De camí al Camp Nou, si es passa per Travessera de Les Corts, es pot veure desplegada una lona gegantesca amb un retrat d’Alexia Putellas, la capitana del Barça i flamant Pilota d’Or. Amb un posat seriós i monàrquic. Al costat, una breu presentació: “Alexia XI. La Reina”.

Veure el rostre d’una dona en la façana exterior del Camp Nou pot semblar un detall menor, però no deixa de ser un símptoma de l’aposta del Barça pel futbol femení des que professionalitzés la secció l’any 2015. Des d’aleshores, el club no ha deixat de destinar-hi recursos de tot tipus. Fins a assolir un triplet inèdit en el futbol espanyol la temporada passada, amb la consecució de la Lliga, la Copa i la primera Champions de la història.

El camí per assolir aquesta gesta, precisament, és el que reflecteix el documental Matchday: Queens of the Pitch. En els sis capítols, de 30 minuts cadascun, s’expliquen les interioritats del vestidor, els sacrificis que complementen els èxits i les emocions viscudes durant una temporada enverinada per la pandèmia.

Des d’aquest divendres, es pot veure per Barça TV+, la plataforma de vídeo Premium del club, però també està disponible a les plataformes d’Apple TV, Amazon Fire TV i Android TV. Si bé el primer capítol es pot veure de forma gratuïta, la resta només es poden gaudir via subscripció a Barça TV+.

“El documental té valor més enllà del resultat esportiu”

L’Auditori 1899, en les immediacions del Camp Nou, va ser l’espai escollit pel club per presentar als mitjans el documental i projectar-ne l’últim capítol. Segons detalla la web del club, l’auditori és “una sala moderna, totalment diàfana i versàtil”. Una definició que també podria escaure-li al Barça femení després de signar una temporada per al record.

“Ha estat un privilegi poder estar en aquests llocs on normalment no tenim accés. Viatges, avions, entrenaments, últims metres abans de sortir al camp...”, enumera la directora del documental, Marta Busquets, durant l’acte de presentació. Si bé s’explica la consecució del triplet, la vocació de la sèrie va més enllà: “Té una part social al darrere. Hi ha gent que no havia vist mai un partit del Barça i que ara vol anar al Johan Cruyff a veure-les. També va de què les nenes tinguin una referent”.

Per a Busquets, la principal dificultat ha residit en la síntesi: “El pitjor és arribar a la sala d’edició i trobar-nos amb més de 150 hores de gravació i condensar-ho tot en tres hores”. Tot plegat, en un context de pandèmia que va obligar a buscar alguna ajuda extra: “Vam demanar a la Patri [jugadora del Barça] que ens fes de reportera durant la final de Copa. Vam aconseguir un material més des de dins, al que no hauríem pogut tenir accés”.

D’altra banda, el més gratificant ha estat contemplar el camí entre la primera final de Champions perduda contra l’Olympique Lyonnais i la guanyada davant el Chelsea: “En la primera final les veies amb ràbia i impotència i han transformat aquests sentiments negatius en força per acabar guanyant la Champions”. Més enllà del terreny de joc, també hi ha hagut espai per a una altra reivindicació: “El nostre equip era majoritàriament de dones i estem orgulles perquè a l’audiovisual hi ha rols molt masculinitzats”.

“El Barça ha de ser un referent mundial del futbol femení”

A banda de Busquets, també ha intervingut Xavier Budó, el director d’esports del Barça que s’encarrega de gestionar els esports professionals, La Masia i el futbol femení: “El club té molt clar que el nostre equip és un referent mundial. Guanyar la Champions és meravellós, però la guanyen molts equips. Ara volem consolidar-ho. L’aposta és molt ferma i el nostre repte és que el Barça sigui un referent mundial de futbol femení dins i fora del camp”.

Per a Budó, el documental és un més dels passos que el club ha donat per potenciar l’equip femení. Com el naixement de La Masia femenina o la disputa del Gamper tant en format masculí com femení. Unes passes que poden donar rèdits econòmics en el futur immediat: “Properament, tancarem uns acords importants en futbol femení i l’any que ve farem més equips en futbol formatiu”.

La traca final al Palau de la Música

Si l’acte del matí era en petit comitè, al vespre es va fer la presentació oficial al Palau de la Música. El president del club, Joan Laporta, la junta directiva, Juan Carlos Unzué com a convidat especia i la plantilla del Barça van ser el repartiment de luxe per a un acte que rendeix tribut a una temporada històrica.

Ahir vam estrenar al @Palaumusicacat “Matchday: Queens of The Pitch”, el documental que narra la temporada històrica del @fcbfemeni. Els joves que us tenen com a referents hi veuran unes esportistes campiones amb uns valors molt ferms que dignifiquen el “més que un club”. pic.twitter.com/N4eI7lvTjl

— Joan Laporta Estruch🎗 (@JoanLaportaFCB) February 26, 2022

“És gràcies a l’ànima d’aquest equip el que els ha permès aconseguir tots aquests èxits”, resumia Laporta. “Estem molt emocionades per veure tot el que vam viure l’any passat, que va ser molt bonic i inoblidable”, complementava la migcampista Aitana Bonmatí. “Abans que vinguessin tots aquests títols, ja deia que no havia vist a cap equip rendir com ho vam fer nosaltres l’any passat”, afegia la capitana Alexia Putellas.

A la projecció també hi va ser Andrea Falcón, actualment cedida al Levante, però que va formar part de la plantilla que va aixecar el triplet. Tampoc van fallar les pioneres del Barça femení, que van jugar aquell històric partit al Camp Nou l’any 1971 i van ser l’embrió de l’equip actual, campió de tot.

En la banda de les absències, destaca la de l’entrenador de l’equip durant la temporada del triplet, Lluís Cortés. Actualment, dirigeix la selecció femenina d’Ucraïna i aquests últims dies està sent notícia per estar fugint del país per la invasió russa.

D’aquesta manera, l’equip femení ja té un documental com el que va tenir l’equip masculí. De nom Matchday, explicava les interioritats de la temporada 2018/19, amb l’eliminació històrica en mans del Liverpool en les semifinals de Champions com a principal reclam. El del femení, més proper a la glòria que al drama, no deixa de ser un homenatge a un equip de cine.