8-M
Publicat el 07 de març 2021

L'any 2020 ha estat un any difícil per a tothom i, especialment, per a les dones, ja que elles s'han vist doblement afectades per la crisi del coronavirus. Segons les dades, més dones que homes han perdut la feina per causa de la pandèmia, elles han estat més exposades al virus pel fet de ser majoria en professions com la infermeria o les tasques de neteja i, durant l'estat d'alarma les trucades al 061 van augmentar un 60% respecte a les mateixes dates de l'any passat.

No obstant això, no tot han estat males notícies. A l'altra banda de l'Oceà Atlàntic, el moviment feminista ha aconseguit que a l'Argentina les dones puguin avortar fins a la setmana 14, sense ser penalitzades i, a més, fer-ho de manera segura i gratuïta, posant al calaix de la història la llei de 1921 que només ho permetia en casos de violacions o de risc per la vida de la mare. D'altra banda, a Mèxic es va aprovar una reforma del Codi Penal Federal, coneguda com a "Ley Olimpia", que reconeix les agressions digitals per motius de gènere i les sanciona.

En l'àmbit de les ciències, tres dones han aconseguit aquest any un Premi Nobel: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna, el de Química, pels seus estudis sobre genètica, i Andrea Ghez (amb dos companys), el de Física, per la seva recerca sobre els forats negres. A més, Christina Koch va batre el rècord del vol espacial més llarg fet per a una dona, després d'haver fet el 2019 amb la seva companya Jessica Meir la primera caminada espacial íntegrament femenina.

Al món del futbol, l'àrbitra Stéphanie Frappart, de 36 anys, va xiular en el partit entre la Juventus i el Dínamo de Kiev i s'ha convertit en la primera dona a arbitrar a la Champions League (masculina). Malgrat això, en l'àmbit de l'esport encara queda molt per millorar, ja que, aquest any, vam veure com es donava per finalitzada la lliga de futbol femenina i, no la masculina, o com encara hi ha una diferència abismal entre els sous dels esportistes masculins i femenins.

També hem estat testimonis de com la perspectiva de gènere entrava, encara que fos tímidament, al museu del Prado amb l'exposició "Invitadas", que va rebre una allau de crítiques i, fins i tot, es va acusar el museu de fer purple washing, és a dir, d'organitzar aquesta exposició com a neteja de cara, ja que el feminisme està "de moda", però que amb només això no n'hi ha prou.

Pel que fa a Catalunya, és especialment rellevant destacar que quatre candidatures amb possibilitats d'aconseguir escons al Parlament estaven encapçalades per dones: Laura Borràs (JxCat), Dolors Sabater (CUP-G), Jèssica Albiach (En Comú Podem) i Àngels Chacón (PDeCat). A més, el Parlament que es constituirà arran de les eleccions del 14-F serà el més paritari de la història amb un 48,1% dels escons ocupats per dones. No obstant això, encara hem d'esperar per veure si aquest fet desemboca en unes polítiques més feministes. 

Camí per recórrer

Encara són molts els fronts oberts del(s) feminisme(s) com la igualtat salarial, la inclusió de referents femenins en els plans docents de tota classe de disciplines (des de la història fins a la literatura, la filosofia o les matemàtiques), la no-discriminació a l'hora de buscar feina, l'eliminació dels abusos que hem vist a institucions com l'Institut del Teatre, etc. 

Ara bé, és indispensable recordar que el feminisme ha de ser interseccional i no deixar de banda ningú: ni les dones racialitzades, ni les que pateixen la pobresa, ni les treballadores sexuals, ni el col·lectiu LGTBI+, perquè, si no ho és, no tindrem res a celebrar.

Jornada de lluita atípica

Aquest any, les mobilitzacions del 8-M seran una mica diferents. Aquí hi trobaràs una guia amb els esdeveniments convocats a Catalunya més destacats. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —