxes? Et dificulten dedicar-t'hi professionalment?
A mi no. Molt contingut del qual faig és relacionat amb el meu esport. El 3x3 és d’una dinàmica més espontània, tens temps lliure, fas viatges… És més fàcil de combinar que el futbol, que estàs en rutina d’equip. Per mi és molt fàcil i molt divertit. Fa poc vaig estar a Filipines i vaig poder ensenyar el torneig i com ho vaig viure.

Quines portes t’ha obert la fama?
El millor de la fama és que et convidin a llocs on, si no ets coneguda, no et conviden. Pots tenir molts diners, però si no ets una persona coneguda no tens accés. 

I el pitjor?
Al final et coneix molta gent. Un error teu es multiplica per mil. Estàs a la vista de moltíssima gent, es parla de tu… Si t’afecten els comentaris negatius, és molt dur. Jo tinc la sort que no me n'arriben molts. N'hi ha alguns que et fan pensar: Si no em coneixes de res, per què dius aquestes coses? Però ho porto bé. 

"La veritat és que a les xarxes socials hi ha molts porcs"

Hi ha molta toxicitat a les xarxes. Reps comentaris masclistes? Com ho gestiones?
La veritat és que hi ha molts porcs. Sempre que veig algun comentari així, bloquejo la persona i passo. De comentaris de hate, quasi no en rebo. Va haver-hi una època en la qual vaig estar trista, ja que em van arribar comentaris de gent que em veia molt prima. Feia quatre mesos de la lesió i ho estava, perquè acabava de sortir-ne i no podia fer esport. Vaig passar-ho malament, però mentalment tampoc estava en el meu millor moment. No faig cas, passo bastant.

Vas necessitar ajuda psicològica?
Soc una mica tossuda i no m'agrada explicar els meus problemes. Mai hi he anat, tot i que m’ho han recomanat. 

S’han volgut aprofitar de tu en algun moment?
Sí. Quan comences a créixer veus persones que s’apropen a tu per interès. Marques i persones, que volen gravar per qui ets. És de les coses que no m’agraden. Realment li importo i li agrada el que faig o només és per interès? Hi ha molta gent. Conec molta gent d’aquest món i li passa el mateix.

Ari Geli amb la samarreta del seu nou equip, Zoos (Instagram @arigelii)

Després d’aquest canvi de vida, has madurat? Com és l’Ari prexarxes i la postxarxes?
He madurat moltíssim. L’Ari, que va començar penjant vídeos a com és ara, ha canviat molt. He professionalitzat això, estic a la mira de tothom i soc referent per a molta gent. És el que diuen: Un gran poder conlleva una gran responsabilidad.

Diuen que les xarxes són com una muntanya russa. Un dia estàs a dalt i l’altre pots baixar en picat. Això no és una feina per sempre.
Un dia pots estar a dalt, tothom et mira, i un altre la lies i et "cancel·len". Li dono molta canya a les xarxes, però també estic començant a fer negocis i business al costat de tot aquest món, perquè sé que es pot acabar. Però confio i em veig molts anys treballant d’això.

"Un dia pots estar a dalt, tothom et mira, i un altre la lies i et cancel·len"

Ara mateix, què tens entre mans? Has signat per a un equip japonès.
Fa menys d’un mes vaig marxar a Filipines per jugar amb els Zoos. És el meu equip fora d’Europa. Aquí a Espanya tindré el meu equip per competir a la lliga espanyola. El meu pròxim torneig és d’aquí a molt poc, i torno a viatjar i a jugar. Estic molt contenta de jugar 3x3 durant tota la temporada i de competir a Espanya.

Hi ha molta diferència entre el nivell de 5 contra 5 o el de 3x3? On podies haver arribat?
És molt complicat d’explicar. Crec que podia haver arribat alt. Soc molt treballadora. Lliga 1, no ho sé, però Lliga Challenge o 2 sí. Però si a la Lliga 1 m’ho hagués treballat, potser hauria estat diferent. Era un tipus de joc que no m’acabava d’agradar. Mai ho sabré.

Per què s'adequa més a tu, per la teva personalitat?
Hi ha tipus de jugadors. Jo soc una jugadora ofensiva, que li agrada fer 1 contra 1. Durant aquests mesos estic aprenent molt, amb les meves companyes de l’equip del Japó. M’estan ensenyant que s’ha de passar una mica la pilota [Riu].