El millor Barça Femení de sempre. Així de clar. A aquest equip, que ja havia sigut campió d’Europa, que ja tenia les dues últimes Pilotes d’Or i que havia portat la revolució del futbol femení al món, encara li faltava un esglaó per coronar-se definitivament: vèncer el Lió, l’equip europeu per antonomàsia i etern botxí culer. El Barça, capficat amb el què i amb el com, el tomba a la tercera final per aixecar la seva tercera Champions. I fent-ho amb gols d’Aitana i Alexia, les dues icones d’un equip que ja es pot considerar hegemònic. 3 Champions en els darrers 4 anys. I, per primer cop, guanyador dels 4 títols possibles en una temporada.

Però com els contes més bonics, el camí mai va ser fàcil per arribar al cim més alt de tots. Enrere queda el cop de realitat de Budapest, el “no hi ha distància” d’Alexia contra el Wolfsburg o el “tornarem” d’Aitana després de Torí. El Barça sabia que Bilbao havia de ser la bona per tombar el Lió, la seva kriptonita. Potser era el destí. Potser era que 40.000 culers, al desplaçament més multitudinari del club, viatjaven a San Mamés per canviar el rumb de la història. I, per fi, fer-la perfecta.

Foto: FCB

Tot passava per no repetir els errors del passat. A diferència de fa dos anys, quan l’equip va encaixar tres gols la primera mitja hora, el Barça va aconseguir sortir amb fermesa i mirar l’Olympique de Lió d’igual a igual. Les jugadores blaugranes cuidaven la pilota com el que és: un tresor. Cada possessió tenia un sentit; alguns cops per frenar l’ímpetu francès, altres per anar arraconant el rival enrere i buscar el gol, però sense perdre el seny. 

Veient que les blaugranes controlaven però no amenaçaven prou, el Lió li va anar perdent el respecte al Barça. A cada oportunitat que tenien, per petita que fos, intimidaven la defensa culer, delicada per moments. Cata Coll veia com una centrada d’un córner s’enverinava fins a fregar el travesser, mentre que Irene Paredes, que jugava a casa, tallava de forma providencial una rematada que era mig gol. Les franceses se les anaven emportant al seu terreny, a poc a poc i sense fer massa soroll.

Però el Barça, amb les lliçons del passat apreses, ni molt menys es desfeia. Graham Hansen era un tornado per la banda dreta, serpentejant entre les rivals en les seves diagonals cap a l’àrea. Allà, això sí, s’hi trobava Wendie Renard. La totèmica i infranquejable capitana francesa s’erigia en la líder de la defensa a la zona on el Barça ajuntava més talent per metre quadrat amb la noruega, Aitana i Mariona.

Mariona Caldentey, molt assenyalada a la final de Torí i sense saber si seria el seu últim partit de blaugrana, va culminar una actuació memorable. La balear no va fer cap jugada extraordinària, però cada jugada simple la va fer de forma extraordinària. Especialment al minut 63 quan, amb un toc suau com un petó de bona nit, va filtrar una pilota exquisida cap a l’Aitana.

Aitana Bonmatí, tan petita i alhora tan gran, no entén les finals com el que són sinó com el que poden ser. És una competidora devastadora que, quan a la resta li crema la pilota, a ella se li enganxa com un imant. Un cop va rebre la subtil passada de Mariona, esprint de pura determinació, xut creuat amb l’esquerra i a barraca. El seu gol i el seu partit, coronats amb l’enèsim MVP en una final, van valdre una altra Champions. 

Encara quedava partit, però semblava com si els daus ja estiguessin tirats. Els 50.827 espectadors, rècord d’assistència a una final de Champions femenina, tan sols s’inquietaven amb l’entrada al camp d’Ada Hegerberg, primera Pilota d’Or de la història. Mentrestant, Giráldez donava pas a Ona Batlle, Brugts, Pina i Alexia, aquesta última per preparar la cirereta.

Alexia Putellas va entrar al minut 92 no per millorar el mig del camp blaugrana, que ja s’apanyava prou bé, sinó pel simbolisme. Ella havia d’estar al camp quan l’àrbitra xiulés el final. Perquè a la vida no tot ha de ser funcional, industrial. També ha de ser bonic com un conte. I el conte va cloure de la millor manera possible: amb el 2-0 de la capitana d’aquesta revolució social i futbolística que es diu Barça Femení. Poques històries més precioses com la d’aquest equip a Bilbao 2024 tancant el cercle contra el Lió.