Molt se m’ha qüestionat sobre l’idioma que parlo: que si és castellà, si és anglès, si és inventat, les expressions que faig servir… “Noia, però que dius?” se m’ha preguntat diverses vegades. Doncs ara veureu. Primer de tot, heu de saber que una motomami no es talla. Vol anar i seguir sempre a la seva bola, fent el que ella vulgui. Per això, d’entre tots els idiomes que dieu, parlem l’idioma de la veritat.

Perquè les motomamis som, abans que res, sinceres i honestes. I lleials a si mateixes, als seus principis. I també a la seva gent, és clar. “Ser lleial és un flex”, com va dir la nostra gran motomami —gràcies, Rosi!— que ens ha donat a conèixer a totes arreu del món sencer. Flex? Què coi és això? Noia, què dius? Doncs bàsicament ser atractiu, de tota la vida.

Sabeu què més és un flex? Obviar el beef que et tiren tots. O perquè m’entengueu els boomers, no fer cas de les crítiques inútils i destructives. Una motomami té el seu estil, i el defensa. De cada punyaladeta en traiem la nostra ràbia, i en fem una cançó ben flamenca que es diu Bulerías. I a qui li piqui, que es rasqui. L’èxit se’l guanya una motomami ella soleta. Som més bones que qualsevol Bizcochito, i com els bombons ens desfem al sol.

El que no és gens flex és deixar-te portar per la fama. Cal tocar sempre de peus a terra i saber que l’amor es troba sempre en la teva gent, la teva família, els teus amics, i no en els diners ni en la fama. Una motomami és humil i sap que tot el que té pot ser efímer. No s’ha de donar res per fet, i cal seguir lluitant per mantenir el que és nostre. Perquè una motomami és lluitadora, per ella mateixa i per totes les seves germanes. 

Aquesta motomami està molt orgullosa de l’exèrcit de motomamis que hem aconseguit crear. En què totes ens estimem a nosaltres mateixes, ens reivindiquem i ens empoderem. Tant pels temes realment importants (“una motomami arriba esgotada al 8M però sap que sense protestar ningú regala drets”) com per les coses més simples del dia a dia. Assumir i fer nostres aquelles actituds que ens fan ser qui som.

I això mateix està fent aquest exèrcit de motomamis: “una motomami es prepara per sortir en només cinc minuts”; “una motomami mai porta sabata còmode”; “una motomami es menja la crostra de la pizza”; “una motomami dorm menys de vuit hores”. Al final, ser una motomami ho defineixes tu, i ho defenses amb seguretat. Perquè una motomami és segura de si mateixa. I per això també canta als matxirulos: “Si t’enfurismes quan una dona ‘frontea’, és que no has après res o és que tens un problema”.

A una motomami li agrada experimentar i ho fa per res més que per plaer. Com les papallones, es transforma, fa una metamorfosi i canvia quan li ve de gust. Sense por, una motomami arrisca. Arrisca al canviar, i arriscar posant sobre la taula nous temes, abans polèmics, com el sexe i l’orgasme femení — so, so good.

L'Avui Convido Jo és un espai de ficció de Diari de Barcelona que explora, a partir de la imaginació, les veus amagades d'obres artístiques. Què passaria si els personatges de les cançons ens parlessin? A aquesta secció tot és possible.