[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Anna Calderón , Aroa Tort i Ainara Valadez
Publicat el 16 de maig 2020

Des de l’inici de la crisi sanitària del coronavirus, els robots s’han convertit en uns grans aliats per combatre la desinformació, ja que els governs han creat xats que responen autònomament les respostes dels usuaris. Tanmateix, els robots també s’han convertit en difusors de missatges falsos, sovint amb finalitats polítiques.

Fa poques setmanes, Twitter va detectar més d’1,5 milions de comptes falsos en tot el planeta. Quan aquests comptes falsos són robots, s’anomenen bots, els quals realitzen accions de manera autònoma i reiterativa. Són comptes creats per empreses de forma massiva i distribuïts per dur a terme determinades accions a xarxes socials, com inflar el nombre de seguidors d’un compte o donar 'm’agrada'. Però també fan que, per exemple, determinats hashtags —com el de #SánchezVeteYa—, sigui massivament twitejat i retwitejat. Tanmateix, alguns analistes de xarxes com Javier Barriuso recorden que aquesta manera de fer “campanya política” resulta “poc ètica”.

Aquesta forma de fer política sembla haver-se accentuat durant la crisi sanitària. “Aquesta pandèmia s’ha convertit en l’epicentre de tot el món i les xarxes socials no són l’excepció”, afirma Elizabeth Bodi, experta en tecnopolítica de l’equip d’investigació en tecnologies de la informació NIS. En concret, els bots s’utilitzen actualment per “generar tendències negatives cap al govern”, segons Barriuso. “Setmana rere setmana hi ha una acció per part de la ultradreta de desgast del govern”, afegeix.

Malgrat tot, aquest no és un fenomen nou, sinó que, segons diversos estudis, els bots ja van influir en el Brexit o en la victòria de Trump. “L’ús dels bots com a estratègies comunicatives dels partits polítics és cada cop més habitual”, afirma Gemma Palau, periodista i coautora del llibre FakeYou sobre desinformació i manipulació a les xarxes.

És per aquest ús cada vegada més polític dels bots que Barriuso creu que s’ha generat “una sensació de negativitat” envers aquests sistemes. Tanmateix, Bodi recorda que “el problema no són els bots en si mateixos, sinó aquells que els utilitzen”. Per exemple, molts governs han creat, en aquestes darreres setmanes, xats que responen de forma automàtica els dubtes freqüents dels usuaris.

Per controlar l’ús que es fa dels bots, Twitter ha actualitzat les seves polítiques per eliminar piulades i perfils falsos. Tot i això, experts com Barriuso reiteren que, a la pràctica, no s’està exercint “un control real” en aquest aspecte per part de la plataforma i que els seus algoritmes de detecció “no funcionen de forma adequada”. Per aquesta raó apunten a una falta de regulació general que, segons assegura Bodi, necessita fer-se “des de la llei” per poder ser efectiva, sense que això signifiqui caure en retallades en la llibertat d’expressió.

Claus per identificar un bot

Identificar un bot és una tasca complicada, ja que no existeix cap eina que els reconegui. A més, cada vegada són més sofisticats. Tanmateix, hi ha alguns paràmetres bàsics que poden fer sospitar que un compte té darrere un bot:

  1. Sense fotografia de perfil.
  2. “Comptes matrícula”: comptes de Twitter amb vuit dígits al final.
  3. Segueixen molts comptes però no els segueix ningú.
  4. Missatges reiteratius: pengen el mateix diverses vegades.
  5. Publiquen sistemàticament durant tot el dia.
— El més vist —
— El més vist —