Si una dona o persona gestant vol avortar a Catalunya, el primer pas per fer-ho és adreçar-se al seu centre ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva), on l'assessoraran per iniciar el procés. Molts cops, la dona que decideix avortar no sap quin és el seu centre de referència, així que el primer pas per esbrinar-ho és trucar al CAP i preguntar-ho. A partir de la primera visita amb la llevadora de l'ASSIR corresponent, inicia el seu procés per interrompre l'embaràs.

L'avortament a Catalunya és legal i és gratuït perquè és una prestació que ofereix la Seguretat Social. 19.559 dones van avortar l'any 2021, segons l'Idescat. Hi ha dos mètodes: el farmacològic i l'instrumental o quirúrgic. La tria d'un o de l'altre és lliure i exclusiu de la dona o persona gestant. En cas d'optar pel farmacològic, se subministra a la persona interessada dues pastilles -mifeprostona i misoprostol- per interrompre l'embaràs. En el cas de decantar-se per l'instrumental, l'avortament es duu a terme a partir d'una intervenció quirúrgica, majoritàriament a una clínica privada que té un concert amb la Generalitat, concert que assegura que la interrupció sigui gratuïta.

L'accés a l'avortament: conèixer el circuit 

Aquest seria el circuit simplificat que presenta el protocol de la Generalitat per saber què ha de fer una persona si vol avortar. Ara bé, aquest protocol està qüestionat per algunes organitzacions a favor de l'avortament i també per alguns professionals de la salut.

El Jordi Baroja, director del CJAS (Centre Jove d'Atenció les Sexualitats) avisa que, tot i haver-hi més de 100 centres ASSIR repartits per tot el territori, "no tots estan acreditats per administrar la medicació per l'avortament farmacològic". Per tant, d'un centre, et poden derivar a un altre. Això fa que el procés es converteixi en un laberint.

Una de les crítiques més fermes que es fan al protocol per l'avortament és la gran quantitat de passos que s'han de complir per accedir al servei. Tant per Jordi Baroja com per Eva Vela, llevadora de l'ASSIR Pere Claret de Barcelona, es tracta d'un protocol que infantilitza la dona, ja que se les obliga a rebre informació sobre l’anticoncepció, a passar per moltes exploracions físiques, així com de fer excessivament llarg el procés per avortar.

A més, asseguren que, tot i que la llei contempli el lliure accés a l'avortament a través dels dos mètodes, des del Departament de Salut hi ha una "aposta important per l'avortament farmacològic en detriment de l'instrumental". Ramon Escuriet, coordinador tècnic de salut sexual i reproductiva del Departament de Salut, defensa al Diari de Barcelona que l'avortament farmacològic "és un mètode que està basat en l'evidència i que té menys conseqüències".

La importància de les cures

Cada avortament és un cas únic. No totes les persones que hi accedeixen ho fan pels mateixos motius i, per tant, l'atenció que reben ha de ser molt individualitzada. "A consulta trobes gent amb sensació d'alleujament, però també persones que estan vivint una situació molt dura", apunta Vela. En conseqüència, assenyala que "és crucial" que qui ho necessiti "compti amb una atenció psicològica més enllà del procediment".

Quan es tracta d'un avortament per causa mèdica, la llevadora lamenta que "es negui la possibilitat d'un dol". La decisió d'avortar és de la persona gestant i és completament voluntària, però això no implica que no pugui ser un procés dolorós i que requereixi una atenció psicològica posterior. "Aquest acompanyament existeix en alguns centres, sobretot a Barcelona. Però no és generalitzable ni és tan fàcil i ràpid com ens agradaria", denuncia.

La sensibilitat dels professionals, per tant, és clau perquè els avortaments es duguin a terme. "Un simple comentari d'una professional, una mirada o un silenci poden fer molt mal", avisa la llevadora. "No és que algú directament et vulgui fer mal, però el sistema no està prou ben muntat perquè en aquest procés tinguis l'acompanyament que puguis necessitar".

L'estigma que impregna tots els espais

"No és el mateix agafar una grip que agafar una sífilis i no és el mateix anar-te a operar d'una hèrnia a haver de passar per un avortament". Així explica Eva Vela que l'avortament és un procediment mèdic encara molt estigmatitzat. Els condicionaments morals i religiosos segueixen molt inculcats, fet que provoca que moltes persones avortin en secret i amb una càrrega de responsabilitat i culpa que no els correspon.

L'estigma, però, no només recau sobre les dones que volen avortar. Vela detalla que dins del gremi de la medicina, les persones que es dediquen a fer avortaments són vistos com a professionals de segona. "Fer un trasplantament de cor està ben vist, fer un avortament, no", assenyala. En aquest sentit, posa èmfasi en la necessitat que des de les mateixes facultats de medicina es formi més als professionals perquè un cop arribin al món laboral perpetuïn la discriminació.

Precisament, apunta Baroja, a les facultats de medicina –allà on es formen els metges que després són els encarregats de practicar els avortaments– la qüestió de l'avortament es tracta com a últim remei quan és espontani o per alguna malaltia, però no se'n parla dins del temari de manera habitual i globalitzada. "A l'especialitat de ginecologia o les mateixes llevadores no hi ha l'avortament dins del currículum".

Manca d'informació

L'estigma que recau en l'avortament no l'única trava que es troben les persones que volen avortar: ampliar i millorar l'accés a la informació és essencial.

Jordi Baroja puntualitza que s'ha de tenir present que existeix una varietat de dones i persones gestants molt important, per la qual cosa, l'accés a l'avortament també ha d'estar pensat des d'una mirada inclusiva. La informació, doncs, ha de ser clara i ha de mostrar a les persones interessades com accedir a l'avortament.

Una prova d'aquesta manca de claredat a la qual es refereix Baroja l'exemplifica Eva Vela: quan les persones arriben a la seva consulta, els principals dubtes que tenen estan relacionats amb la informació bàsica sobre l'accés a l'avortament. "Les adolescents, per exemple, estan molt preocupades de si podran prendre la decisió o no", assevera. "Hi ha gent que té dubtes de si haurà de pagar la intervenció i d'on ha d'anar". El problema també s'agreuja amb les persones migrants, que, afegeix Vela, "fins i tot et pregunten si avortar és legal". "Desconeixen que és una prestació que ofereix la sanitat pública", afegeix. 

Tot i haver-hi aquesta capa de desconeixement que es palpa des de dins i fora de les consultes mèdiques, la Generalitat no ha fet mai una campanya per informar sobre l'accés a l'avortament. "Surten anuncis a la tele parlant que ara ve la calor i que beguis aigua, però, en canvi, no et diran 'si et quedes embarassada, recorda que simplement has d'anar al teu ASSIR i allà et donaran tota la informació'", ironitza Vela.

Des de Salut afirmen que no hi ha campanyes perquè "el Departament no fa una campanya per una prestació" i que "sí que fan la distribució d'aquesta informació a través de tots els dispositius públics", ratifica Escuriet, qui assegura que a les webs oficials del Departament i a les xarxes socials es pot trobar la informació necessària.

No obstant això, des del CJAS afirmen que no n'hi ha prou amb això i que a la informació disponible li falta claredat i transparència. "Per nosaltres és una vulneració de dret i és violència institucional", afirma Jordi Baroja. 

Les dificultats d'accés

Tot i ser un dret garantit, l'avortament també ha de fer front a desigualtats en l'àmbit territorial. No és el mateix avortar a Barcelona que fer-ho a les Terres de l'Ebre; tant en la facilitat d'escollir un mètode o per un altre, com en el temps d'espera per a la intervenció. Des dels moviments feministes de les zones on l'accés a l'avortament és més difícil a causa de la falta de serveis –com a les Terres de l'Ebre, Lleida o els Pirineus–, s'ha fet pressió a les institucions per poder revertir la situació, però, tot i això, els canvis encara estan en stand by.

Quant als tempos, Baroja assenyala que es poden allargar excessivament. "Molta gent comença anant al seu metge de capçalera. Allà, la deriven a la llevadora. La llevadora a la ginecòloga, i entre una cosa i una altra poden arribar a passar 15 i 20 dies". A més, i continuant amb la qüestió del temps, el dia de la setmana en què s'acudeix per primera vegada a l'ASSIR també és important. "Si tu vas un divendres al teu ASSIR, segons on visquis (sobretot si és una població petita) et poden dir que la llevadora només hi va, per exemple, dimarts i dijous, per tant, això se suma al temps d'espera", apunta l'Eva Vela. Conclou, doncs, que "falten llevadores i falten ginecòlogues".

La falta de professionals, segons la llevadora, també és deguda a l'estigma. Encara que s'hi posi més pressupost, si no hi ha llevadores ni ginecòlogues al mercat, hi ha places que no es poden cobrir per ningú. "Això passa ara mateix a casa nostra", assegura.

Quant als mètodes, en cas que la persona que vulgui interrompre l'embaràs sense motius mèdics i es decanti per l'avortament instrumental, des del centre ASSIR directament es deriva a la sol·licitant a una clínica on puguin dur a terme la interrupció de l'embaràs. Segons xifres del 2021 proporcionades per Salut, el motiu d'interrupció de l'embaràs a petició de és el més freqüent (91,3%), seguit dels motius de risc greu per a la vida o la salut (5,5%), risc d’anomalies greus en el fetus (2,8%), malaltia molt greu i incurable del fetus (0,2%) i combinació de motius (0,1%). Quan és per voluntat de la dona, que és la majoria de casos, les dones o persones gestants són derivades a clíniques amb concert amb la Generalitat.

El problema, però, és que només hi ha 11 clíniques a tot Catalunya on es practica l'avortament instrumental: set a Barcelona, dues a Girona, una a Tarragona i una a Lleida -acreditada el 2021- i una a Tarragona. És a dir ni al Pirineu ni a les Terres de l'Ebre hi ha una clínica encarregada de dur a terme l'avortament seguint el mètode instrumental. Ramon Escuriet afirma que des del Departament s'està treballant i buscant alternatives perquè aquelles persones que vulguin avortar amb aquest mètode ho puguin fer al centre més proper de casa seva.

Tot i que l’octubre del 2021 la Generalitat va anunciar un acord amb una clínica de Lleida -Clínica Mi NovAliança- per poder practicar l’avortament instrumental, diverses associacions feministes, entre les quals hi ha Feministes Jussà o Marea Lila Lleida, denuncien que a la pràctica no s’està fent realitat. Això crea una desigualtat en l'elecció del mètode en detriment de l'instrumental. 

Per això des del CJAS demanen que hi hagi disponible un mapa d'accés l'avortament que sigui actiu al territori per poder tenir aquesta informació de manera simplificada i entenedora i que les persones que vulguin avortar sàpiguen on adreçar-se.

La reforma de la llei, una oportunitat perduda?

El febrer d'enguany el Congrés va aprovar la reforma de la llei de l'avortament, que portava vigent des de l'any 2011, aprovada pel govern de Zapatero. La reforma, impulsada sobretot per Unides Podem juntament amb les proclames històriques del moviment feminista, introdueix diversos canvis en el circuit i en la normativa abortiva.

Un dels principals és que a partir d'ara les adolescents d'entre 16 i 17 anys podran avortar sense necessitar el consentiment patern. Aquest canvi té sentit en un context mèdic on la majoria d'edat sanitària està establerta als 16 anys. L'avortament, fins ara, en quedava exclòs, i limitava el dret de decisió a persones majors de 18 anys.

Entre altres canvis que planteja la llei, hi ha l'eliminació dels tres dies de reflexió obligatoris. Pel Jordi Baroja, director del Centre Jove d'Atenció de la Sexualitat, això suposa un gran avenç perquè segons afirmen en el seu comunicat, "per fi es tractarà les dones i persones amb capacitat de gestar com a persones adultes i subjectes al dret".

La llei proposa el registre d'objectors de consciència per assegurar que el dret a l'avortament pugui ser prestat en tots els hospitals públics i millorar la planificació d'aquest servei. Tot i això, des del CJAS veuen amb escepticisme l'aplicació d'aquesta nova normativa. Sobre l'objecció de consciència, per exemple, avisen que aquesta "ja estava regulada a l'anterior llei". "Temem que el registre d'objectors no resoldrà la qüestió".

Un dret que està al Codi Penal

Jordi Baroja coincideix amb Eva Vela, llevadora del sistema públic de salut, que un dels canvis que encara queden per fer és la despenalització total de l'avortament. "És l'única situació mèdica o sanitària que apareix al Codi Penal", assenyala Baroja. D'aquesta manera, allò que engloba el text són les condicions que donen permís a una persona per interrompre l'embaràs. Fora d'aquestes excepcions, l'avortament pot estar penat per llei. "Continua sent una llei que planteja l'avortament com una excepcionalitat pública", conclou Baroja.

A banda, continua Baroja, el dret a l'avortament és un dret restringit perquè la llibertat de decisió de la dona és absolut només fins a les 14 setmanes d'embaràs. A partir de la setmana 15 i fins a la 22 el dret a avortar va perdent força i es va restringint i va guanyant força la idea de preservació del fetus. A partir de la setmana 22 la dona perd tota la capacitat de decisió sobre el seu cos.

D'aquesta manera, tot i haver fet passes endavant, encara hi ha moltes qüestions que segueixen sense tractar-se i que promouen l'estigmatització d'aquest procediment mèdic. "Creiem que la reforma és positiva, però poc valenta i ens queda la sensació d'oportunitat perduda", avisen des del CJAS.