Mural
Per EFE
Publicat el 23 de novembre 2021

A la Yaritza Paniagua li van encomanar fa cinc anys ser una de les líders de la Comissió de Cerca de Desapareguts de l'antiga guerrilla de les FARC, una de les tasques més importants de l'acord de pau colombià que resulta difícil de complir perquè les víctimes es compten per desenes de milers.

Pels seus més de 20 anys en la guerrilla, la dona coneix bé les selves i muntanyes en les quals les FARC tenien presència i control i on jeuen algunes de les 80.000 víctimes de desaparició forçada que el Centre Nacional de Memòria Històrica (CNMH) calcula que va haver-hi durant més de cinc dècades de conflicte.

Una d'elles és el departament del Meta, on Yaritza viu des que va deixar les armes, i és des de la seva casa, en l'antic Espai Territorial de Capacitació i Reincorporació (ETCR) Mariana Páez, del municipi d'Altiplans, on organitza aquesta tasca titànica.

Mentre la majoria dels seus antics companys de la guerrilla es dedica a l'agricultura, la piscicultura o la ramaderia en aquest ric territori on els Plans Orientals s'ajunten amb la regió muntanyenca de la Macarena, Yaritza processa papers i informació que rep per buscar els desapareguts.

Aquesta feina, segons explica a EFE, és la que li van assignar després de ser indultada i sortir de presó per la signatura de l'acord de pau del 24 de novembre de 2016.

Un procés llarg

La Comissió de Cerca de Desapareguts de les antigues FARC rep sol·licituds per trobar víctimes de part de l'oficial Unitat de Cerca de Persones donades per Desaparegudes (UBPD) i d'organismes com el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), així com de familiars de guerrillers que van morir durant el conflicte i que, per temor, mai van acudir a les autoritats.

"Va haver-hi molts que van desaparèixer enmig de la guerra, quan va haver-hi ajusticiament i els seus cossos van desaparèixer. Però avui que estem en aquest treball veiem que la major part dels desapareguts que busquem són els nostres mateixos companys perquè les seves famílies mai van poder reportar-los enlloc", diu Yaritza.

Les famílies han d'omplir un formulari per sol·licitar la cerca i després la Comissió busca testimoniatges d'exguerrillers i pagesos i, a través de les seves xarxes, tracten de "recaptar informació que contribueixi a trobar els desapareguts durant el conflicte".


La comissió ha aconseguit reconstruir "esdeveniments grans" com a enfrontaments entre l'Exèrcit i les FARC, en els quals va haver-hi desapareguts, fets que van ocórrer fa molts anys, però el record dels quals continua viu.

"Hi ha casos on en un bombardeig va haver-hi 20 morts i l'Exèrcit va aixecar (els cadàvers), se'ls va emportar, però fins al dia d'avui no se sap on estan", exemplifica Yaritza, que va perdre el seu germà, Fabián Paniagua, en un d'aquests bombardejos.

La labor dels reincorporats acaba quan, després d'una cerca, donen la informació sobre el punt en el qual creuen que pot haver-hi cossos; la UBPD o el CICR són els que en fan l'aixecament.

L'esperança de la Rosa

Als seus 56 anys Rosa Rodríguez no ha pogut guarir del tot les ferides que el conflicte armat va obrir en la seva vida. Aquesta dona, que va viure durant molts anys en una zona rural de Vista Bella (Meta), va sofrir l'assassinat del seu marit a mans de grups paramilitars, i posteriorment la desaparició del seu fill, reclutat per les FARC i que podria haver mort en un bombardeig de l'Exèrcit, encara que ella guarda l'esperança que encara estigui viu.

"Ell va desaparèixer el novembre de 2006. Després que la guerrilla es va desmobilitzar, em van comentar que va quedar en un combat a La Cooperativa (Vista Bella) i aquesta és la data en què no sé res del meu fill, què va passar, si de veritat va caure en aquest combat o on està", relata a EFE.

La dona, que viu en una barriada de Villavicencio, la capital del Meta, forma part d'una associació que ajuda en la cerca de desapareguts. "Si a mi em diuen: "Vingui que ja hem trobat les restes del seu fill', ja hom s'aquieta i diu: l'he trobat". Hom descansa, perquè la veritat, jo no descanso perquè tinc la incertesa de si és viu o mort", diu amb veu entretallada.

El resultat de la cerca

Yaritza és el nom de naixement de Dilsia Quintero, però va decidir mantenir l'àlies que va triar quan va entrar a les FARC. Diu que "aquest procés ha estat molt complex per les dinàmiques dels territoris" i la violència creixent en algunes zones de Colòmbia. Però el treball dona els seus fruits. La UBPD va trobar a Sant Juanito (Meta) un cos que podria ser d'un membre del matrimoni Angulo Castañeda, segrestats per les FARC fa 21 anys prop de Bogotà.

Yaritza reflexiona sobre el que va significar la desaparició forçada durant el conflicte i el seu nou rol com a buscadora: "Tot això t'humanitza més i et sensibilitza entorn d'aquesta situació".

"A la guerrilla no veies tan dur aquest tema de la desaparició, enmig del conflicte i del ressentiment, de l'odi, quan veies que et mataven les companyes i companys (...) No tenies en compte que això causaria tant de dolor", conclou.

Per Jorge Gil Ángel

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —