[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 08 de gener 2021

Com també ha passat amb tants altres sectors, la irrupció de les noves tecnologies ha revolucionat la indústria musical. La millora de les infraestructures ha permès crear millors cançons, rodar millors videoclips i fer-ne una millor promoció, però també ha suposat la democratització de tot aquest procés. Cada vegada són més les persones que, amb menys recursos o coneixements en la matèria, aposten per produir i publicar els seus temes des de la seva habitació. 

L’autoproducció és una tendència que ha arribat per quedar-se i així ho demostra el boom d’artistes que la practiquen que s’ha anat fent gran amb els anys. Si bé la pandèmia ha estat una ocasió perfecta perquè més persones s’interessin per expressar-se a través de la seva pròpia música sense necessitat de sortir de casa, la realitat és que és una situació que es ve donant des de fa temps, sobretot amb l’èxit de plataformes com YouTube o Spotify. 

Algunes escoles que imparteixen cursos de producció musical, com la Rock School Barcelona o  l’Escola professional d’aplicacions informàtiques (Espai), que fa cinc i sis anys que els imparteixen, respectivament, expliquen al Diari de Barcelona que han notat l’augment de la demanda amb el temps i que, en general, es tracta de gent bastant jove. Qui són aquests nous artistes, per què s’autoprodueixen i quines conseqüències pot tenir això a les seves trajectòries i al sector?


Els motius de l'aposta

El rol del productor musical pot anar des del pur enregistrament de les cançons, és a dir, exclusivament la part tècnica del procés, fins a l’acompanyament de l’artista; fan propostes per al projecte, opinen i, fins i tot, decideixen. De fet, precisament aquesta segona part és la que fa tirar enrere alguns artistes a l’hora de decidir comptar-hi o no.

És el cas d’Àlex Palomo, un artista de 25 anys que va començar tocant la guitarra, que componia les seves pròpies cançons i finalment es va adonar que ell mateix les podia interpretar. Després de passar pel programa La Voz, va decidir autoproduir-se perquè considera que “compondre és un procés molt introvertit” i amb el control de la producció pot apropar-se més al resultat que espera. A més, també ho fa per mostrar al públic altres habilitats més enllà de l’escriptura.

Azul és el nom artístic de l’Oriol Brunet, un noi de 24 anys que també té un projecte musical autoproduït. Va decidir fer-ho així perquè sabia el que volia i per comoditat. Explica al DdB que per poder treballar bé amb un productor “hi ha d’haver una mena de connexió” i que, malgrat que en alguna ocasió ha col·laborat amb productors amb qui s’ha entès, en d’altres s’ha trobat amb professionals que han intentat canviar coses del seu projecte, que per a ell són molt íntimes. 

Jaune Emma, per la seva banda, és una estudiant de Belles Arts de 20 anys que va voler apostar per l’autoproducció per “la necessitat d’entendre primer” què volia ella mateixa del seu projecte musical, el qual va iniciar per “posar una mica d’ordre” a la seva vida i classificar els seus sentiments. Francesc Abril, la cara més visible de Franc, apunta en aquesta línia que l’autoproducció ha generat que es preguntin quin so volen, cap on volen investigar i quines referències volen tenir. Tot i això, confessa que un altre dels motius pels quals aposten per l’autoproducció és la manca de finançament.

Joanlupi és un artista de Sant Boi de Llobregat de només 18 anys que, després de formar part de diverses bandes catalanes, ara ha començat el seu projecte en solitari. En el seu cas, també opta per produir-se ell mateix perquè no pot assumir el cost elevat que suposa delegar-ho. Malgrat tot, també comenta al Diari de Barcelona que això li permet apropar-se al món de la producció, el qual el “fascina”, i alhora explicar la seva manera “de veure i entendre” tot el que l’envolta.

Finalment, Leix és una artista canària que s’autoprodueix perquè en un principi per a ella la música era “com un passatemps”, de manera que ha anat invertint els seus estalvis en material per poder tenir el seu “petit home studio”.

Altres motius que citen alguns estudis de gravació i producció són la sensació “que ja poden arribar a un nivell òptim sense cap productor ni estudi professional”, com apunta Roger Rodés de Medusa Estudio; el fet que sigui innecessari en el cas d’alguns estils, com diu Jaume Figueres dels Estudis Ground, o perquè traslladen la passió per la producció a un projecte musical propi, tal com comenta Carlos Dueñas d’ArcticWave Studio.

A més, des de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI) que, juntament amb la Universitat de Barcelona, ofereix graus i màsters relacionats amb la producció de música i so, també afegeixen que a vegades respon a una “disponibilitat temporal de l’artista”, ja que quan “ja ha assolit cert nivell i té una agenda molt plena, necessàriament ha d’acabar delegant en major o menor mesura certs aspectes de la seva carrera”.

Entre la formació oficial i l'autodidacta

És evident que si el factor econòmic és un impediment per a la majoria d’aquests artistes a l'hora de delegar la producció, també és un dels motius pels quals no estan formats en aquesta matèria. Això ha comportat que, en major o menor mesura, tots ells n’hagin après de forma autodidàctica, ja sigui veient tutorials i consultant pàgines webs i xarxes socials com provant constantment els programes, equivocant-se i aprenent-ne. En molts casos, també és clau l’experiència anterior, com en el cas de Franc o Joanlupi que, a més, tot i no estar formats en producció, sí que tenen formació musical. 

Aquest també és l’exemple de Jaune Emma, que explica al Diari de Barcelona que haver format part d’una banda l’ha ajudat molt al seu projecte musical. Azul també menciona la importància de comunicar-se amb altres persones que s’hi dediquen, de preguntar i de demanar ajuda per tal de millorar la producció. Àlex Palomo i Leix, per la seva banda, també diuen que s'hi aprèn molt escoltant molta música i observant la manera de fer dels seus referents dins la indústria musical. 

Tot i que no és el cas dels citats, cada vegada més artistes joves es formen en cursos de producció musical, l'oferta dels quals és cada cop més àmplia i diversa. A Rock School Barcelona, per exemple, expliquen com gravar cançons amb materials que normalment ja es tenen a casa o que són molt fàcils d’aconseguir.

Dels seus alumnes, expliquen que gairebé tots hi van per autoproduir-se, mentre que un percentatge més petit ho fa per poder donar classes després. A Espai la majoria dels assistents dels cursos ho fan per acabar autoproduint-se, tot i que “també hi ha alumnes que volen desenvolupar la seva carrera professional en aquest àmbit”. 


Com a Espai, a ENTI-UB la gran majoria és gent molt jove, amb un cert bagatge musical i amb interès per autoproduir-se. “Els gustos o gèneres d’interès són molt variats, tot i que molts canvien les seves preferències a mesura que aprofundeixen en els seus coneixements sobre el món de la creació musical i la producció de so”, diuen al DdB.

Si bé és una pràctica menys comuna, alguns artistes que s’autoprodueixen ho fan en estudis professionals. A Medusa Estudio, el 25% dels artistes que acullen són autoproduccions i, amb la pandèmia, han notat “un increment molt important de clients amateurs que sobretot fan música urbana”.

A ArcticWave, també han notat que la gent jove que hi acudeix té un tipus d’influències diferents als artistes més adults i consolidats que atenen i que l’arribada d’artistes nous és constant. Malgrat que a l’estudi La Sucursal atenen majoritàriament artistes ja consolidats, com als Estudis Ground, comenten que també tenen un altre tipus d’artista, més jove i “que busca una oportunitat i obrir-se un forat en el món”.

La manca de reconeixement del productor

Malgrat que l’autoproducció és un fenomen cada cop més estès, molts professionals afirmen que paral·lelament la figura del productor s’ha vist cada cop més reconeguda. Els centres Rock School Barcelona i ENTI-UB comenten al Diari de Barcelona que és un rol que sempre ha estat important i que ha anat creixent en els últims anys, “potser a causa de la tecnologia actual que ha permès accedir a aquesta professió a moltes persones amb pocs recursos”. Els estudis, en canvi, si bé reconeixen una millora en l'àmbit social, en aquest sentit hi troben alguns peròs.

Els propietaris de La Sucursal i dels Estudis Ground, per exemple, puntualitzen que la rellevància del productor depèn de l’estil musical. “En alguns estils el productor és molt important i es valora com a tal, però en altres simplement és un mer intermediari per aconseguir l’objectiu i la seva figura no és tan valorada”, expressen des d'un primer moment, mentre que Jaume Figueres creu que el productor ha agafat molta importància sobretot en els entorns més comercials. 


Els més pessimistes són Roger Rodés, que considera que, si bé dins del sector sí que es reconeix la seva importància, el públic general no té gaire clar el seu paper ni la seva funció; i Carlos Dueñas, que denuncia que a Espanya és una figura molt poc valorada, tot i que de mica en mica ens internacionalitzem més en aquest sentit.

El productor de Medusa Estudio creu que “la gent coneix els artistes, però poques vegades l’equip humà que hi ha al darrere” i el d’ArcticWave apunta en aquest sentit que els com-s'ha-fet sobre el procés de creació dels discos ajuden a donar-los visibilitat.

Així doncs, la manca de reconeixement dels productors professionals i el fàcil accés a les tecnologies necessàries han fet que l’intrusisme laboral en aquest sector sigui força estès segons alguns integrants que hi formen part. Tot i això, és un fet que també succeeix en molts altres sectors i que no té per què ser dolent, ja que pot aportar nous mètodes i, alhora, es veu aviat qui val i qui no per fer aquesta feina, ja que no només calen coneixements tècnics sinó també intuïció i experiència, de manera que no té perquè posar en risc la producció professional. 

Les conseqüències de l'èxit d'aquest model

A part de l’intrusisme, la irrupció de forma tan evident de l’autoproducció pot tenir moltes conseqüències per a la indústria musical i per a la qualitat de les cançons que entren al mercat diàriament. Des d’Espai expliquen que sense un productor és més complicat “personalitzar al màxim el projecte” i la Rock School afirma que no comptar-hi pot alentir molt més el procés de creació d’una cançó per la manca de recursos. Tot i això, creuen que també pot ser positiu, ja que farà que cada cop més gent s’apropi a les escoles de producció per formar-se. L’ENTI-UB creu que l’autoproducció “aporta una valuosa experiència pel creixement professional de l’artista” i que és un procés inevitable i, fins i tot, recomanable. 

D’altra banda, Carlos Dueñas des d’ArcticWave Studio assegura que no comptar amb productors pot limitar molt els artistes, però que alhora l’autoproducció ha obligat els mitjans, la indústria i les plataformes a fixar-se en estils i públics diferents en els quals mai haurien parat atenció “si no hagués estat perquè l’autoproducció ha contribuït que gent arribi a l’èxit per si mateixa, sense l’ajuda de ningú”. Jaume Figueres dels Estudis Ground comenta que el millor seria que tots els artistes passessin per les dues situacions “diverses vegades” per tal d’enriquir-se dels aprenentatges que els poden aportar.

Pel que fa als artistes, la majoria coincideixen en el fet que l’autoproducció farà que arribin al panorama cançons més sinceres, sense filtre i més fidels a allò que realment volen transmetre, tot i que alhora la manca de recursos tècnics i econòmics dificultarà que això pugui passar, malgrat que pugui semblar una contradicció. L’autoproducció permet els artistes ser els únics amos de les seves trajectòries, sense influències exteriors i, per tant, tot i ser majoritàriament molt joves, carregar amb tota la responsabilitat dels seus actes i de les seves decisions. 

L’autoproducció, però, també pot provocar la frustració dels artistes: en ser incapaços “de treure suc al màxim a una idea”, com diu Joanlupi al DdB, o en sentir-se sols sobretot quan estan començant, com apunta Leix. L'artista canària també afegeix que l’autoproducció sovint comporta, més enllà d’una manca de coneixements tècnics, una manca del material adequat per dur-la a terme.

A això, Francesc Abril hi afegeix el desconeixement sobre el funcionament de la indústria musical en si mateixa, que, com apunta Àlex Palomo, també s’ha hagut d’adaptar als nous artistes que han arribat trepitjant fort. “Les discogràfiques s’estan trobant que han d’aportar nous al·licients als artistes per captar la seva atenció, perquè el que oferien fa uns anys ja no és impossible d’aconseguir de forma independent”, exposa. 

Aquest artista barceloní creu que dues altres de les conseqüències que pot tenir aquesta eclosió són que els artistes poden aprendre molt més mentre fan les cançons i que el producte sigui molt més personal de cara al públic, que sap que “cada detall de la cançó” l’ha pensat l’artista. Amb relació al públic, Abril creu que el fet que hi hagi molta gent creant música fa que els oients tinguin més referències “d’allò que està bé i d’allò que està malament” i que d’aquesta manera es formen per decidir si una cançó és bona o no. 

Per Oriol Brunet, l’autoproducció permet que el procés d’elaborar una cançó sigui molt més ràpid, tot i que aquesta velocitat, com apunta Joanlupi, també es trasllada al que acaben durant aquest tipus de cançons a l’esfera pública. “Això fa que tot sigui més efímer i que tot duri molt menys que abans”, opina el jove santboià, que afegeix que el procés interessant ja que “la indústria hauria d’estar en constant renovació”. En definitiva, tots estan d’acord en què el màxim avantatge de l’autoproducció és la creació de nous gèneres, nous estils i nous artistes: “veiem noves maneres d’arribar a un mateix objectiu, nous sons i nous sentiments”, conclou Jaune Emma. 

Una mirada al futur

Fa poc temps que els sis artistes citats han començat els seus projectes musicals autoproduïts, de manera que, amb una mica de sort, encara els queda molta trajectòria per endavant. La majoria d’ells, tot i que volen seguir produint les seves pròpies cançons, a llarg termini sí que els agradaria delegar-ho a algú professional que tingui més coneixement i eines per dur les seves idees al màxim esplendor.

“Soc conscient que amb un equip amb formació i coneixements, els meus projectes i la meva música en general millorarien notablement i podria mostrar tot al que puc arribar i que ara, a causa de dur-ho tot en solitari, no puc; si em sorgís l’oportunitat de treballar amb cap productor o productora, sense dubte no la deixaria escapar”, explica Leix al Diari de Barcelona.

“Tenim ganes de treballar amb altra gent i de compartir coneixement, jo crec que si trobem la persona ideal, en aquest sentit, un productor que realment conegui el tipus de música que fem i que tingui un univers musical semblant al nostre, doncs sí”, afirma Francesc Abril.

Joanlupi, per la seva banda, explica que actualment està buscant finançament per poder llançar dues cançons que ja té preparades, però que necessiten d’una masterització adequada. “Tot el que faci que soni millor i que s’acabi transmetent d’una forma millor la idea que es pretén des del principi em sembla bé, i no em refereixo només a producció, sinó a disseny, imatge del projecte, videoclips… tot el que pugui ser millor”, comenta. 

“Encara que m’autoprodueixi les demos, no he descartat treballar amb un productor mà a mà, que és el que està succeint ara”, diu Jaune Emma, que actualment col·labora amb un amic seu que està estudiant producció musical i que l’està ajudant a fer créixer el projecte. “L’autoproducció per a mi té uns límits i crec que aquest és el camí més encertat”, afegeix. Per la seva banda, Azul i Àlex Palomo no tenen pensat delegar la producció a un professional. El primer explica que li agradaria invertir en bon material per gravar per tal de fer créixer tant el seu projecte com els seus coneixements, tot i que no descartaria delegar-ho si fos algú de molta confiança. 

El segon, a tot estirar, apostaria per compartir la producció, però mai no la delegaria del tot, encara que ara compta amb Warner Music per a la distribució. “És la manera com jo entenc l’art de fer cançons, no només compondre-les, sinó vestir-les també”, exposa. En definitiva, tal com finalitzen des de l’estudi La Sucursal, “hi ha artistes que són excel·lents productors per altres artistes però que per la seva carrera consideren que és millor que els produeixi algú altre, artistes que prefereixen controlar-ho tot o coproduir… no hi ha una regla que digui què és millor”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —