Doble tic blau: avui parlem del D'A - Diari de Barcelona
Doble Tic Blau
Avui parlem del D'A
Analitzem 'To the Ends of the Earth' i 'El corazón rojo'
A Doble tic blau, els companys del Diari de Barcelona fem una breu crítica o debat a través de WhatsApp. Creiem que a vegades ens va bé compartir les nostres idees i sensacions amb la resta i que, fins i tot, el resultat pot arribar a ser més amè per vosaltres. Què, us apunteu a seguir el fil de la nostra conversa?
Avui, al primer lliurament de Doble tic blau, l'Andreu escriu als seus amics per parlar de dues estrenes del D’A Film Festival, que Filmin ha acollit aquest any per fer front a la crisi del coronavirus. A To the Ends of the Earth, de Kiyoshi Kurosawa, una reportera de viatges es desplaça a Uzbekistan per gravar l’últim episodi de la seva sèrie, un rodatge que acabarà sent tota una prova de resistència per ella. El corazón rojo, del Marc Ferrer, és un migmetratge que funciona com a apèndix de la seva anterior pel·li (encara que el mateix director ens diu que es poden veure de forma independent) i que retrata les aventures amoroses d’un grup d’amics al voltant de l’edició passada del D’A.
DdB - Doble tic blau
Adri, Joan, Júlia, Maria, Víctor, Tu
Ei! Com porteu el D’A? ?
20.00
Joan
Jo acabo de veure To the Ends of the Earth.
20.01
Adri
T’ha agradat? La vaig veure l’altre dia.
20.01
Joan
Sí!
20.01
Maria
Ens ha encantat a totes ?
20.02
Júlia
A mi, tant com encantar...
20.02
A vosaltres què us ha agradat de la pel·li? ?
20.02
Maria
Jo me l’he cregut moltíssim.
Adri
Jo també.
20.02
De fet, em sembla que un dels aspectes més destacables de la pel·li és que construeix molt bé l’empatia amb la protagonista, amb aquesta sensació de por i desconeixença del seu voltant.
20.03
Joan
Jo també m’ho he cregut molt i trobo que és una cosa molt delicada i difícil de fer i ho aconsegueix, treballa molt bé aquest punt de vista. I a partir d'aquí acabes entenent com reacciona ella.
20.03
He llegit algunes comparacions amb Lost in Translation i jo trobo que és una mica diferent... Perquè aquí Uzbekistan no és només un paisatge exòtic o una metàfora, sinó que és un món viu. El xoc amb la protagonista ve del fet que no sap com comunicar-se, com a l’escena on menja pilaf.
20.03
Per això crec que hi ha un bon equilibri entre ella i l’espai que l’envolta.
20.03
Joan
Crec que és el que tu dius, Andreu, que no és que estigui enfrontada a una alteritat, sinó que tot té un caire molt més global. I que aquest context hostil i masculí passava estigués on estigués.
20.03
Maria
La pel·li també retrata problemàtiques sexistes i crec que el fet de que la protagonista estigui completament sola (i en un equip d’homes) accentua els comentaris masclistes i misògins dels uzbeks, que són “acceptats” de part de l’equip.
20.03
Adri
I no només misogínia per part dels uzbeks, Maria.
20.03
Els mateixos companys també la tracten com si fos un tros de carn.
20.04
De fet, això està ben tractat perquè la càmera es queda amb ella tota l’estona, esperant instruccions mentre que els homes decideixen.
20.04
Llavors, en aquest sentit a mi em feia la sensació que a ella se la retratava com a una mena de zombi apàtic que no mostra passions, sinó que només es deixa dirigir per la càmera.
20.04
Víctor
Sí, sí, i està molt bé com a les primeres seqüències això se’ns deixa saber rapidíssim i esquemàticament amb quatre plans. Que les jerarquies entre els membres de l’equip no són gens justes, vull dir.
20.04
Joan
Sí, sí, i aquesta dualitat entre l'autenticitat i la ficció davant de càmera ho fa tot molt més tràgic. I també és molt significatiu que el reportatge que estan gravant és una mica un sense sentit tot plegat.
20.04
Júlia
Aquest “sense sentit” realment agafa pes en el moment en què es percep que ho és: és indiferent que la posin a un lloc o altre, o a fer una o altra cosa, perquè ella no podrà decidir.
20.05
Jo de fet, el problema que tinc amb la pel·li és que aquestes sensacions, d’ansietat i impotència, les trobo ben plantejades però a mesura que avança es van esgotant. A l’acabar de veure el film, em queda un bon record de certes escenes (la del parc d’atraccions, la de la cabra), però, per exemple, no em funciona igual la incorporació de la figura del nòvio.
20.05
Adri
A mi tampoc no em va funcionar gaire bé això del nòvio, la veritat. ?
20.05
A mi sí que em va agradar això del nòvio...
20.05
Trobo que, més que connectar amb ells i la seva relació, el que importa és sentir les dificultats de la comunicació entre parelles al nostre món globalitzat, on tot passa a través de pantalles... (i aquest dies, més que mai ?)
20.06
Joan
Estic d'acord amb tu, Andreu, que la part del nòvio em funciona, encara que pugui ser una mica bolet, la vaig viure força perquè veia que era un patiment rere l’altre en aquest punt.
20.06
Maria
Per mi, amb el que estava passant, la incorporació de la trama del nòvio i la de voler ser cantant va ser too much. O una o l’altra.
20.06
Júlia
Ara que parles d’aquestes dues trames, justament són dues coses que no em funcionen tant, perquè les veig molt “construïdes”, que tenen un paper molt clar a nivell guió.
20.06
Adri
Sí, totalment d’acord.
20.06
Víctor
Sí, sí, és que diria que la pel·li es passa de rosca, amb tota la segona part.
20.07
Adri
En canvi, a l’altra trama, la d’ella patint en un país desconegut, m’he endinsat des del primer moment, i m’he sentit superinvolucrat amb l’apatia del personatge.
20.07
És veritat que té un argument difús, on les trames o els temes mai no s’arriben a ajuntar del tot.
20.07
Però crec que aquest és el joc: a partir d’una suma de situacions i de les reaccions de la protagonista, crear una mena de magma de sensacions que, al final, és el que la pel·li vol abordar.
20.07
Víctor
Però, ja per punxar-te, precisament per això em va sorprendre que la segona part intentés ser més lineal, causal, i explicativa. A la primera meitat, que és reportatge rere reportatge i interacció rere interacció, aquest magma que dius potser funciona millor... I en acabar no és que em quedés insatisfet, però en comparació sí que vaig tenir més dubtes sobre la direcció que agafa.
20.08
Maria
Canviant de tema: heu vist la de Marc Ferrer?
20.08
Adri
Sí! ? M’ha semblat superrelatable.
20.08
Júlia
A mi m’ha divertit moltíssim.
20.08
Joan
Potser jo no soc tan fan. M’ha agradat perquè veig el que es fa i té coses, però a nivell d’identificació amb els personatges, no m’hi identifico pas, no m'hi veig.
20.09
Maria
Jo sí que m'hi identifico... crec que la pel·li té un llenguatge molt mil·lennista.
20.09
Joan
Sí, sí, ho entenc, però no acabo de connectar-hi. He llegit algun comentari a Filmin dient “és que som nosaltres” i jo no penso això.
20.09
Júlia
Això depèn de qui parli, clar. ?
20.09
Està clar que parla d’una cinefília jove barcelonesa i les temàtiques que conté són clarament representatives del que està passant o està a la boca de tothom, com ara l’astrologia o el tarot. Marc Ferrer agafa tots aquests ingredients i te’ls presenta sense processar-los massa.
20.10
Jo potser tampoc no m'hi sento identificat, però puc reconèixer, i em sembla propera la Barcelona del moderneo que retrata.
20.10
I en aquest sentit, crec que juga al seu favor la veracitat de la pel·li: els llocs que veiem, la gent i la seva manera de parlar...
20.10
Fins i tot el propi D’A és susceptible de ser material per la ficció, lol
20.10
Víctor
Sí... I més enllà d’identificar-s’hi o no, el que diu la Júlia... M’ha sorprès la disposició d’elements sense grans significats com el velón (juas) que després es combinen perfectament, cobren sentit i marquen un ritme fort. Perquè al començament em feia por veure exercicis d’estil més lleugers com els d’alguns moments de Jonás Trueba que divideixen tant.
20.11
Adri
Sí, sí, totalment.
20.11
De fet, Víctor, ja que treus la comparació amb Jonás Trueba, em sembla que, tot i que tots dos comparteixen l’objectiu de retratar els joves de la mateixa generació en la seva ciutat (per una banda, Madrid i per l’altra, Barcelona), l’estil més amanerat de Trueba li resta aquesta part d’autenticitat que sí que té Ferrer, precisament perquè a les pel·lis de Ferrer hi ha molta transparència en el fet que són tots amics i fa de manera improvisada una pel·lícula.
20.11
Per això a mi m’és molt més fàcil fer-me còmplice dels personatges autèntics de Ferrer que dels de Trueba, que els veig més llunyans.
20.12
Joan
És veritat que se sent totalment improvisat i distès, com que és un rodatge entre amics...
20.12
Fins i tot al principi es veu que tot funciona molt per escenes separades perquè només podien rodar de tant en tant. El nen m’encanta, fa el que li ve de gust durant les escenes. Crec que és el que fa més evident que ningú té cap problema que es noti que la escena s'està gravant. No se'n volen pas amagar i fins i tot com improvisen i juguen amb tot això imprevisible.
20.12
Júlia
Es nota que força algunes situacions a vegades, però no molesta! De fet, genera més espontaneïtat.
20.12
Sí, i com planifica cadascuna de les escenes ajuda a això.
20.12
Com que moltes vegades són plans seqüència, apareix un seguit d’interferències i temps morts que les fan més reals.
20.12
Et fa ser conscient de les circumstàncies a l’hora de gravar una pel·li així, ja sigui perquè són al carrer sense permís o una altra cosa.
20.13
Maria
I té el públic en ment, està fent aquesta pel·li per a elles i per a nosaltres, i no ho amaga.
20.13
Víctor
Sí! Veus com fins i tot s’ho passa bé amb això, punxant els amics, i està molt guai.
20.13
Adri
Total.
20.14
A mi em fa la sensació que és una pel·li en la qual l’objectiu principal no és crear una peça artística sinó dur a terme una pel·li amb tots els seus amics, una mica com passa amb l’última de Jim Jarmusch.
20.14
I això es nota molt amb la naturalitat i el to estrany.
20.14
Però també, a la vegada, no perd el nord. Tot el contrari, té molt clares les influències i les posa en pràctica de manera molt personal.
20.14
Joan
Totes aquestes coses hi són. A més, és el que valoro més però, vaja, que no m’hi he identificat pas, sinó que ho he viscut d’una altra manera. I sobretot amb aquest tipus de pel·lis sense pressupost trobo que animen molt a gravar-te a tu mateix i veure que segurament el cinema se sustenta més a tenir aquestes idees que no en grans equipaments tècnics al darrere.
20.15
La fortalesa es troba en les idees, no en els mitjans per executar-les.
20.15
Adri
Exacte.
20.15
Júlia
?✨
20.15
Tràiler de To the Ends of the Earth
Tràiler d'El corazón rojo
