[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Redacció
Publicat el 21 de gener 2021

Segons la llegenda del Blue Monday, el tercer dilluns és el dia més trist de l'any. La idea es va difondre quan el 2005 el psicòleg anglès Cliff Arnall ho va assegurar en el marc d'una campanya de publicitat de l'agència de viatges Sky Travel. La data es basa en una suposada fórmula que té en compte alguns factors com el clima o la proximitat amb les festes nadalenques, després de les quals tothom torna a la feina. 

El 2021 coincideix amb el 18 de gener, és a dir, avui. Si bé els experts ho consideren una teoria fruit de la pseudociència que moltes marques aprofiten per fer-ne negoci, hi ha qui afirma sentir que aquesta és una jornada realment depriment. Sigui com sigui, en cas que necessiteu una banda sonora per acabar d'enfosquir aquest dia (o qualsevol altre), us portem 10 cançons amb les que no podreu aguantar les llàgrimes.


1. "La bajona" de Cariño

Aquesta societat ens educa perquè caiguem en la trampa de l'amor romàntic i la veritat és que, malgrat que en siguem molt conscients i ens esforcem per escapar-nos-hi, sovint és gairebé impossible fer-ho. Les ruptures són un dels motius principals que ens poden fer estar tristos i fins i tot, com explica aquesta cançó, arribar a matar-nos (metafòricament, és clar).

Aquest va ser un dels primers senzills del trio madrileny Cariño després d'haver publicat Movidas (Elefant Records, 2018). Les seves veus gairebé monòtones i les guitarres estridents ens porten a un estat de pena inevitable, a aquells moments quan creus veure algú al carrer però en realitat és fruit de la imaginació, a quan desitges que aquella persona no es torni a recordar de tu.

2. "Vespre" d'Els Pets

Aquesta cançó és patrimoni de la tristesa catalana i qui digui que no, menteix. Els Pets van incloure "Vespre" al seu primer disc, titulat Els Pets (Discmedi, 1989), i des d'aleshores s'ha convertit en un dels seus èxits més importants. Ja sigui aquesta primera versió o qualsevol de les que podem escoltar en directe, amb tot el públic corejant-ne els versos, és l'ingredient perfecte per qualsevol plorera, sobretot si és al transport públic o sortint d'un bar.

Per quan "et trobes molt sol, i el soroll s'esvaeix, i mires al carrer, i no hi ha gaire gent". O quan "vols cridar ben fort que n'estàs fins els collons" o "de sobte tens por de sentir-te tant buit". En definitiva, per quan et sents trist, sol i cansat, i ni tan sols saps el perquè.

3. "If I Die Young" de Naya Rivera

El 13 de juliol de 2013 l'actor i músic canadenc Cory Monteith va morir a causa d'una sobredosi. En aquell moment ell era un dels protagonistes de la famosa sèrie musical Glee, que li va retre homenatge amb el capítol "The Quarterback". En aquest, el personatge de l'actriu Naya Rivera, Santana López, hi cantava aquesta versió de The Band Perry. El 13 de juliol de 2020, el cos de Naya Rivera va ser trobat sense vida al llac Piru, a Califòrnia. 

Siguis o no seguidor de Glee, aquest relat és del tot colpidor i la cançó esdevé emotiva no només per aquesta història, sinó també pel que explica. Com li agradaria morir al protagonista, el que desitja per la gent que es queda i algunes coses que ha viscut durant la seva vida. La mort és un altre dels grans pilars de la tristesa, així que no podia faltar. 

4. "Si te vas..." d'Extremoduro

La desesperació hiperbòlica, la dependència absoluta, el "carrer sense sortida" on ens sentim quan ens hem d'acomiadar d'algú que no volem que marxi del nostre costat... i pot ser una parella o no. El sentiment de buidor que queda quan algú important se'n va, literalment o no, és un dels generadors de tristesa més concorreguts. El nus a la gola, el mal de panxa, l'insomni... i tot perquè algú se n'ha anat.

Extremoduro ho tenien clar quan van publicar "Si te vas..." dins de Material defectuoso (Warner Music Spain, 2011). Poc més de vuit minuts i mig de guitarra elèctica, bateria i veu desgarrada on el protagonista confessa tot amb el que l'ha cagat i el mal que li fa veure aquella persona marxar del seu costat. Tota una declaració d'amor, que segurament va arribar massa tard.

5. "Arrels de l'amor" de Santi Vendrell

Si alguna vegada has format part d'un esplai, un cau o algun altre agrupament escolta o, simplement, has anat de colònies o campaments algun estiu o alguna Setmana Santa, és més que probable que ja coneguis aquesta cançó. Aparentment sona bonica i dolça, però en realitat combina dos dels motors de la tristesa: la nostàlgia i la pèrdua. 

"Arrels de l'amor" de Santi Vendrell forma part d'Un quadre antic (Picap, 2008) i parla de la mort d'un monitor d'esplai i del buit que hi va deixar. Tot i així, la seva lletra ens recorda el poder que té la música per fer present allò que ja no hi és i ens trasllada a la nostra infància en pocs compassos. "Els monitors i els nens que anem fent d'aquest absurd món un pèl més planer, algun foc de camp tindrem encès dins per fer de la nit el més bell aliat."

6. "Fix You" de Coldplay

"Quan ho intentes però no ho aconsegueixes" o "quan perds alguna cosa que no pots reemplaçar" el millor que pots fer és apagar el llum i posar "Fix You" de Coldplay, inclosa al X&Y (Parlophone Records Limited, 2005). És el tema ideal per recordar que les catàstrofes que ens passen, en realitat, li passen a tothom, i que sempre hi haurà algú que intentarà ajudar-nos.

És un dels temes més versàtils de la llista, ja que tant pot servir per acompanyar quatre sanglots ben patits com per tancar una discoteca en ple estiu o flipar-se en un karaoke amb amics. Les situacions poden ser diverses, però el seu efecte serà sempre el mateix: fer-nos imaginar que vivim en un videoclip dels 2000.

7. "Ojalá" de Silvio Rodríguez

Estimar tant algú que voldries desaparèixer només per no haver de patir que aquesta persona no vol, o no pot, estar amb tu. Voler-ho tan fort que no et permetés fer allò que més t'estimes, en el cas del protagonista, tocar cançons. "Ojalá" s'inclou al tercer disc de Silvio Rodríguez, Al final de este viaje (Movieplay, 1978), i és, alhora que una declaració d'intencions, una descripció preciosa de la persona estimada.

El tema té tants anys que fins i tot l'hem pogut escoltar com a cançó de tancament d'alguns DJs de festa major, cosa que ens ha permès cantar-la a ple pulmó obviant tot el que hi diu. La guitarra clàssica com a únic instrument i la veu inconfusible d'aquest cantautor travessen timpans, pell i òrgans de forma irremeiable.

8. "La reina mora" de Roba Estesa

No és una cançó amb la que ens poguem sentir identificats qualsevol dia ni que parli d'una situació que cap de nosaltres hagi viscut literalment, però això no canvia que, en un dia dolent, ens pugui fer escapar més d'una llàgrima involuntària. Una història èpica, que ens recorda que mai ens hem de rendir i que els principis sempre han d'anar per davant de tot. Compte amb escoltar-la en èpoques de revolta ciutadana perquè els seus efectes emotius poden multiplicar-se exponencialment. 

"La reina mora" de Roba Estesa forma part de Descalces (Coopula, 2016), l'àlbum debut d'aquesta banda tarragonina formada íntegrament per noies. La narració és tendra, acompanyada de cordes i amb tocs medievals, ideals per acompanyar el relat que s'explica, protaonitzat per una reina mora que té un honor més fort que els batecs del seu cor.

9. "I Don't Know My Name" de Grace VanderWaal

Sembla mentida que una cançó composada per una nena de 13 anys pugui captivar tant. La veritat és que aquest és un d'aquells temes traïdors, que quan tens un bon dia fins i tot aconsegueixen calmar-te o alegrar-te però que, si el dia se't gira, pot convertir-se en un punyal que es clava allà on fa més mal. Una cançó que parla de sentir-se perdut, de no saber qui ets i de tenir la sensació d'estar-ho intentant constantment.

Grace VanderWaal es va fer famosa quan va guanyar America's Got Talent el 2016 després de seduir tothom amb la seva dolçor i la seva veu trencada però incisiva. Aquesta va ser la cançó amb la que es va presentar a la seva primera audició i que va acabar formant part del seu primer EP, Perfectly Imperfect (Syco Music/Columbia Records, 2016). Des d'aleshores ha tret diversos senzills i un disc i ha protagonitzat la pel·lícula Stargirl de Disney+.

10. "Cuando lloras" de Despistaos

I acabem amb una de les tristors més profundes que es pot sentir, que és aquella que neix de veure patir una persona que ens estimem. Malgrat aquesta cançó es va popularitzar gràcies a Física o Química, on sobretot anava dedicada a un nadó que acabava de néixer, en realitat es podia aplicar a moltes altres situacions tant de la sèrie com de la vida real. 

Aquest tema, inclòs a Vivir al revés (Warner Music Spain, 2007), no va ser l'únic que es va fer famós degut a la sèrie, ja que el mateix grup, Despistaos, va saltar a la fama després d'interpretar la seva cançó principal. La lletra diu que "quan plores es para el món i mai sé què dir, quan plores m'esfondro i no em surt fingir" i es fa difícil pensar que algú mai s'hagi sentit així d'impotent i trencat.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —