El jove murcià passa per sobre de l’asturià (6-3, 6-2) després de jugar semifinals i final el mateix dia per culpa de la pluja
Publicat el 25 d’abril 2022

Hi havia una època, no molt llunyana en el temps, en què el Camp Nou no només semblava un temple per a resar-li a Leo Messi, sinó que també esdevenia una fortificació medieval quan el Barça jugava cada partit a casa. L’equip blaugrana s’hi va estar més de 7 anys sense encaixar una derrota en competicions europees i no sumar els tres punts a la lliga solia ser un drama puntual. El curs 18-19, per exemple, el Barça només va perdre un cop. Va ser contra el Betis a la Lliga amb un resultat de 3-4 i allò semblava caminar sobre l’infern. Ara aquest infern s’ha normalitzat més, però no per això cada derrota deixa de ser menys decebedora.

Dos dies més tard que el Barça Femení fes el rècord del rècord amb una altra xifra històrica d’espectadors arribant als 91.648, el Camp Nou ha tornat a presentar una entrada molt fluixa, com si encara hi haguessin restriccions de covid i la mascareta fos obligatòria al recinte. 57.023 persones han intentat animar un Barça gris, però sobretot s’han queixat de l’àrbitre. Molt. Massa fins i tot.

L’ambient hostil s’ha viscut com una resposta del joc i el marcador. El Rayo Vallecano, un equip que s’ha mostrat durant tota la temporada irreverent i iconoclasta, no ha perdut la seva essència. Álvaro García, als primers minuts, ha marcat l’únic gol del partit aprofitant que la línia defensiva  blaugrana s’ha desdibuixat per complet. Ha estat desdibuixat tot el Barça, sobretot a la primera meitat, veient que el Rayo no deixava que el Barça tingués una bona sortida de pilota, ja que Araujo, l’únic home que deixaven lliure, no té les aptituds per a filtrar passades entre línies. Només Gavi n’ha pogut rebre alguna, però el volum de joc ofensiu ha estat tan escàs que el Barça no ha merescut el gol.

Ja a la segona meitat, el patró ha continuat sent el mateix amb la lleugera diferència que el Rayo anava reculant uns metres cap a la seva àrea. Xavi, que ha fet molta autocrítica per la manca de motivació i desig dels jugadors, sí que l’ha encertada donant entrada a jugadors com Nico i Memphis, que han donat un pèl de frescor al partit. Tanmateix, l’empenta final no ha estat suficient ni per aconseguir un empat, ja que el joc canalitzava principalment cap al recurs d’Adama i Luuk de Jong que, si altres cops havia funcionat, darrerament no.

El Barça, així, no aconsegueix confirmar la segona plaça de la Lliga i, el que és més important a can Barça, retrocedeix en el nivel de joc mostrat. De patinar sobre gel amb les millors piruetes a enfangar-se dia rere dia al Camp Nou sense trobar un futbol reconeixible i amb la sensació de caiguda lliure.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —