El Barça va esclafar 7-1 el València en un partit que no va tenir més història que saber quants gols era capaç de marcar l’equip de Flick davant un València inofensiu. L'equip va poder sumar la primera victòria de Lliga a Montjuïc des de novembre, després d’haver encadenat tres derrotes consecutives a casa contra Las Palmas, Leganés i Atlético de Madrid.

El futbol és un estat d’ànim. Un tòpic tan conegut com cert. El Barça n’és el millor exemple de com la dinàmica positiva de joc de l’equip i moment de forma dels jugadors fa que, quan sona el xiulet inicial dels partits, l’equip de Flick no corri per la gespa, sinó que voli.

Els blaugranes van anar per davant des del minut dos

Lamine Yamal va trigar dos minuts a aparèixer per desnivellar el partit. Una passada marca de la casa, d’aquelles amb rosca, precisió mil·limètrica i tensió perquè arribi al seu destinatari, Frenkie de Jong. El neerlandès va rematar còmode per obrir la llauna. Una llauna que acabaria trepitjada i esclafada molt ràpidament.

El conjunt blaugrana trobava escletxes pertot arreu. Si el primer gol arribava pel mig, el segon ho feia per l’esquerra, a través d’un Alejandro Balde que està signant un 2025 extraordinari. El lateral demostrava atreviment a l’hora d’explorar zones interiors i confiança per sortir cap a fora i centrar. En una d’aquestes centrades, Ferran va complir la “llei de l’ex” i després es va contenir en la celebració per respecte al seu club d’origen.

El Barça va jugar al ritme de Fermín

Amb el partit encarrilat, Fermín va desplegar el seu espectacle particular i va assistir Raphinha a l’espai perquè marqués el tercer gol després de rebre una genial passada de Cubarsí des de l’eix de la defensa. El gol aprofitat d'un xut al travesser de Raphinha i una altra assistència a Lewandowski, que va entrar a la segona meitat, perquè el polonès també s’apuntés a la festa amb el sisè.

Una nit somiada per Fermín, que va fer dos gols, dues assistències i va deixar una exhibició d’intensitat. Les seves jugades no s’entenen des de l’òptica d’una tècnica fina, sinó des de l’agressivitat i la passió irracional de qui se sent constantment en combustió, capaç de parar un tren amb el seu propi cos.

El Barça, com Fermín, no parava de bombardejar l’àrea del València, un equip que va quedar reduït a jugadors vulnerables i inofensius, desconnectats entre ells, que van trobar al gol d’Hugo Duro l’únic moment per maquillar un partit desastrós en tots els sentits.

Szczęsny es fa amb la porteria i Flick es permet rotar

Szczęsny no va tenir més feina a banda de la jugada del penal que va cometre i, per sort, el VAR finalment va anul·lar per una falta prèvia a Koundé. El porter polonès, tot i els dos errors greus a Lisboa i els dubtes acumulats, compta cada cop més amb la confiança de Flick, que va destacar que per a Iñaki Peña “serà una situació difícil”.

Al Barça li va sobrar temps al final perquè els 45.312 espectadors de Montjuïc veiessin (a part de Lewandowski), jugadors menys habituals com Héctor Fort, Gerard Martín, Pau Víctor o Pablo Torre, cosa que va fer que Ansu i Christensen es quedessin sense participar. Ferran, que va jugar tot el partit, va liderar la segona unitat i va provocar el 7-1 definitiu després de dues rematades sense èxit.