Sona la desena campana de la Basílica de Santa Maria del Pi. Alguns comerços del barri del Gòtic ja han obert, com les pastisseries, les botigues de souvenirs i les cafeteries per als més matiners. Altres, però, tot just obren els llums de l'aparador, com la barreteria Obach. Sortint de les Rambles, baixem pel carrer de la Boqueria i just en arribar a la cruïlla entre el carrer Avinyó i el Call, hi trobem un immens aparador de fusta que exposa entre 120 i 140 models de barrets, boines i gorres de tots els colors i mesures.

Dins ens esperen en Pol i la Judit Obach, germans i besnéts del fundador de la barreteria, en Josep Obach. Acaben d'obrir la botiga i ja entra el primer client. És el primer de tants que arribaran aquest matí. L'oferta és ben variada.

"Diuen que el nostre besavi tenia el cap molt gran i com que estava cansat de no trobar barrets a Tiurana, al seu poble, un dia va venir a Barcelona i va veure que aquesta botiga es traspassava", ens explica en Pol mentre se li escapa el riure darrere el taulell de fusta, quasi centenari. Era l'any 1924 i en aquell moment, el local era una barreteria només per a dones. El besavi va agafar la propietat i així va començar a dir-se "Sombreria Obach" i oferia barrets per a homes i dones.

El 1925 va néixer l'avi, l'Antoni Obach, que com declara en Pol, va viure al pis de dalt de la botiga durant tota la vida, fins que va morir el 2011. Més tard, van seguir el negoci els seus dos fills, l'Antoni i el Ramon. Ara el Ramon s'ha jubilat i continuen el negoci els fills de l'Antoni, que són en Pol i la Judit Obach, la quarta generació de la botiga i els protagonistes de la crònica.

A l'aparador de la barreteria Obach hi ha entre 120 i 140 models de barrets, boines i gorres de tots colors i mesures

La resistència dins el Gòtic

"El barri està molt enfocat al turisme, no s'ha cuidat pel dia a dia", lamenta en Pol Obach, i ens detalla que la família havia viscut al barri, però va haver d'acabar marxant-ne. La barreteria Obach, per tant, sobreviu malgrat els preus desmesurats del lloguer. "Estem al límit, però estem oberts perquè la família prefereix que paguem un lloguer més o menys decent abans que vingui una botiga de souvenirs. Ho fem perquè som d'aquí i ens agrada. Si no hi ha una gorra, m'esforçaré per buscar una alternativa", diu amb fermesa.

Pol Obach fa una mirada al passat i reflexiona sobre els moments durs que ha viscut la botiga durant la pandèmia. Ens comenta que durant el confinament no hi havia ningú al centre de Barcelona i totes les botigues de la vora, dedicades al turisme, estaven tancades. "Però des de l'hivern passat, hem notat que el barri s'està recuperant, i més ara amb la Fira de Santa Llúcia...", afirma.

En aquest sentit, Obach creu que aquesta època, juntament amb l'estiu és perfecta per comprar barrets i gorres. "Anem lligats al fred de l'hivern i al sol de l'estiu, que és quan la gent no es vol cremar", diu. Mentre parlem, un home entra per comprar-se una gorra.

La nostra conversa queda interrumpuda perquè al client li sona el telèfon. Tots fem silenci per donar pas a la melodia sevillana del dispositiu. El Pol i la seva germana comparteixen una mirada de complicitat. "Ahora te llamo, que estoy comprando", exclama l'home. La Judit el despatxa i afegeix: "Claro que sí, hay que hacerse regalitos a uno mismo de vez en cuando". Tots dos riuen.

Reprenem la conversa. En Pol continua al seu lloc de treball habitual, darrere un taulell històric. Obach explica al Diari de Barcelona que la conservació del mobiliari original forma part de la tradició familiar. "No deixem tocar les caixes on tenim els barrets. Tampoc els armaris o el taulell on els deixem. A vegades vaig a dins i quan torno trobo algú assegut a sobre... i penso, que no veus que això té més de cent anys?", lamenta.

Pol i Judit Obach treballant a la botiga i al fons, el mostrador de fusta, original des de l'obertura del 1924

Aquesta cura pel mobiliari es reflecteix també en el tracte que donen a cada client que entra i busca una nova adquisició. En Pol comparteix que aquesta manera de fer l'ha après des de petit, ja que amb quinze anys ja ajudava la família durant el Nadal. "Endreçava el magatzem i anava sentint parlar sobre els materials, els teixits...", recorda.

La seva arribada a la barreteria va suposar un canvi dràstic en el seu estil de vida. "Abans de venir aquí, treballava com a entrenador d'handbol, era monitor de piscina, socorrista i feia aquagym, una cosa que no tenia res a veure amb això", ens explica. Quan va fer vint-i-cinc anys, el tiet i el pare li van preguntar si volia agafar el relleu. "Era un tipus de negoci que a mi m'agradava i vaig decidir que sí. A més, era una cosa especial, nosaltres ho diem molt, ho portem a la sang i ho hem viscut des de petits", sentencia. Han passat onze anys des d'aquell dia i ara es dedica amb cos i ànima a la botiga.

Els efectes de la globalització

En Pol parla de la barreteria amb afecte, però a la vegada té una mirada crítica davant la situació comercial actual, ja que segons explica, intenten tenir proveïdors catalans, però cada vegada els costa més. Resulta que les dues marques que hi havia més a la vora, que eren de Lleida i Castelló, han desaparegut en els últims anys. "Ara treballem amb empreses de Sevilla, Ciudad Real i Alacant, però cada cop tot és més complicat per la globalització. Les grans marques es mengen les petites", raona.

Segons comparteix al DdB, quan els arriben els productes, els revisen i retiren aquelles gorres que no estan bé. "Si hi ha alguna que està mal feta truco a la fàbrica i dic que la propera vegada tingui, per exemple, un folre més fi perquè la tela quedi més estirada", ens comenta. Aquesta conversa amb el distribuïdor també li serveix per conèixer quines són les tendències del conjunt de l'Estat. "Cada zona té les seves particularitats", afegeix.

Li preguntem quina gorra està de moda ara i què s'està venent més. Surt del taulell i assenyala l'aparador que dona al carrer del Call. "Aquestes boines ara s'han posat de moda entre els homes per la sèrie Emily in Paris. Nosaltres en venem bastantes fetes amb llana merinos i venen del País Basc. Que resulta que la boina és una moda? Doncs la tenim en divuit colors diferents!", diu amb orgull, i afegeix que la sèrie Peaky Blinders ha fet que la gorra irlandesa, que fa cent anys que existeix, ara estigui triomfant entre els homes.

També explica que cada vegada es dilueix més la diferència entre els barrets d'home i els de dona, així com el públic comprador. "Ahir vaig vendre una gorra a un nen de set anys que em demanava un barret d'Indiana Jones!", afirma sorprès.

Els armaris tenen uns miralls amb els quals els clients poden veure com els queda el barret

És evident que les modes canvien i la societat també. És per això que en Pol i la Judit Obach s'han proposat modernitzar la botiga. "Ens hem fet xarxes socials, volem millorar la web i posarem un WhatsApp perquè només tenim el fix... El meu pare i el tiet tenien les páginas amarillas i amb això ja n'hi havia prou, però el món ha canviat i t'has d'adaptar", argumenta.

Aquests propòsits arriben després de la reobertura, el passat 18 de novembre. La barreteria Obach va tancar durant dos mesos per fer reformes. En Pol ens conta que feia temps que un camió de les escombraries de l'Ajuntament havia trencat el rètol de la botiga.

"Vam aprofitar per pintar l'interior i remodelar el magatzem perquè aquest és un edifici molt antic. Aquí fora treiem les gorres, però a dins també fem molta feina". (Pausa) "Ai mira, és que passa un camió i ja tremolo, miro sobretot que no vulgui girar. En teoria aquí ja no poden passar els camions alts, però passen igualment", es queixa en Pol i conclou dient que és un problema enquistat des de fa temps.

Quan van abaixar la persiana, van rebre trucades del veïnat i dels mitjans que preguntaven si tancaven. "És clar, aquesta és la dinàmica de Barcelona, les botigues emblemàtiques no segueixen si no hi ha relleu generacional. No poden assumir el relleu i acaben tancant", lamenta. "Com que molts havien preguntat, vam aprofitar i el dia que vam reobrir vam dir que fèiem una mica de festa perquè la gent s'assabentés. Va anar molt bé!", diu recordant amb alegria aquell dia.

Ara la botiga torna a estar oberta al públic i prova del seu èxit és que pel Pont de la Puríssima van tenir molta clientela. D'aquí a dos anys la botiga celebrarà el centenari. Tot i el pas del temps, hi ha anècdotes impossibles d'oblidar: "Fellini va venir fa molts anys a comprar una barretina quan hi havia el meu avi, recorda el nét d'Antoni Obach.

La botiga també es menciona al llibre de L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón. "La barreteria és imaginària, però estaria aquí al costat. Quan va ser el boom, els guies paraven davant i feien la menció".

També ens explica que fa més de trenta anys que s'hi va gravar la pel·lícula Aquesta nit o mai, de Ventura Pons, i la botiga va estar tancada uns dies. "Ai, i també un anunci de detergent! Ens van demanar si els podíem deixar l'aparador. Potser aquesta també és una manera més de seguir avui en dia... No ens dedicarem només a això, però hem de poder estar oberts", reflexiona en Pol.

Abans de marxar, m'ensenya els miralls dels armaris de fusta que hi ha a banda i banda de la botiga. "Mira, estan una mica inclinats i això fa que quan et proves un barret et puguis veure'l per darrere. Està així des de l'inici", comparteix al DdB. I tot seguit treu de l'armari una mostra de barrets. Són preciosos. En Pol els respatlla i complementa l'explicació mostrant-me un mesurador amb el qual comprova que la mesura que indica l'etiqueta sigui la correcta.

"Mira, aquí posa que fa 58 centímetres i en veritat són 56...", diu. Miro aquest utensili meravellada. No tinc cap dubte que si dugués un barret al cap, me'l treuria com a gest de felicitació. He rebut una autèntica classe de l'art del barret.

Utilitzen un utensili amb el qual comproven que la mesura que indica l'etiqueta sigui la correcta

En Pol Obach respatlla els barrets