"Cristiano Ronaldo va començar tot això i tothom li deia boig". Aquesta és una de les declaracions de Neymar el dia que el van presentar com a nou jugador de l'Al-Ittihad, l'agost passat. Més enllà del morbo, la frase reflecteix el poder de l'Aràbia Saudita i la nova realitat en la qual es troba submergit el futbol.

A finals de desembre del 2022, per culpa de la falta de minuts al Manchester United i la poca entesa amb el club i l'entrenador Ten-Hag, CR7 va fer les maletes i va signar per l'Al-Nassr saudita. Significava el contracte més car de la història del futbol: 200 milions d'euros per dues temporades.

Arran d'això, una onada de futbolistes i estrelles de les grans lligues europees han decidit seguir els seus passos, persuadits per les marejants ofertes econòmiques que reben dels clubs saudites. Jugadors com Brozovic, Neymar, Rubén Neves, Sadio Mané, Yannick Carrasco o la jove promesa Gabri Veiga ja són a l'Aràbia Saudita a l'espera de tots els que arribaran. Cristiano ha obert la llauna i sembla que aquest 'boom' no serà cosa de dos dies.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Mundo Deportivo (@mundodeportivo)

Un canvi en la política exterior de l'Aràbia Saudita

Es tracta d'un nou paradigma que va lligat a la recent i transformadora política exterior d'Aràbia Saudita. Segons el doctor en relacions internacionals de la Universitat Complutense de Madrid David Hernández Martínez, especialitzat en l'Orient Mitjà i l'Aràbia Saudita, aquest gran canvi s'inicia l'any 2015: "El rei Salman arriba al tron, acompanyat pel seu fill, el príncep Mohammed Bin Salman, que és de facto el governant de l'Aràbia Saudita ja que el seu pare és una persona gran i té problemes de salut. És aquest príncep qui introdueix canvis importants en la política exterior i en la política econòmica d'Aràbia Saudita. La monarquia entén que l'Orient Mitjà, el món i l'economia mundial estan canviant", explica al Diari de Barcelona.

Arran d'això, el país comença a buscar noves fonts de riquesa "per no dependre tant del petroli ni tampoc dependre tan políticament i diplomàticament de potències com els Estats Units", detalla Hernández. Aquesta és una de les premisses del gran projecte governamental 'Visió 2030' que implanta el príncep poc després d'assumir el poder del país.

Es tracta d'un macroprograma de grans reformes econòmiques i socials per tal de diversificar l'economia: "Per exemple, estan fent grans inversions en turisme, cultura, energies renovables i fent importants inversions en infraestructures per convertir-se en un destacat hub logístic a la regió". També està utilitzant el fons públic sobirà saudita —que controla la companyia STC— i que ara ha comprat les accions de la companyia Telefónica.

El Príncep Hereu Mohammed bin Salman (d), es va reunir amb el President dels Estats Units Joe Biden. Autor: Bandar Aljaloud Handout (EFE)

Aquest aperturisme va lligat a una necessitat de transmetre una nova imatge de cara al món. Amb només trenta anys, el jove príncep "transmet simpatia a Occident", indica l'expert. Començar a establir relacions estretes amb el president de Facebook Mark Zuckerberg, a organitzar gires per Europa i els Estats Units, etc.

La dinàmica, però, gairebé descarrila: fa uns anys els Estats Units va acusar l'Aràbia Saudita i Bin Salman d'assassinar el periodista saudita i proper a Washington, Jamal Khashoggi. Biden els va anomenar "pàries" i va assegurar que mai més es posaria al telèfon per parlar amb el príncep hereu.

"No obstant això, la guerra d'Ucraïna juntament amb la crisi energètica, van canviar els plans i ara els Estats Units i l'Aràbia Saudita màgicament tornen a ser aliats estratègics", comenta Hernández. En la seva estratègia geopolítica, Riad també ha refet vincles amb un dels seus enemics històrics, l'Iran. 

Pel que fa a les grans inversions esportives com el futbol i els fixatges d'estrelles, David Hernández insisteix en el fet que amb això, volen, d'una banda transmetre aquesta imatge d'aperturisme i modernitat de cara a l'exterior. "Però sobretot, és un missatge de força. Demostrar que tenen els recursos suficients i els diners que vulguin per gastar".

Intent d'amagar la violació dels drets humans

Realment l'Aràbia Saudita no està fent res de nou, sinó que segueix l'exemple de països de la regió, com ara Kuwait o Qatar, per promocionar el seu país. Tot i això, segueix sobre la taula una de les qüestions més controvertides: la violació dels drets humans. Un tema que es denuncia constantment des d'Amnistia Internacional.

"L'Aràbia Saudita ofereix aquesta visió oberta, reformista i moderna, atraient grans fitxatges i organitzant grans esdeveniments. Però alhora, el que estan tractant amb això és amagar una realitat de violacions de drets humans que és constant al país i que no ha millorat amb la posada en marxa de totes les estratègies Sportwashing".

El Diari de Barcelona ha parlat amb Carlos de las Heras, encarregat de la campanya sobre esport, drets humans i l'anomenat Sportwashing a l'ONG Amnistia Internacional. L'entitat ha mostrat la seva inquietud pel que fa als moviments de Riad: "El que més ens preocupa sobre l'estratègia de l'Aràbia Saudita és que els està funcionant".

Aquest auge s'ha vist reflectit en una gran varietat d'esdeveniments esportius. Si ens fixem exclusivament en el futbol, "això comença de manera molt puntual amb l'organització de la Supercopa espanyola i italiana entre el 2018 i 2019", explica De las Heras.

Mapa amb els països on tenen lloc esdeveniments esportius organitzats per Qatar i Aràbia Saudí en els darrers anys. Autor: Amnistia Internacional.

Però ja no és només l'organització d'aquests tornejos. Es tracta també del desenvolupament de la 'Saudi Pro League', el 'boom' per fitxar grans estrelles del futbol i inclús la compra de clubs europeus com el Newcastle de la Premier League, convertint-se així en un club-estat jutament amb el PSG, Manchester City, etc. 

Aquesta preocupació no només arriba als clubs, que veuen perillar els seus futbolistes i ingressos, sinó els mateixos aficionats del club s'adonen del que suposa això tant en la part esportiva com social.

Malgrat els èxits esportius de la temporada passada del Newcastle —quarta posició a la Premier League i classificat per a la pròxima edició de la Champions League després de vint anys— existeix una plataforma d'aficionats i socis que està lluitant perquè el club renunciï a tots aquests diners, segons explica De las Heras.

L'objectiu principal d'aquesta entitat és denunciar la situació dels drets humans en aquest país: "Volem oferir a la societat i a l'opinió pública aquesta versió que l'Aràbia Saudita no dona a conèixer i que intenta blanquejar. Tot i aquestes iniciatives de Sportwashing, continua havent-hi una constant violació dels drets humans i no s'ha millorat gaire en aquest aspecte", aclareix el membre d'Amnistia Internacional.

"Els futbolistes, com a altaveus o com a fars de la societat, han de servir d'exemple per a molts altres esportistes, pels nens i nenes, i exercir un paper social"

De fet, insisteix que l'Aràbia Saudita continua sent el país amb més execucions al món i els progressos són mínims. "És cert que quan es va celebrar la Supercopa d'Espanya s'hi va deixar assistir a les dones. Inclús fora del futbol, a espectacles musicals o culturals. No obstant això, al mateix temps hi ha dones treballant en temes relacionats amb la igualtat i els interessos de la dona i encara estan detingudes i a la presó".

Com a entitat no poden demanar ni obligar cap jugador a no fitxar per alguns d'aquests clubs saudites, ja que al final cadascú és lliure d'escollir on vol jugar. Tampoc poden demanar que el futbolista condeni la violació dels drets humans. Però, des d'AI demanen que els jugadors de futbol "utilitzin la seva posició pública per donar a conèixer la realitat dels drets humans en aquest país i per parlar de la situació". D'aquesta manera, poden difondre a les seves audiències tot el que s'estan trobant en el país. 

Quan Cristiano Ronaldo va fitxar per l'Al-Nassr, Amnistia va demanar al jugador que aprofités la seva figura pública i mediàtica per informar sobre la situació dels drets humans, però avui dia encara no han rebut resposta.

"Aconseguir aquest tipus de pronunciament sol ser difícil. Òbviament, tenen uns contractes i unes qüestions que tenen a veure amb privadesa i, per tant, moltes vegades no els permeten fer aquest tipus de declaracions. Però, més enllà d'això, considerem que els futbolistes, com a altaveus o com a fars de la societat, han de servir d'exemple per a molts altres esportistes, pels nens i nenes, i exercir un paper social", insisteix De las Heras.

El paper de la FIFA

A diferència d'altres casos, Amnistia Internacional no pot demanar cap responsabilitat a la FIFA per intervenir i regular aquestes multimilionàries inversions. La institució no té cap responsabilitat perquè no organitza el campionat saudita i en conseqüència, ni tampoc cap competència per gestionar fins a quin punt poden arribar aquestes inversions econòmiques.

Tot i això, el que sí que fa AI és demanar que es tingui en compte la situació dels drets humans a l'hora d'organitzar tornejos.

Gianni Infantino, president de la FIFA, durant el pasado Mundial de Qatar. Autor: EFE

Per exemple, l'Aràbia Saudita té la intenció de presentar candidatura per al Mundial de futbol de l'any 2030. Amnistia Internacional, tal com ja va fer pel Mundial de Qatar 2022, podria denunciar aquesta qüestió a la FIFA.

L'ONG manté reunions i conversacions més o menys periòdiques amb la FIFA. En el cas del Mundial de Qatar, van aconseguir alguns petits progressos com que s'indemnitzés les famílies d'alguns dels treballadors que van perdre la vida durant les construccions.

Així mateix, De las Heras explica que la FIFA aparentment s'ha compromès a actuar en aquest tipus de casos i esperen que "en el cas que l'Aràbia Saudita sigui un dels països que organitza el mundial del 2030, la FIFA sigui vigilant i inclogui clàusules relatives a la protecció dels drets humans".

Pel que fa a l'aspecte estrictament esportiu i econòmic, la FIFA no està posant cap fre al que està passant a l'Aràbia Saudita amb cap Fair-play financer. Amb aquesta contundència ho expressa el periodista especialitzat en futbol internacional e la Cadena SER Bruno Alemany, amb qui el DdB ha pogut parlar: "Sembla que a la FIFA ja li està bé aquesta situació i veig fàcilment possible que l'Aràbia Saudita organitzi de manera recurrent un Mundial de Clubs on la FIFA estigui en gran part present i s'inclogui diversos equips saudites en el torneig".

Un increment en l'arribada d'estrangers al país

Com s'ha esmentat al llarg del reportatge, aquesta estratègia de 'Visió 2030' de Mohammed Bin Salman va més enllà de l'esport. S'inverteix en tecnologia i recursos humans per captar gent que en un moment donat, decideixin traslladar-se a l'Aràbia Saudita per treballar en empreses, siguin nacionals o internacionals. D'igual manera que en el futbol, una de les motivacions principals per traslladar-se és l'oferta de sous elevats.

El Diari ha contactat amb l'ambaixada espanyola de Riad per saber-ne més en detall en quant en les xifres d'un país que segons la mateixa ambaixada, "es troba en un moment històric de màxima transformació i obertura". Això clarament es constata amb l'arribada de població espanyola en els darrers tres últims anys (exceptuant l'any de la pandèmia).

Taula que mostra l'increment de altes tramitades per espanyols a Aràbia Saudí. Autor: Gerard Travé.

L'ambaixada de Riad té censades un total de 2.010 persones espanyoles residents a l'Aràbia Saudita (tot i que calculen que el nombre real se situa al voltant de les 3.000 persones). La quasi totalitat dels espanyols que es traslladen a l'Aràbia Saudita és per una qüestió laboral i els sectors amb més predominança serien "els d'enginyeria, arquitectura, consultoria, àmbits mèdics i legals, i més recentment en l'àmbit esportiu".

Els treballadors d'àmbit professional solen viure al país àrab per un temps que se situa entre els 5 i 7 anys. Així mateix, les regions on es concentren més arribades d'espanyols són l'Eastern Province (336 registrats), Western Province (694 espanyols) i la Zona Central al voltant de Riad (926 espanyols).

La pròpia ambaixada valora positivament aquest increment d'estrangers espanyols de cara netejar la imatge i els prejudicis que envolten l'Aràbia Saudita: "La creixent presència d'espanyols a l'Aràbia Saudita també està ajudant a projectar a Espanya, a través de familiars i amics, una imatge més real del país i de la vida aquí. A poc a poc, creiem, la societat espanyola comença a comprendre que la realitat saudita actual no té res a veure amb els prejudicis i la imatge que aquest país ha tingut històricament en l'imaginari col·lectiu". 

El reclam de CR7

Tot i aquesta gran diversificació de l'economia a l'Aràbia Saudita, on clarament hi ha hagut un punt d'inflexió ha estat en el futbol. Cristiano Ronaldo ha sigut la peça fonamental en aquest trenca-closques i ha marcat un abans i un després en el panorama futbolístic.

Pràcticament ningú s'esperava que Cristiano fitxés per un equip saudita. De fet, per al mateix Bruno Alemany va ser una sorpresa coneixent l'alt ego del futbolista portuguès: "En primer lloc, hem d'entendre que l'Aràbia Saudita ja tenia tots aquests diners per provocar aquest gran desembarcament. Però necessites una gran figura com a reclam perquè la resta de jugadors piquin. I en això, Cristiano Ronaldo ha sigut fonamental", comenta al Ddb.

Cristiano Ronaldo jugant amb l'Al-Nassr en un partit de pretemporada contra el Celta de Vigo en l'estadi Algarve. Autor: Gerard Travé.

El periodista insisteix en el fet que CR7 va ser determinant sobretot en el "ritme i en els tempos" d'aquesta onada de jugadors cap a l'Aràbia Saudita.  Considera que sense 'l'efecte Cristiano', aquest desembarcament s'hagués donat de tota manera però a un ritme molt més pausat, amb fitxatges com Firmino o Mahrez. Jugadors mediàtics, amb gran qualitat, però que principalment busquen allargar la seva carrera més enllà dels trenta anys.

Molta gent tracta de comparar el projecte de l'Aràbia Saudita amb la Superlliga xinesa o russa, però realment no es pot comparar. Aquells dos projectes van ser un autèntic fracàs. "En el cas de la Superlliga xinesa, —explica Alemany —, parlàvem de jugadors que ja tenien una edat avançada o de bons jugadors, però que no venien d'Europa. Algun cas comptat seria l'Oscar o Ramírez, exjugadors del Chelsea, però no gaires més".

El projecte de l'Aràbia Saudita és molt diferent i s'ha fet pràcticament tot en un estiu. Primer perquè pel que fa als diners: parlem de molts més milions i s'implica directament el govern del país. Però la principal diferència és es tracta de jugadors que podrien ser perfectament titulars en equips de Champions League. "Rubén Nevés ha passat de sonar com a possible reforç per jugar al Barça a fitxar pel Al-Hilal d'Aràbia. Brozovic l'any passat era el capità de l'equip subcampió de la Champions ara està jugant a l'Al-Nassr de Cristiano...", relata el periodista.

Una de les altres qüestions més polèmiques i un dels noms que més ha sonat aquest estiu és el de la jove promesa Gabri Veiga, que ha deixat el Celta de Vigo i ha fitxat per l'Al-Alhi per un total de 40 milions d'euros. Resulta estrany veure un jugador tan jove, amb tant de potencial i futur al davant, fent les maletes, direcció a Aràbia. Per al periodista de la SER, "resulta gairebé impensable, però està fet de manera estratrègica. Gabri Veiga servirà com el millor reclam possible pels jugadors joves que tinguin dubtes sobre si fitxar per un club de l'Aràbia Saudita".

الجوهرة فيغا بالألوان الأجمل 💚⚽️#VeigaToAlahli pic.twitter.com/mxvRtlTVwa

— النادي الأهلي السعودي (@ALAHLI_FC) August 26, 2023

Tot i que la lliga a l'Aràbia Saudita encara necessiti temps per adquirir un nivell comparable al de les grans lligues europees, per a Bruno Alemany aquesta "ja està a prop de les lligues europees de segon esglaó". És difícil predir el futur, però sembla que "ha vingut per quedar-se". Potser no per sempre "però sí per fer una rentada d'imatge important en els pròxims anys".

Davant la fugida de jugadors cap a l'Orient Mitjà i la impossibilitat de competir econòmicament amb l'Aràbia Saudita és molt probable que molts equips s'hagin de reinventar i apostar pel planter. 

"A l'espera de com evolucioni tot això en els anys vinents, fins ara no ha afectat els guanys del futbol europeu. Ni tampoc pel que fa a l'interès ni drets televisius, ni de màrqueting. Però és veritat que la fotografia encara seria massa recent segurament", subratlla Bruno Alemany. 

Dins d'aquest panorama de bitllets, l'exemple de Sergio Ramos és esperançador de cara a pensar que els valors poden imposar-se sobre els diners. Durant els darrers dies de mercat va rebre una oferta multimilionària de l'Al-Ittihad. Tot i això, va escurar les opcions per tornar a casa seva, el Sevilla FC, cobrant molt menys del que oferien a Aràbia i sota el risc de quedar-se sense equip si el conjunt andalús no efectuava l'operació.

Aquestes inversions, tant als esports com a altres tipus d'esdeveniments, plantegen problemàtiques polítiques i socials. Però com diu Bruno Alemany, "no tenim una bola de vidre per veure el futur i cal veure com evoluciona això".