-
Publicat el 17 de maig 2022

Vaig arribar amb massa temps d’antelació, així que em vaig asseure en un banc a uns quants metre del Tantarantana. Hi havia una senyora al meu costat i una conversa informal sobre el temps es va convertir en una sobre la vida. Ella tenia noranta anys, era vídua i em va repetir desenes de cops el que estimava les seves filles i els seus nets, i com se sentia d’estimada per tots ells. Em vaig acomiadar d’ella volent saber-ne més, emocionada, i pensant en les relacions familiars.

Quan vaig acabar de viure GOYO, els meus pensaments envers la família van canviar per complet. L’obra que vaig presenciar era l’antítesi d’una llar feliç. “Tinc una mare que no sap fer abraçades i un pare que no sap pegar” és una de les frases en el guió. La filla d’aquesta família feia temps que vivia a Alemanya i ara havia tornat, fugant-se d’un marit massa lleig per poder estimar-lo per sempre. 

Però, quan arriba per a l’aniversari del seu germà, la sorpresa se l’emporta ella: d’un dia per l’altre, en Goyo s’ha transformat en un armadillo. Els seus pares ja s’han adaptat a la seva olor i les seves necessitats animals, però a la seva germana li està costant acceptar aquest gran canvi. 

Alberto Ramos, autor de l’obra, posa com a protagonista un personatge que no diu ni mitja paraula en tota la funció, però que provoca totes les discussions entre la resta de membres de la família. Potser aquest és el motiu pel qual li van atorgar el Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal i Alcover l’any 2020.


La transformació d’en Goyo, tot i això, no és la metamorfosi que realment importa. Gràcies a un petit mamífer, el públic s’adona que cada personatge està redescobrint la seva personalitat i les relacions amb els altres membres de la família. I, dels tres personatges, el pare és qui resulta més curiós. 

Al principi de l’obra, es veu que és el més dedicat a cuidar de la nova versió d’en Goyo; ha vist en aquest succés kafkià una oportunitat per reprendre la seva relació amb el seu fill. Però, sobretot, ha trobat una gran oportunitat per recuperar la il·lusió per la vida. Abans era cuiner i bon ballarí; ara no pot trepitjar ni la cuina ni la pista de ball. 

Tanmateix, això canvia quan s’ha d’afrontar a certes modernitats, com haver d’utilitzar Tinder per deixar totes les noies amb les quals parlava en Goyo; a l’adversitat d’una dona que odia la persona en qui s’ha convertit; i a una filla que, a la vegada, odia la seva mare. 

Vaig imaginar què hauria pensat la senyora del banc en veure aquesta obra. Segur que, tot i la complexitat d’aquestes relacions, GOYO no l'hauria deixat amb mala boca perquè la comicitat acompanya fins al desenllaç la resolució (o almenys l’intent de resolució) d’uns problemes familiars que sempre han estat l’elefant a l’habitació.

Fitxa Artística

Companyia: Laiogurt

Autoria: Alberto Ramos

Direcció: Pep Garcia-Pascual

Ajudantia de direcció: Mireia Cirera

Interpretació: Sílvia Alabart, Xavi Casan, Núria Florensa

Escenografia, il·luminació i vestuari: Tània Gumbau

Producció: Sílvia Mercè i Sonet

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —