Després de matar els seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera, Hèrcules va haver de complir penitència amb dotze treballs aparentment impossibles d’assolir. El primer d’ells consistia a matar el Lleó de Nemea, una fera amb una pell tan forta que cap arma podia penetrar-la. Així, l’heroi va haver d’estrangular-lo. La font ornamental més antiga de Barcelona, la Font d’Hèrcules, mostra el semideu despullat amb la pell del lleó penjant del braç esquerre. 

L'Alcides Pimentel, actual propietari del negoci.

Situada al bell mig de la cruïlla entre el Passeig de Sant Joan i el carrer Còrsega, l’obra es veu perfectament des del Bar Oller, el que la gent del barri coneix com “el bar de tota la vida” i un dels locals emblemàtics de la Ciutat Comtal. Per una d’aquestes casualitats de la vida, el nom de l’actual propietari del bar és Alcides Pimentel. I aquest, Alcides, va ser el nom que va rebre Hèrcules quan va néixer. “Sense saber-ho, vaig anar a parar just davant de la font que explica la història del meu nom”, somriu el propietari. 

Una decoració amb història

L’Alcides va entrar a treballar al Bar Oller l’any 1991, quan encara estudiava Geografia. El local, però, havia obert les seves portes molts anys enrere, el 1928. El seu fundador, en Josep Oller, va ser al capdavant del negoci fins als anys 70, quan va passar a mans del seu fill Pep. Quan aquest va jubilar-se, va proposar a l’Alcides continuar amb el llegat. “No tenia clar trobar feina del que havia estudiat: o marxava a fer pràctiques al Canadà o al Brasil, o feia un doctorat… I em vaig decantar pel Bar Oller. Era un bon negoci, amb solera, i la gent li tenia molta estima”, comenta l’Alcides. El traspàs es va dur a terme l’any 2008. 

L'emblemàtic mirall del Bar Oller.

L'establiment continua mantenint la decoració dels inicis, immune al pas dels anys. “He hagut de fer petits retocs, però aquests no canvien l’essència”, afirma el propietari al Diari de Barcelona. Com congelats en el temps, la façana, la barra de marbre, i el mirall que simula l’escut del Barça, ens traslladen a les seves arrels. “La gent valora que l’hagi mantingut així. Encara em visiten clients de l’original, i m’expliquen coses que no sabia”, assegura l’Alcides. Per exemple, que abans l’espai era molt més petit: hi havia una planxadora al costat, però quan l’ofici es va perdre, els propietaris van traspassar el local al Pep perquè amplies el bar.

Canvis i innovacions

El nou propietari, però, també ha modificat l’oferta de productes: a problemes moderns, solucions modernes. “Abans només hi havia 4 o 6 tipus de cerveses, i vaig voler incorporar-ne més. En total, en tinc 12. És un problema organitzar-les a les càmeres frigorífiques, sobretot ara que la llum està tan cara… Però cal tenir un mínim de varietat”, assenyala. La carta de menjar també ha estat ampliada, tot i que els productes estrella són la truita de patates, les braves, les croquetes i les escopinyes. 

L'Alcides Pimentel ha ampliat la carta de cerveses, exposades a les estanteries del bar. 

Pel que fa al funcionament del bar, l’Alcides recorre a la seva col·lecció de CDs per ambientar l’atmosfera del local. “Ara l’estic passant a USB per no haver d’estar tan pendent dels canvis de disc”, explica. Depèn del dia en què es visita l’Oller, s’escolten ritmes diferents: els dimarts i els dimecres és el torn del jazz i la bossa nova, mentre que els caps de setmana toca animar l’ambient amb un bon rock o una cançó funky. Amb l’arribada del bon temps, el propietari aposta per la música en directe: des d’un DJ fins a un artista que toqui la guitarra o el saxòfon. 

Arrelats a Barcelona

En només 6 anys, el Bar Oller es convertirà en un local centenari “si el lloguer ho permet”, afegeix l’Alcides. És per això que l’any 2008 l'establiment va rebre una placa en reconeixement del seu arrelament a la ciutat. “Com que el local és emblemàtic, no poden posar-hi una botiga qualsevol, almenys durant un cert temps. Tampoc poden apujar tant el lloguer com perquè hagi de renunciar al negoci”, assegura el propietari, tot confessant que la seva idea és continuar durant molts anys més. 

La decoració de l'Oller manté l'essència dels seus orígens. 

L’Alcides, tanmateix, no està content amb la rebaixa que ha patit la seva terrassa: abans hi havia taules a banda i banda, però l’Ajuntament va fer-lo reduir-la fins a quedar-se’n amb sis. “Per sort, amb la pandèmia vaig poder demanar una ampliació. De les quatre taules que podia arribar a obtenir, em van permetre posar tres més. Ara ha vingut un arquitecte a fer un estudi per determinar si puc posar-les totes”, detalla. 

L’estima del barri

El propietari es mostra molt orgullós de l’apreciació que té la gent del veïnat vers l’Oller. “El 80% dels meus clients habituals són del barri, i només un 20% són turistes o gent de pas”, afirma. Per això, no va notar gaire la baixada de la clientela durant la pandèmia. Com a mostra, l’Alcides explica que un dia va haver d’anar-hi la Guàrdia Urbana perquè la gent no volia marxar a les 5. L’estima del barri es nota només entrar a l'establiment: hi ha diversos quadres que representen el local, tots ells obres pictòriques d'improvisats artistes del veïnat que amb el present han volgut retre homenatge a l'emblemàtic bar.  

L'Alcides atenent una clienta. 

“Fa uns anys van fer una exposició fotogràfica al Passeig, i un dels clients va trucar per dir-me que hi havia un retrat que semblava del local”, comenta el propietari. L’Alcides va comprar la fotografia, que il·lustra el trasllat de la Font d’Hèrcules a la cruïlla de davant del Bar Oller, i ara està exposada al costat d'un cartell que explica la història de la font ornamental. Una història que parla d’un altre Alcides, aquell que coneixem com a Hèrcules i que, com el nostre, ha estat capaç de fer-nos arribar un llegat intergeneracional.