Semblava que estava tot inventat, però l’auge de l’àudio s’ha fet lloc a les xarxes socials. Clubhouse és la nova plataforma de moda, un espai on es parla de manera espontània i sense enregistraments. És la nova estrella després del boom de TikTok arran de la pandèmia. Clubhouse engloba elements de Twitter, Facebook, Youtube i Whatsapp a la vegada, però cap altra aplicació havia aconseguit aquesta barreja. I d’aquí el seu èxit.

Clubhouse no és una disrupció, sinó una evolució natural de les xarxes ja existents, apunta al Diari de Barcelona Miquel Pellicer, periodista expert en tendències de xarxes socials i director d'Innovació Digital d'Interprofit. “D’alguna manera totes les xarxes socials que sempre han estat molt textuals, des de fa uns anys s’estan tornant en xarxes en què àudio i imatge tenen molta importància”, explica. Pellicer ho atribueix al fenomen del podcàsting, les aplicacions de xat d’àudio i els assistents de veu, darrerament a l’alça.

La seva exclusivitat rau a necessitar una invitació per a l’accés i ser usuari del sistema iOS

El seu funcionament és simple: triar una sala i començar a xatejar amb les persones que segueixes o participar-hi com a oient. Per utilitzar-la, però, s’ha de disposar d’una invitació d’un membre de la xarxa i ser usuari del sistema iOS. D’aquesta manera, el creixement és controlat i l’exclusivitat fa de publicitat.

Personalitats com Elon Musk, Oprah Winfrey, Drake i Ashton Kutcher ja s’han deixat veure a la plataforma, fent fregar el límit de 5.000 persones que poden romandre en una sala.

Una nova ràdio per als mitjans

ElEconomista.es ha estat el primer diari a Espanya en tenir sala pròpia a Clubhouse. “Quan ens vam assabentar ho vam fer de seguida, vam pensar que tenia futur”, explica al DdB Antonio Lorenzo, periodista de Tecnologia d’elEconomista.es. Des de la redacció, van crear una sala on fer cada dia una “mena de tertúlia al diari”, on els companys que disposaven d’iPhone hi comentaven les notícies. Més endavant, però, van reformular la idea i van decidir proposar un tema, una pregunta diària. “Això va convidar molt més a la participació, i hem vist que la gent s’anima més a participar si li fas una pregunta concreta”, afirma el periodista. 

ElEconomista.es ha estat el primer diari a Espanya en tenir sala pròpia a Clubhouse

Lorenzo explica que dos dies més tard del llançament d’elEconomista.es, el diari Expansión ho va treure. “A continuació, una web de tecnologia que es diu Xataca ho va treure, la setmana passada Atresmedia i poc després la SER va fer-ne un experiment. Jo crec que els mitjans hi seran”, assegura. 

Pellicer coincideix que és una oportunitat molt interessant per al periodisme. La incorporació d’aquests mitjans i la seva popularitat, però, té a veure amb diversos factors. Un d’ells és la capacitat de monetitzar els continguts que presentin. També permet crear comunitats al voltant del mitjà en si.

Lorenzo assenyala que a l’inici només es reunien uns 20 usuaris aproximadament i ara en són prop dels 70. Això sí, un dia l’humorista i presentador Ángel Martín Gómez va entrar i “la gent va començar a accedir-hi com boja i van acabar entrant 300 persones”, explica. En aquest sentit, Miquel Pellicer ressalta la importància de la figura del periodista. “A vegades no és tan important una capçalera, sinó els mateixos periodistes que hi treballen. Què és més important, Atresmedia o Jordi Évole?”, planteja.

Ara, amb l’aplicació de Clubhouse en actiu, es veu com a una possibilitat que els periodistes puguin potenciar la seva marca i poder sentir-se còmodes, de la mateixa manera que persones influents en altres aplicacions. De fet, el New York Times assegurava l’arribada d’una era de creadors d’àudio, en un article de la setmana passada.

Les regles del joc

Tot i tractar-se d’una aplicació que no enregistra les converses i no hi ha manera de guardar-ne un historial, Clubhouse les emmagatzema als seus servidors. D’alguna forma “les petjades digitals són més superficials”, exemplifica Pellicer; un tema que toca de prop la llibertat d’expressió, de premsa i sobretot els delictes d’odi. “També hi ha aquest perill en el qual els conspiranoics s’organitzen molt bé per distribuir mentides i òbviament Clubhouse també rep aquesta influència”, certifica. 

No és com un podcast que es guarda i es recupera quan es vulgui. “Per si hi ha una querella, per si hi dic alguna cosa salvatge i algú em denuncia, ells ho han de guardar durant un temps, per si hi ha algun assumpte judicial”, explica Lorenzo. “És potser això el que fa que agradi tant. Si hi has estat, ho hauràs escoltat; si no, t’ho perds”.

En tot cas, la perillositat vindrà de l’ús correcte o incorrecte de la xarxa social. Segons Albert Cuesta, periodista especialitzat en tecnologia, “si una aplicació és gratuïta, la forma de pagament és a través de les nostres dades”. La privacitat pot quedar en dubte en aquestes aplicacions amb hackejos, tot i haver-hi regulacions i unes regles del joc.

Fer front a la competència

L’èxit de Clubhouse s’ha traduït en més de 10 milions d’usuaris actius i, amb això, una mobilització de la competència per a desenvolupar un producte similar. Segons Pellicer, el pic i el hype de l’aplicació té molt a veure amb la competència que s’està desenvolupant: “Spaces de Twitter per exemple, o Facebook, que també està treballant en les seves opcions en el món de l’àudio”. Spaces ja existeix i els usuaris també l’estan fent servir. El periodista creu que també és interessant l’evolució de Twitter, que ara incorpora el vídeo i l’àudio i es torna més multidiversa. “La competitivitat entre aplicacions serà important”, sentencia.

Miquel Pellicer: “Spaces de Twitter o Facebook també estan treballant en les seves opcions en el món de l’àudio” 

Malgrat saber el futur d’una aplicació avui dia és incert, Clubhouse no ha arribat encara al seu pic perquè només està disponible per a dispositius Apple i qui domina el mercat a escala telefònica no és Apple sinó Android, com a sistema operatiu, apunta Pellicer. Per tant, la capacitat que tingui de créixer té molt a veure amb la capacitat d’incorporar tot aquest volum extraordinari de nous consumidors.