[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Pere Mercader
Publicat el 22 de novembre 2020

Avui que s’acaba el Gran Recapte del Banc dels Aliments consultem implicats i detractors d’aquesta iniciativa. Parlem amb Lluís Fatjó, economista i politòleg, president del Banc dels Aliments. Per altra banda, també parlem amb en Xavier Montagut, economista especialitzat en comerç internacional, i Jordi Gascón, doctor en antropologia social. Tots dos són els autors del llibre Banco de Alimentos ¿Combatir el hambre con las sobras? (Icaria Editorial).

Dues visions antagòniques sobre el paper d'aquesta organització que, d'altra banda, pràcticament no té veus en contra. Fem la comprovació. Cerquem "en contra del Banc dels Aliments" a Google. Atenció: fins la pàgina 11 dels resultats de cerca no trobem cap opinió en contra o que qüestioni el Banc dels Aliments mínimament. El propi cercador elimina l'expressió "en contra" de la cerca. Quan ningú no està en contra d'alguna cosa, pot ser perquè sigui molt bona o perquè sigui molt poderosa. O qui sap si per les dues coses.

Fem cinc preguntes a tots plegats per intentar entendre-ho. Les grans empreses que hi participen, perquè ho fan? És un perill, que l’entitat que més feina fa sobre la pobresa alimentària estigui en mans de persones vinculades a la indústria alimentària? Ningú discuteix la necessitat de la feina feta pel Banc dels Aliments i tant detractors com entusiastes estan d’acord en una cosa: millor que el Banc no hagués d’existir.


Qui dirigeix el Banc dels Aliments? Qui hi ha darrere?

Lluís Fatjó (L.F.): Jo en soc el director. Tinc els poders per dirigir-lo. La governança l'exerceix una fundació privada que té un patronat. Aquest patronat és el que em dona uns poders.

Xavier Montagut (X.M.) i Jordi Gascón (J.G.): Les persones que formen el patronat estan molt vinculades al món de la industria alimentària. Acostumen a estar relacionades amb empreses com ara Nestlé o Gallina Blanca, així com cadenes de supermercats o de càtering com ara Serunión. Sense anar més lluny, hi és present la gran família d'alimentació de Catalunya, Riera-Marsá. També hi ha present, directament, la patronal, com l'Agència Espanyola de Fabricants i Distribuïdors.


Gascón: "Es vol abordar la pobresa sense posar en entredit l'estructura actual de l'agroalimentació amb poders repartits de manera molt desequilibrada"


Les empreses que hi ha al darrere, sobretot les intermediàries, controlen el sector i poden establir condicions i preus als productors i dicten com s'han d'alimentar els compradors. Es vol abordar la pobresa sense posar en entredit l'estructura actual de l'agroalimentació amb poders repartits de manera molt desequilibrada. Considerem que la pobresa alimentària és fruit del control oligopòlic i el Banc té poques opcions de plantejar propostes antisistèmiques, per la seva naturalesa.

La participació de les empreses és només un gest altruista?

L.F.: No sé què contestar. A la fundació del Banc dels Aliments no hi participa cap empresa. Les empreses que donen aliments ho fan com a gest altruista? Jo diria que hi ha un conjunt de factors. Evidentment hi ha una qüestió, i és que buscar una sortida als excedents repercuteix positivament a la seva imatge corporativa. I, de fet, esdevé una obligació per part de la llei sobre malbaratament que s'ha signat a Catalunya. Pot tenir avantatges per a elles, però evidentment no més enllà d'una qüestió d'imatge.

X.M. i J.G: La relació entre les empreses i el Banc dels Aliments és beneficiosa per a les dues parts. Quins interessos hi ha? Doncs estan a diversos nivells. La primera intenció de les empreses és rentar-se la cara i crear una sensació de preocupació cap a la població. La pobresa alimentària també genera nínxols de mercat. L'agricultura europea produeix més del que Europa consumeix. Apartant part de la producció es fa que no baixin els preus. Antigament es cremava el cultiu sobrant, ara es dona a la població empobrida.

Parlem amb els autors del llibre Banco de Alimentos ¿Combatir el hambre con las sobras?

Les empreses que donen aliments reben subvencions de la UE per la seva col·laboració?

L.F.: Les empreses que donen aliments no reben subvencions. Qui rep les subvencions, que són molt promogudes per la política de la PAC, són els agricultors. Les subvencions estan destinades als excedents agraris o a les produccions màximes de fruita i verdura que no tenen sortida al mercat, també per evitar polítiques de preus. Normalment hi ha una política proteccionista cap als agricultors.


Fatjó: "La majoria d'empreses que donen aliments no tenen subvencions"


Aquí a Catalunya estem parlant d'agricultura duta a terme per cooperatives que aglutinen els pagesos. Aquests són una mica la gran part. També altres cooperatives agràries que hi pugui haver fora, la majoria d'elles formades per pagesos petits. Això són les subvencions que hi ha, no n'hi ha més. La majoria d'empreses que donen aliments no tenen subvencions.

X.M. i J.G: En reben dins de les estratègies contra el malbaratament alimentari. El mecanisme pel qual les empreses d'alimentació reben fons públics mitjançant el Banc d'Aliments és variada. El Banc compra part dels excedents d'aquestes empreses. Per una banda, hi ha els antics fons de la PAC, que dona la Unió Europea. Tenen el seu origen en els excedents, però avui són uns fons que van directament a finançar una subhasta centralitzada en la qual es busquen entitats d'aliments que siguin fàcils de transportar i d'emmagatzemar. És a dir, aliments envasats com la pasta.

I aquí, les ofertes per agrair aquest tipus de vendes se les emporten normalment empreses com Central Lechera Asturiana o Nestlé, grans empreses que són capaces d'oferir una bona oferta. D'altra banda, pel que fa als productes frescos, la UE també subvenciona excedents que es destrueixen o que, per exemple, van al Banc d'Aliments. Per exemple, si un camió que passa per Barcelona carregat de fruites i verdures veu que els preus han caigut, en lloc de portar-los a un lloc on els preus estan molt baixos, porten la mercaderia al Banc d'Aliments. Aquest certificarà que han estat entregats i podran rebre una subvenció de la UE.

L'agricultura europea té molta dependència de les subvencions.

La majoria d'aliments que es gestionen són frescos o envasats i processats? Què pot comportar això?

L.F.: La majoria d'aliments que es donen són els normals de qualsevol dieta. Un terç del que nosaltres donem és fruita i verdura fresca, un producte molt sa i que nosaltres intentem que vagi a més. Per altra banda, de la resta, la immensa majoria és producte envasat, en gran part no processat. D'altra banda hi ha també producte fresc, tipus iogurt, i congelat. Dels productes envasats, els més fonamentals són els productes bàsics, que són els que propiciem i demanem. És a dir, la llet, els llegums, l'arròs, la farina, la pasta i l'oli.


Fatjó: "Una alimentació ha de ser sana, segura i suficient. Els dos components de "sana i segura" els assegurem; la suficiència, no"


Dels refrigerats, el producte més repartit és el iogurt i dels congelats, el pollastre, amb compres directes nostres. És un bon nutrient amb molta proteïna que complementa molt bé la dieta. El problema bàsic que ens podem trobar és la insuficiència. Una alimentació ha de ser sana, segura i suficient. Els dos components de "sana i segura" els assegurem; la suficiència, no. El que donem ajuda a viure a les persones, però no assegura una dieta suficient.

X.M. i J.G: Aquestes ajudes europees s'encaminen molt, també, al producte fresc. A diferència dels cereals, per exemple, és un producte que es fa malbé fàcilment. Sí que arriba fruita al Banc. El problema no és tant aquest, sinó que hi ha un descontrol molt gran a l'hora de relacionar les necessitats alimentàries derivades de la pobresa amb el que el Banc ofereix. El Gran Recapte mostra el menjar que arriba als ciutadans en situació de pobresa, però amb el que cal fixar-se és a qui van els diners. A la gent que va al supermercat se li diu que compri alguna cosa, el que tu vulguis. Que ho compris i ho donis.

El resultat és un maremàgnum d'aliments. Una part molt substancial del recaptat es perd perquè no s'ajustava a les necessitats, i això generava malbaratament alimentari.  Ara, però, ho estan canviant una mica. El Gran Recapte funcionava molt bé perquè permet rentar la cara als supermercats i al mateix temps incrementar la seva facturació. Els supermercats tenen un marge de benefici molt elevat: de cada euro de les aportacions, 80 cèntims són per al supermercat.  El Banc dels Aliments entén que s'ha de portar el màxim d'aliments al màxim de persones.

Però el que és important no és tant donar molta quantitat d'aliments, sinó donar aliments de qualitat per fer dietes equilibrades. En el sector més empobrit tenim un problema de sobrepès, precisament, per això. El problema no és que no aquest segment de la població no mengi, sinó que menja molt barat, molt malament, el que en diríem "menjars porqueria". 

Voluntaris del Banc dels Aliments

Fins a quin punt la feina del Banc pot cronificar la pobresa?

L.F.: La pobresa la provoca l'acumulació de riquesa, la desigualtat, les polítiques que fomenten aquesta desigualtat i les polítiques que permeten que les persones quedin sense feina i desassistides i sobretot la insuficiència de les polítiques socials. Per mi, això és el que cronifica la pobresa. Quan una persona cau al cercle de la pobresa, difícilment en pot sortir. El Banc dels Aliments és un gra de sorra en tot això.

Nosaltres el que intentem és, davant d'una insuficiència de les polítiques socials, formar part de la reacció social per intentar pal·liar una situació que ens sembla tremendament injusta. Però tenim molt clar que la societat civil no pot resoldre el problema només amb iniciatives individuals. En canvi, globalment sí que pot, si assumeix la responsabilitat que té de fer una política social justa i garanteix una renda digna. En la crisi social que ha provocat la Covid hem vist moltes persones per a les quals l'alimentació ha esdevingut un element de primera necessitat.

Moltes de les ONG, les quals tenim clar que el model de distribució d'ajudes en espècies hauria d'acabar, hem fet un pas enrere i hem activat els mecanismes per concentrar l'ajuda a l'alimentació, perquè l'alimentació és la necessitat bàsica que té una persona. Sense poder tenir unes condicions mínimes de vida en dignitat, difícilment poden tenir èxit altres polítiques com la inserció laboral. Benvingut el dia en què el Banc dels Aliments no hagi de distribuir aliments.


Gascón: "Quan estableixes mesures assistencials i monopolitzes l'espai social, el que fas és dificultar l'empoderament"


X.M. i J.G: La cronifica absolutament. El Banc d'Aliments monopolitza totes les estratègies de lluita contra la pobresa alimentària i dona una solució estrictament assistencialista. Cronifica la pobresa perquè dificulta que puguin aparèixer estratègies contra el problema. En el tema de l'habitatge, per exemple, sí que han sorgit moviments constructius com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que ha donat poder a les persones amb problemes habitacionals i els ha convertit en actors polítics.

Aquesta gent ara és capaç de reclamar un dret. Quan estableixes mesures assistencials i monopolitzes l'espai social, el que fas és dificultar l'empoderament. És una bona estratègia per mantenir les coses tal com son, és l'estratègia de tota la vida. Les ajudes condicionades no ajuden a sortir de la situació d'exclusió, només la profunditzen i la cronifiquen, especialment en el cas del repartiment d'aliments.

Tu ja no decideixes el que menges, sinó que t'ho donen i ho decideixen altres segons els interessos d'empreses. El Banc dels Aliments, a part que al darrere té un negoci, no és una solució ni per a la malnutrició ni per ajudar a la gent a sortir de l'empobriment.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —