La música urbana llatina està de moda, i no és cap secret. L’any 2024, l'Institut Cervantes va registrar un rècord històric amb 600 milions de parlants d’espanyol arreu del món, una fita que es repeteix any rere any gràcies, en part, a l’auge imparable del gènere urbà llatí.

Segons un estudi de la Universitat Nebrija publicat el 2023, les noves tendències musicals urbanes en espanyol s’han convertit en un dels grans motors d’expansió de la llengua, fins al punt de qüestionar l’hegemonia de l’anglès a les xarxes socials, en els espais culturals i en la vida quotidiana global.

Referents com Rosalía, Bad Bunny o Karol G, entre molts d’altres, són alguns dels noms que l’Institut Cervantes destaca com a altaveus d’aquesta difusió lingüística a través de la música. El salt és evident: del 3% de les descàrregues mundials a iTunes l'any 2020, al 21% de les 100 cançons més escoltades globalment a YouTube el 2023. Una xifra rellevant si tenim en compte la competència d’altres idiomes amb gran pes internacional, com l’anglès, l’hindi o el portuguès.

L’streaming i les xarxes socials, les grans promotores del gènere

Marina Arias Salvado, musicòloga i investigadora en el camp de la música urbana llatina a la Universitat Complutense de Madrid, explica que ens trobem davant del segon boom del reggaeton, després del seu primer gran salt a l’escena internacional a principis dels 2000. El primer element clau és, segons ella, “la renovació del so procedent de Colòmbia, amb un reggaeton més pop i més amable per al públic”, un gir que es remunta a l’èxit de Despacito de Luis Fonsi l’any 2017.

El segon factor que explica el creixement exponencial de la música urbana llatina és la consolidació de l’streaming a través de plataformes com Spotify i Apple Music. “És un gènere que no recau tant sobre la figura de l’àlbum”, fet que permet que artistes emergents puguin fer forat entre les llistes d’èxits i virals, “les quals alhora retroalimenten el gènere de la mateixa manera que ho fa la ràdio comercial”.

Instagram, TikTok, X i la resta de plataformes digitals s’han convertit en l’altaveu ideal per a la música urbana llatina. Dia rere dia, les xarxes s’omplen de tendències marcades per aquest gènere, amb coreografies virals, desafiaments i fragments de cançons que es fan globals en qüestió d’hores.

Cada vegada és més habitual veure cançons en castellà en publicacions i històries de figures destacades del món anglosaxó, que no dubten a fer servir reggaeton, trap o dembow com a banda sonora dels seus continguts, tal com apunta un reportatge de The Economist. Ja el 2022 es començava a intuir el fenomen: la revista Billboard va batejar aquell any com “l'any del conill dolent”, després de nomenar Bad Bunny artista de l’any. Una decisió que confirma l’ascens imparable de la música urbana llatina cap als primers llocs dels rànquings internacionals.

Ser el primer grup ètnic no-blanc és "determinant"

Arias Salvado apunta un tercer factor clau en aquest creixement, que es remunta als temps de Gasolina: la presència i influència de la immigració llatina als Estats Units, que ja conforma el primer grup ètnic no-blanc més nombrós. “Aquest factor, en el país més important de la cultura popular occidental, és determinant”, insisteix la investigadora de la Complutense. Referents com Jennifer López, Shakira o Pitbull han estat perfils clau, a mig camí entre el pop i la música urbana, combinant anglès i espanyol i obrint camí per a les generacions posteriors.

“El patró que segueixen els EUA i Barcelona o Catalunya és similar”

Barcelona s’ha consolidat com una de les parades imprescindibles per a les gires dels grans noms de la música urbana llatina, i molt especialment per als talents emergents que busquen fer-se un lloc a Europa. Segons dades d'Spotify España recollides per l’ACN, Bad Bunny ha estat l’artista més escoltat a Catalunya el 2024, seguit pel també porto-riqueny Myke Towers i pel colombià Feid. Tots tres formen part del gènere urbà llatí, que lidera amb autoritat les llistes de reproducció.

Si ens fixem en les cançons més escoltades, l’himne romàntic de Karol G Si antes te hubiera conocido encapçala el rànquing de l’any, seguit de Luna, de Feid i ATL Jacob, i de Gata only, de FloyyMenor i Cris MJ. Una tria musical que parla per si sola.

Aquest èxit no és casual, i la demografia barcelonina hi juga un paper clau: a principis de 2024, el 54,2% de la població nascuda a l’estranger a la ciutat era d’origen americà, amb Argentina, Colòmbia i Perú com a principals països de procedència. “El patró que segueixen Barcelona i Catalunya és un patró demogràfic similar al dels Estats Units, tot i les crisis, els retorns i la variació demogràfica”, explica l’investigadora de la UCM. “La diàspora llatinoamericana, que s’allarga des de fa tres dècades, es continua notant en el dia a dia”, afegeix Arias Salvado, en referència a la creació de nous espais a la ciutat que, amb el temps, naturalitzen gestos com “aprendre a ballar salsa o bachata”, per exemple.

La vilassarenca Bad Gyal, al Palau Sant Jordi (ACN)

Elles, les gran revitalitzadores del gènere

Des de fa una dècada, "els executius de les discogràfiques coincideixen que la creixent presència femenina en aquesta segona onada del gènere urbà ha estat una gran revitalitzadora”, especialment si es compara amb la primera onada, a principis dels 2000, marcada per una escassa presència. “Parlem d’una època recent en què han sorgit grans artistes com Karol G, Becky G, Emilia o Bad Gyal: noves veus femenines amb missatges d’empoderament que s’apropen al concepte de la ‘reina del pop’”, explica Arias Salvado. També destaca el cas de Young Miko, que “trenca l’escena amb un nou tipus de sexualitat que diversifica el gènere”.

Una agenda repleta de concerts

Amb aquests ingredients, Barcelona s’ha erigit en un dels grans escenaris internacionals per al gènere urbà llatí, i es prepara per a una primavera i estiu plens de concerts, festivals i esdeveniments que faran vibrar la ciutat al ritme del reggaeton, el trap i el dembow. Des de principis del 2025, Barcelona vibra al compàs del ritme llatí.

La ciutat no ha deixat de rebre alguns dels noms més potents del gènere urbà, en una temporada de concerts que sembla no tenir fre. Morad, Milo J, Maluma, Paulo Londra o Jhayco ja han passat pels escenaris barcelonins com a part de les seves gires internacionals.

I la festa continua. Aquest dissabte a la nit, el fenomen xilè Cris MJ, molt popular a TikTok, ha pujat a l’escenari del Sant Jordi Club. Sense moure’s del recinte olímpic de Montjuïc, el 29 d’abril tindrà lloc l’Energy Fest, un esdeveniment organitzat pel Barça que reunirà Arcángel, Nicky Jam i Luis Fonsi en un únic cartell.

El maig també arriba carregat: el dia 23, la porto-riquenya Young Miko actuarà al Sant Jordi Club, seguida del duet argentí Ca7riel & Paco Amoroso, que ja han esgotat les entrades per al seu concert del dia 27. I per tancar el mes amb força, Myke Towers protagonitzarà una doble cita al Palau Sant Jordi els dies 28 i 29 de maig.

Ja al juny, l’argentina Nathy Peluso tocarà "a casa" durant la nit de clausura del Sónar Barcelona 2025, superada ja la meitat de la seva gira mundial per presentar el seu darrer àlbum, GRASA. I per obrir oficialment l’estiu, el Share Festival celebra la seva setena edició els dies 20 i 21 de juny al Parc del Fòrum, amb un cartell ple de talent llatí i nacional: Bad Gyal, Saiko, Eladio Carrión, Emilia, Juan Magán o Figa Flawas són alguns dels noms destacats.

El 28 de juny, serà el torn del mexicà Peso Pluma, que actuarà al Sant Jordi Club. Al juliol, el públic espera amb expectació el doble concert de Rauw Alejandro al Palau Sant Jordi els dies 11 i 12.

Al setembre, Quevedo tornarà a trepitjar l’escenari del Palau Sant Jordi amb dues dates, els dies 8 i 9, seguit del colombià Sebastián Yatra, que hi actuarà el dia 20. Finalment, l’última gran cita del calendari serà el 24 d’octubre, amb l’argentí Duki com a protagonista d’una nit que promet ser apoteòsica.