En Josep a la porta del bar Brusi, al carrer de la Llibreteria de Barcelona
En Josep a la porta del bar Brusi, al carrer de la Llibreteria de Barcelona
En Josep a la porta del bar Brusi, al carrer de la Llibreteria de Barcelona
Publicat el 17 de gener 2023
Què fa que Barcelona sigui Barcelona? Les rajoles amb la flor de quatre pètals, el metro aclaparador de les 8.00 del matí, el modernisme, els coloms de Plaça Catalunya... hi ha moltes coses que podríem incloure a la llista, però segurament no mencionaríem noms de grans supermercats, cadenes de restaurants o botigues de fast fashion. Avui, però, per sort o per desgràcia, Barcelona també és això.

D’aquí ve que molts petits comerços de tota la vida hagin hagut de tancar i que només en quedin un grapat. Lluiten per resistir apujades de lloguer, pèrdues de clients i pressions externes, per continuar essent un trosset de Barcelona. Són els resistents. 

Entrem al Brusi, situat al carrer de la Llibreteria, al Barri Gòtic de Barcelona. El bar està pràcticament buit, només hi ha una dona que juga a la màquina escurabutxaques i sonen de fons la loteria i capítols de Mr Bean. Una sola parella de turistes menja en una taula i en Josep, el propietari del Brusi, parla amb ells. Li han preguntat què porta el plat de xoriç que han menjat: “El chorizo va con pan con tomate; si se refiere a lo que hay en la cazuela se llama botifarra".


Els essencials del Brusi: loteria i televisions amb les notícies o algun programa entretingut.

La història del Bar es remunta al 1956, quan els pares del Josep, la Montserrat i en Ramon, van obrir un bar a les Rambles. Van ser-hi 10 anys fins que, el 1966, van tancar i van trobar el local al carrer de la Llibreteria. El bar era la meitat del que és ara i no va ser fins l’any 1975 que la parella va quedar-se amb el local del costat, que havia estat una antiga fàbrica de perfums.

Entrar al bar Brusi és com viatjar amb una màquina del temps als anys 70, però encara que ho sembli, ha avançat i s’ha adaptat amb la ciutat als reptes de cada dècada. “Als anys 80 vam passar una època molt conflictiva al barri. Molta heroïna, edificacions molt degradades, botigues tancades…”, lamenta en Josep. Ara, tot i que estan en una de les zones més turístiques de la capital catalana, explica que la majoria de clients son d’aquí: “És pel boca a orella”, afirma. “Ara mateix ha entrat una senyora i m’ha dit que portava tota la vida passant per aquí i no havia entrat mai, però que estava contenta de per fi haver-ho fet”.

Si preguntem pel turisme, en Josep ho té clar: “Prefereixo aquesta massificació que no pas la misèria d’abans. Clar que vull un turisme de més qualitat, però ho prefereixo abans que aquella degradació prèvia als Jocs Olímpics”.


Les taules dels anys 70 al bar Brusi

“Els millors callos de Barcelona”

Amb només quatre fogons d’una cuina minúscula, el bar Brusi té “els millors callos de Barcelona”, o almenys ho són pel cònsol de Polònia. “Venia a prendre els callos amb una cervesa i veia el Barça amb la seva família”. Cada cop que en menjava deia que eren “una altra cosa”, fins que un dia li va explicar que a Polònia tenen el mateix producte, però el cuinen diferent (bullit i en sopa) i aquí (amb sofregit i picada) són molt millors. “Sempre vénen molts polonesos, perquè va escriure una guia i tots volen tastar els nostres callos”.

Però... quin és el secret d’aquest plat? “Molt sovint ens n'han demanat la recepta, però la recepta està al cap i no és cap cosa complexa, estranya o secreta com la de la Coca-Cola”. El secret és aquest: tomàquet, all, oli i ceba de bona qualitat i bones espècies però sobretot, diu, “mà de la cuinera!”.

La cuinera del Brusi ha estat sempre la Montserrat, la mare d'en Josep, però fa poc s’ha jubilat. “Té 84 anys i fins ara ha estat treballant. La seva devoció sempre ha estat la feina”, relata en Josep. Ara, la seva jove cuina els quatre plats estrella que la sogra li ha ensenyat: els callos, la truita de patates, la de carbassó i la botifarra amb xampinyons .


La cuina del Brusi


La relació entre el Brusi i el Diari de Barcelona

Una altra curiositat que amaga el Brusi és la seva relació amb el Diari de Barcelona. En un petit racó de la paret del local, hi ha emmarcada la portada del primer número del diari, que data l’1 d’octubre de 1792. I és que el nom del bar fa referència a Antoni Brusi, propietari i editor del diari durant la primera meitat del segle XIX.

En Josep ens explica que, fa 300 anys, davant del Brusi hi havia el local on es redactava i s’editava el Diari de Barcelona, al comandament d’Eulàlia Ferrer i d'Antoni Brusi. Al principi, només hi treballava Ferrer, però quan es va casar amb Brusi, que treballava a l’antiga fàbrica de perfums on ara hi ha el bar, van decidir continuar amb el negoci els dos junts. 

Quan la Montserrat i el Ramon van arribar-hi l’any 1966 el bar ja es deia Brusi. Van decidir mantenir-ne el nom original en honor al “primer diari més important de cara a la premsa europea”, explica l’actual propietari del bar. 


Portada del primer número del Diari de Barcelona, l’1 d’octubre de 1792

 

Abans de marxar, no podem evitar preguntar al Josep per què no paren d’aparèixer capítols de Mr Bean a la televisió del bar: “És casualitat, normalment tenim posat el 3/24”, aclareix rient. El propietari explica que avui és una ocasió especial, perquè ha volgut fer-li una broma a un client habitual que sempre demana que li posi el Mr Bean. “Al final, això ho fa el dia a dia, el costum… coneixes la gent i li fas la brometa perquè se senti com a casa”, conclou.

@diaridebarcelona 📍El bar Brusi és un dels resistents més emblemàtics de Barcelona. Amb els seus tradicionals callos i les truites de patates i de carbassó, el local és una càpsula en el temps enmig del centre de la ciutat. #diaridebarcelona #ddb #brusi #barcelona #bcn #resistents #estiktokat #foryoupage #fyp ♬ I Just Wanna Know - Luke Reeves
— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —