Arqueòlogues i l'origen de la desigualtat: quan no hi havia escriptura ni mapes
Per EFE
Publicat el 27 de març 2021

En quin moment es va donar més prestigi o valor social a les tasques desenvolupades pels homes que a les exercides per les dones? Arqueòlogues feministes indaguen en una prehistòria en la qual no hi havia ni escriptura ni mapes, i investiguen l'origen d'una desigualtat que ha arribat fins als nostres dies. 

Aquest dijous l'Institut de les Dones va reunir les veus de diverses d'aquestes investigadores que busquen visibilitzar a la dona en la prehistòria. No hi havia tasques exclusives d'homes i dones, va destacar l'arqueòloga i catedràtica de Prehistòria de la Universitat Complutense Almudena Hernando, però la fragilitat i la dependència de les cries de l'Homo Sapiens van portar als homes a dedicar-se a activitats que implicaven més mobilitat i més risc.

Un món que no té ni escriptura ni mapes, ha explicat, només té les dimensions que pots recórrer; qui més es mou assumeix més risc, ha d'enfrontar-se a més dificultats en la presa de decisions i ha de reaccionar més ràpidament davant condicions desconegudes, amb el que desenvolupa més assertivitat. I a mesura que la societat es va anar ampliant i dividint les seves funcions, la presa de decisions va començar a situar-se en mans masculines. "Però no és la maternitat l'origen de la societat patriarcal. Va ser una condició, però no va ser la causa", va precisar Hernando.

Marga Sánchez Romero, investigadora de la Universitat de Granada i una de les impulsores de l'"arqueologia de gènere", va subratllar la importància de les noves analítiques que estan permetent situar a les dones en els llocs que van ocupar, des de la caça a la pintura, i en els quals havien estat ocultes per una "mirada androcèntrica" del passat.

Fa una setmana, després de nous estudis antropològics, es va publicar que el "Noi de la Gran Dolina", que va viure fa uns 800.000 anys en la Serra d'Atapuerca, va ser una noia. "Hi havia un 50% de possibilitats que fos un noi o que fos una noia, però es va dir des del principi el 'Noi de la Gran Dolina'. Si s'hagués pres la decisió de dir que era una noia, molts haurien preguntat 'Estàs segur que era una noia?'; 'Ja esteu les feministes fent política amb la història", va assenyalar Sánchez Romero.

Un altre exemple no llunyà han estat els dubtes que durant dècades van persistir sobre la identitat femenina de la Dama de Basa, perquè en el seu aixovar hi havia quatre panòplies guerreres que "impedien veure a una dona" en aquesta necròpoli a una dona. L'arqueòloga Paloma González Marcén, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, va subratllar la importància de les cures, moltes vegades invisibles en el relat històric, i ha destacat la lliçó de Benjamina, una nena d'entre 9 i 10 anys les restes dels quals van ser trobats també a Atapuerca i que van revelar que va patir una malaltia congènita que li va generar problemes motors.

Benjamina va requerir les cures de tota una comunitat, més enllà dels parentals, ha subratllat la també arqueòloga Ana García Téllez, qui va trobar el crani de Benjamina en la serra burgalesa. "El grup va decidir protegir-la, cuidar-la, perquè sabem que va arribar fins als deu anys. Benjamina en hebreu vol dir la més volguda. Hi ha una cosa més humana que voler a algú?", es va preguntar aquesta investigadora.

La directora de l'Institut de les Dones, Beatriz Gimeno, ha apostat per impulsar una arqueologia amb perspectiva de gènere que eviti el biaix d'una mira que prioritza el masculí.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —