Després del seu aclamat pas pels festivals de Berlín, Sundance i Locarno, Reinas, el tercer film de la directora suïssa-peruana Klaudia Reynicke arriba a les sales el 6 setembre, una pel·lícula amb tints autobiogràfics que també és "un reflex del Perú dels 90, un mirall d'aquest context polític". 

La cinta situa la història en els anys de mandat d'Alberto Fujimori, quan la situació econòmica, política i social, marcada pel terrorisme de Sendero Luminoso, feia del Perú un lloc perillós. En aquest context, una mare decideix emigrar amb les seves filles als Estats Units, però abans necessita l'autorització de Carlos (Gonzalo Molina), que ha estat sempre un pare absent. 

Si bé Reynicke era filla única i el seu pare s'havia mudat als Estats Units abans que ella i la seva mare ho fessin a Suïssa, el film té passatges autobiogràfics. 

"Els sentiments que estan a la pel·lícula, els de les nenes que aniran a un lloc que no coneixen amb una mare que ha trobat la manera de sobreviure a un altre país i de dibuixar-se com que un futur millor, són coses i són sentiments que conec profundament", ha indicat la directora en declaracions a EFE. 

"Aquesta no seria una pel·lícula sobre el terrorisme"

La crítica política apareix de forma insinuada, ja que per a la directora "aquesta no seria una pel·lícula sobre el terrorisme o sobre el que va passar en aquells anys 90, políticament oberts". "Sempre seria la història d'una família que ja no és una família i que es torna a unir abans de separar-se per sempre", explica la directora, al que Reynicke postil·la: "Reinas és un reflex del Perú dels 90, un mirall d'aquest context polític". 

Aquesta unió l'exemplifica Carlos, que torna durant dues setmanes a les vides de les seves filles per acomiadar-se'n i, per primera vegada, exercir de pare. 

El film compta també amb una part de producció espanyola, que cristal·litza en Susi Sánchez en el paper de l'àvia, la matriarca de la família. 

Per a Sánchez, que ha atès també EFE abans de l'estrena a Espanya, la part més complicada del rodatge ha estat mutar la seva veu i crear un accent peruà perfectament creïble. "Veia que els meus companys improvisaven de vegades, ja que controlen perfectament el vocabulari quotidià, cosa que jo no coneixia, i aleshores preguntava a Abril (Gjurinovic), que fa de la meva neta, i ella em deia tal o tal expressió”. 

Per a les dues vegades guanyadora del Goya, una de les claus dels èxits que està aconseguint Reinas està en "la falta de judici cap als personatges", ja que "a la vida no hi ha bons i dolents, encara que hi ha pel·lícules que van de bons i dolents, però amb el que de debò s'identifica la gent és quan l'actor o l'actriu mostra les llums i les ombres del personatge". 

Malgrat la gran satisfacció que li ha suposat Reinas, Sánchez admet que en tornar de Lima va haver de parar de treballar durant un any. "El rodatge va començar dos dies després de rebre el Goya per Cinco lobitos, no vaig tenir temps ni de fer les entrevistes que tocaven", explica l'actriu, que afegeix que "en arribar de Lima em vaig posar malaltíssima de l'estómac, que vaig pensar que seria algun virus o alguna moguda". 

No obstant això, la raó era una altra: "Era esgotament. Em vaig passar cinc dies a l'hospital, amb sèrum, els dos primers dies dormint com a trencada total, i a partir d'aquí, vaig estar un any sense treballar".

Ja recuperada, Susi Sánchez es veu amb forces de seguir, potser de nou sota la direcció de Klaudia Reynicke, que "de vegades és com una nena" per com gaudeix en un rodatge, "com proposa improvisar, la visió que té dels personatges i de com l'actor es pot acostar al personatge", i afegeix que és una directora "d'una saviesa extraordinària". 

La pel·lícula, que ja ha estat inclosa per la revista Variety en la seva predicció per als Oscars, arriba a les sales espanyoles el pròxim divendres 6 de setembre.