Els comptes pendents tenen una narrativa poderosa, sobreexplotada pel cinema i la literatura. També pel món del futbol, addicte als relats de venjances. Sota aquest paraigües s’expliquen també les semifinals de la Champions femenina entre Barça i Wolfsburg. Les alemanyes han estat les últimes en eliminar les blaugranes de la competició europea, en una semifinal a partit únic d’infaust record disputada el 25 d’agost de 2020 a Anoeta, amb desfeta per la mínima (0-1). D’aquella tragèdia, també de la final perduda contra l’Olympique Lyonnais el 2019, s’ha forjat el caràcter de l’actual Barça campió, desitjós d’espantar els últims dimonis que guarda a l’armari. Al Camp Nou, amb eventual nou rècord mundial d’assistència a l’abast.

“Quan perds, busques la situació per tornar a jugar contra aquell equip”. L’entrenador del Barça, Jonatan Giráldez, tampoc oblida. La roda de premsa prèvia al xoc ha estat un memoràndum d’aquella dolorosa eliminació. Dolorosa pel record que el Barça va ser netament superior, però va manar el gol solitari del Wolfsburg, obra d’una Fridolina Rolfö que ara està a les files del Barça. Per si al relat li faltaven piruetes dramàtiques.

El Wolfsburg és l'últim equip que ha eliminat el Barça de la Champions, en una semifinal a partit únic disputada el 25 d'agost de 2020 i amb gol de l'ara blaugrana Rolfö

En aquella època, l’equip blaugrana només era un aspirant que fantasiejava amb la Champions. Després d’aquell partit, Alexia Putellas va pronunciar una cèlebre frase que ha acabat sent profètica: “No hi ha distància”. Profètica perquè la temporada següent el Barça va conquerir el triplet i el cor de milers d’aficionats pel bon joc i per l’opulència de la victòries, amb la de la final contra el Chelsea com a colofó (4-0). Enguany, el tarannà és el mateix i les culers han resolt amb victòria els 39 partits disputats aquesta temporada.

Més del partit, menys del Camp Nou

A diferència de l’eliminatòria contra el Real Madrid, amb prou feines s’ha destacat el factor Camp Nou contra el Wolfsburg. Tal vegada aquest sigui el millor símptoma de normalitat, un procés en què les jugadores també es facin seu el temple blaugrana. L’última petjada és un rècord d’assistència mundial (91.553) que podria actualitzar-se contra les alemanyes. Restablir l’honor de l’estadi sembla més necessari que mai, després de la vergonyosa imatge heretada de l’equip masculí, per la invasió d’aficionats alemanys i per la derrota en l’últim partit contra el Cadis.

La revenja és filla de la usurpació, però en el cas del Barça també ha tingut el poder d'engendrar el millor equip d'Europa

Sigui com sigui, s’ha parlat més del partit en si que de l’escenari. El Barça mai no ha guanyat al Wolfsburg, contra qui també es va enfrontar en Champions el curs 2013/14 (3-0 a l’anada, 0-2 a la tornada). Tampoc li ha marcat cap gol, una estadística vista amb ironia des del present per la ingent capacitat realitzadora del Barça actual.

En la faceta defensiva, les blaugranes han tallat una ratxa de quatre partits encaixant amb la darrera victòria en Lliga contra el València (0-2). Una seqüència en què les de Giráldez havien agafat el perillós hàbit d’anar per darrere al marcador. Però la millor notícia procedeix de la infermeria, amb les altes d’última hora de Patri, Mariona, Oshoala i Pina i la recuperació de la Covid de Hansen.

Restablir l'honor del Camp Nou sembla més necessari que mai després de la invasió d'aficionats alemanys en el partit de l'equip masculí

Aquesta última futbolista coneix bé al Wolfsburg, equip en què hi va militar cinc temporades i va perdre dues finals de Champions. “És un equip fort físicament, la seva manera de jugar és córrer i molta lluita”, aclareix amb coneixement de causa. La noruega tampoc oblida: “L’última vegada que vam jugar vam perdre i tot l’equip vol mostrar al món el bon equip que som”.

La revenja és filla de la usurpació. En el cas del Barça amb el Wolfsburg, la no disputa de la final del 2020. Però la mateixa revenja té el poder d’engendrar els millors equips. L’ensopegada contra les alemanyes, paradoxalment, ha construït la mentalitat guanyadora de les blaugranes, que ara se senten capaces de reconquerir una Champions que no fa tant només pertanyia al món de la fantasia.

Les ‘llobes’ venen cara la seva pell

Poques vegades un sobrenom és tan escaient. Les jugadores del Wolfsburg són conegudes com les ‘llobes’, una criatura que entronca amb l’estil de joc que professen les de Tommy Stroot. A l’equip alemany no es presumeix de la pulcritud amb la pilota, sant i senya del Barça. Més aviat es venera el verí del contraatac, les transicions endimoniades, una pressió sufocant, una condició física exuberant i la contundència en la pilota aturada.

“Li agrada molt jugar ràpid cap endavant, tenen jugadores per córrer a la nostra esquena i en situacions post pèrdua ens intentaran fer mal”, resumeix Giráldez. El Wolfsburg va tenir un inici de curs tortuós, amb l’alarma d’estar a punt de quedar eliminat en la fase prèvia de la Champions contra el Girondins de Burdeus, amb una tanda de penals redemptòria.

Campió de tot, nedant en l'abundància de gols, títols i alegries, al Barça només li queda resoldre alguns comptes pendents per conquerir l'alliberació completa

L’arribada de noves futbolistes com Lattwein, Jonsdóttir, Wilms i Wassmuth, combinat amb les lesions de llarga durada de les dues principals estrelles com Pajor i Popp, convidaven a pensar en una temporada més a prop de les penúries que dels èxits passats. Però les precaucions de l’inici han mutat en l’ambició de lluitar per tots els títols: juntament amb el Barça, el Wolfsburg és l’únic aspirant a col·leccionar el triplet aquest curs.

Els últims resultats de l’equip de la Volkswagen, en un tram de temporada infernal, avalen la projecció ascendent: supera l’Arsenal als quarts de final de Champions (global de 3-1) i al Bayern, principal competidor domèstic, en Bundesliga (6-0) i en semifinals de la Copa d’Alemanya (1-3). Amb tot, no conjuga la derrota des del llunyà 18 de novembre de 2021, en la fase de grups de la Champions davant la Juventus (0-2).

Al Wolfsburg es venera el verí del contraatac, les transicions endimoniades, la contundència en la pilota aturada i una condició física exuberant

La competició europea ha deparat glòria i crueltat al Wolfsburg. Campió del torneig en dues ocasions (2012 i 2013), ha vist com l’Olympique Lyonnais el privava del títol en tres finals més (2016, 2018, 2020). Per repetir la fita, enguany compta a les seves files amb Wassmuth, màxima golejadora de la competició amb 9 dianes (una més que Alexia Putellas). Però ha de lamentar la baixa sensible d’Oberdorf, una de les futbolistes més diferencials en la medul·lar per una lesió al genoll en l’últim partit contra el Bayern.

El Barça no oblida els dimonis del Wolfsburg. Campió de tot, nedant en l'abundància de gols, títols i alegries, a l'equip blaugrana només li queda resoldre alguns petits comptes pendents per conquerir l'alliberació completa.