El FC Barcelona ja és a Riad per enfrontar-se aquesta tarda a Boca Juniors en la Maradona Cup, un partit en homenatge a Diego Armando Maradona pel primer aniversari de la seva mort. Un amistós que no tindria més història si no fos perquè se celebra a l'Aràbia Saudita, un país on l'homosexualitat o l'avortament estan castigats amb la pena de mort i on hi ha una extrema desigualtat de gènere.

Dani Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional Catalunya, resumeix al Diari de Barcelona els darrers successos al país com "un historial de drets humans lamentable", entre els quals s'inclou l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi. Una sèrie de fets i lleis que xoquen frontalment amb el que el Barça ha de representar en la defensa dels seus valors i dels drets humans.

Un partit al país regnat amb mà de ferro pels Saud que xoca frontalment amb els "valors" que afirma defensar el Barça quan no fa ni dos mesos l'assemblea de compromissaris aprovava una modificació de l'Estatut per la qual es reconeix expressament que el club "vetllarà per la protecció i promoció de la Declaració Universal dels Drets Humans", que es promouran "els valors democràtics de la igualtat i la no discriminació" i es lluitarà "per l'erradicació de totes les actituds masclistes, homòfobes i racistes en l'àmbit social i de l'esport".

El periodista Ricard Torquemada, director de La Transmissió d’en Torquemada a Catalunya Ràdio, afirma al DdB en relació als estatuts del Barça que “a vegades ens posem matrícules que no podem superar" i que la clau és "no aixecar banderes que no es poden defensar”. Vilaró explica que "des d'AI entenem que els clubs han de tenir una posició clara sobre els drets humans" i que "el futbol no pot viure d'esquenes a realitats com la de l'Aràbia Saudita". 

Carlos de las Heras, responsable d'Esports i Drets Humans d'Amnistia Internacional Espanya, recalca que des de l'organització no s'oposen a la celebració del partit. "No promovem cap boicot, el Barça està en tot el seu dret d'anar, però ens agradaria que fos una oportunitat per remarcar els fets que tenen a veure amb els drets humans al país", afirma el portaveu.

Una contradicció "evitable"

El motiu pel qual el Barça no ha fet un esforç per mantenir aixecada aquesta bandera és evident. Per la disputa d'aquest partit, el club ingressarà una quantitat lleugerament superior als dos milions d'euros. Uns diners que, a causa de la greu situació econòmica del club, són necessaris i que valen més que les "contradiccions" que poden patir els seus membres. Tot i això, Torquemada considera que “dos milions d’euros no li arreglen la vida al club” i, per tant, “el partit és absolutament evitable".

Aquesta contradicció és la que pateix amb el partit Elena Fort, vicepresidenta de l'Àrea Institucional blaugrana, com va fer palès en una entrevista al Què t'hi jugues. Fort no ha viatjat a l'Aràbia Saudita i, com ella mateixa va explicar, es va queixar al club per la disputa del partit, però li van respondre que "s'havia de jugar." Una postura que Torquemada entén ja que al món del futbol “és molt difícil ser coherent”, tot i que s’hauria d’estendre. “El club s’ha de posicionar, la massa social s’hauria de manifestar”, afirma el periodista esportiu.

El 'sportwashing', una tendència a l'alça

Aquests tipus d'esdeveniments, emmarcats en l'anomenat sportwashing, no són novetat a can Barça. El mateix Joan Laporta va criticar el 2014 l'acord de l'entitat amb Qatar Foundation. "Deixem el millor Barça de la seva història per ser el més catalanista, el més universal al seu torn, el més solidari, encara que això potser ja va cap a un altre costat. Jo sóc d'Unicef en aquest sentit. Quant a imatge tenia un missatge, una causa", assegurava qui va ser promotor de l'acord amb UNICEF.

Però el Barça no és l'únic actor dins del futbol que no té por en blanquejar aquests països. El Mundial de Qatar de 2022 o la compra del Newcastle United són altres exemples recents. "És una estratègia per part de països com l'Aràbia Saudita per mostrar a l'exterior aquella cara amable i moderna del país, quan la realitat és una altra", afirma De las Heras.

Amb la compra del Newcastle hi va haver aficionats que van manifestar el seu descontent. "Nosaltres només podem conscienciar els aficionats perquè expressin aquesta preocupació, si la tenen", explica el portaveu que entén, però, que a vegades "la qüestió econòmica prima, encara que no hauria de ser així".