Incloure personatges LGTB a sèries i pel·lícules no ha estat un camí fàcil. I les plataformes de streaming tampoc han tingut ni èxit, ni ganes de tirar endavant projectes més inclusius. Pot ser una casualitat que justament les darreres cancel·lacions de la televisió hagin tingut personatges sàfics entre els seus patagònics.

Tot i que hi ha cada vegada més personatges LGTB, són sobretot els homes gais els que es veuen representats, i no les dones bisexuals o lesbianes, que veuen com les seves representacions van minvant. Els motius que donen les plataformes van des de les baixes audiències, els alts costos de producció, i moltes vegades la poca acceptació que reben les sèries, pel que fa a les visualitzacions i de qualitat de la producció. També succeix que els recursos i les tropes que utilitzen estan passats, la lesbiana morta o boja fa massa temps que apareixen a la pantalla.

Però, el que està clar és que les plataformes d’streaming no tracten igual les pel·lícues o sèries amb dones sàfiques que el contingut gai, o les històries d’amor entre dos homes. Les temàtiques WLW –women loving women o women who love women– es veuen menyspreades i obviades en aquestes produccions i al final, cancel·lades.

Per poder parlar-ne, destacar que en el progrés d’inclusió LGTB als mitjans audiovisuals s’ha optat per portar només, o majoritàriament, històries MLM (men who love men). Però les dones lesbianes, bisexuals, o les persones trans o no binàries s’han quedat fora del quadre. “Hi ha gent que no coneix de primera mà què és voler veure una sèrie i dir: jo no em sento identificada amb ningú perquè no surto”, diu al Diari de Barcelona la creadora de contingut Marina Delgado (@marinadelgadx). 

Per què s’obvia aquest contingut?

Un dels punts que destaca la Marina Delgado és l’interès del públic. La majoria de sèries que mostren aquesta inclusivitat i acaben cancel·lades estan enfocades a adolescents o joves, normalment dones heterosexuals. I, igual que s’ha normalitzat entre aquestes el consum de productes gais, Delgado apunta que “està mal vist, per exemple, que una noia hetero petita o adolescent li interessi o li agradi contingut sàfic. Perquè si els agrada és perquè són lesbianes”

Però la cosa no només s’acaba aquí. La falta de pressupost cap a les sèries i pel·lícules lèsbiques també es veu clarament. Per exemple amb First Kill, la primera producció adolescent de Netflix amb dues protagonistes lesbianes i una d’elles racialitzada que es va cancel·lar amb tan sols una temporada. I que, tot i que l’argument del gegant de l’streaming fos la falta de visualitzacions, el públic que estava d’acord en la no renovació parlava del fet que la sèrie era dolenta. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Marina Delgado (@marinadelgadx)

Però hi ha moltes sèries heterosexuals dolentes, “Riverdale no és bona i porta moltes temporades ja”, diu Delgado. I afegeix: “First kill és una mica dolenta, però és la nostra sèrie dolenta. I en volem tenir”.  

A banda de la negativa de les plataformes, el contingut que se li està fent a aquestes produccions moltes vegades deixa a desitjar, ja que no es compta amb directores ni persones del col·lectiu per fer aquestes pel·lícules o sèries. La Marina destaca dins d’aquesta bona feina la Casa del Drac (HBO), que ha estrenat alguns capítols dirigits per una dona i en els que s’ha mostrat la sexualitat femenina i l'homosexualitat d’un dels protagonistes amb molta més delicadesa del que s’havia fet en la seva antecessora, Joc de Trons (HBO). 

La falta de promoció

A banda d’això, hi ha també el factor de la promoció en les sèries i pel·lícules. En el cas de Netflix, la majoria de sèries d’èxit els ha fet promoció a través de xarxes socials, però en el cas del contingut LGTB, gairebé mai passa. Amb Heartstopper, fins que la sèrie no va arribar a tenir èxit, no es va començar a parlar d’ella. I el mateix va passar amb First Kill.

Moltes vegades són els mateixos fans els que han de fer promoció de les sèries o pel·lícules per tal que la gent les conegui, ja que les plataformes no en parlen. Això va passar amb Do Revenge, la darrera estrena de Netflix amb contingut sàfic. “Va sortir la pel·lícula aquest divendres i jo no he vist cap mena de promoció a Espanya. D’algunes sèries sí, però d'aquesta pel·lícula res”, assenyala Marina Delgado. 

El mateix ha passat amb l’australiana, Heartbreak High, una sèrie que ha apostat per la inclusivitat i que s’ha fet de forma molt natural. I només s’ha fet promoció en el compte de Netflix Austràlia, tot i que sigui un contingut que hi hauria pogut consumir tothom. Els 'community managers' saben de què parlar i de què no. 

El cas First Kill vs Heartstopper

Amb la rapidesa que busquen les plataformes i la necessitat de tenir números ràpids, First Kill i Heartstopper, les dues sèries LGTB de Netflix d’aquest any es van veure enfrontades, i tot i que no hauria d’haver sigut així. Els fans de la primera es queixaven de la cancel·lació si les visualitzacions de la sèrie havien sigut més alts, mentre que els de heartstopper argumentaven que la seva sèrie tenia la meitat de minuts que l’altre.

“Em sembla molt ridícul l'enfrontament que hi ha”, lamenta Delgado. “No cal barallar-nos, sinó que cal entendre el que ha passat. Sí, tots som una comunitat i ens hem de fer costat quan jo estigui dient escolta, perquè a mi em cancel·len, quan he tingut les mateixes visites”, afegeix la creadora de contingut. 

I sí, segurament hi ha altres arguments a part dels números, i altres raons que cal comentar. Però no, hi ha molts més, perquè First Kill no ha sigut la primera sèrie amb personatges lèsbics que Netflix ha cancel·lat, ni serà l’última, segurament. La darrera, Paper Girls, un projecte de Prime Vídeo basat en els còmics homònims que ha vist la seva trajectòria tallada abans d'hora.

No només lesbofòbia, sinó també masclisme

Perquè moltes vegades la problemàtica no és només homofòbia. La Marina deixa clar el problema: “Sempre que parlo d'això, també afegeixo que en el fons hi ha una misogínia molt gran. Perquè ja de per si, qualsevol cosa encara que no estigui protagonitzat per dones, si aquesta enfocada a dones, es prendrà com una quelcom que és de menor qualitat”. 

Projectes LGTB que han cancel·lat en alguns països

Però no només són les plataformes les que es queden ancorades al passat. Hi ha països que encara ara prohibeixen el contingut LGTB. El cas més recent i que va tenir més bombo va ser el de la pel·lícula Lightyear (Disney), que es va prohibir a 14 països –com Aràbia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs Units, Egipte, Kuwait, Indonèsia, Malàisia, Líban o Bahrain–  per incloure un petó entre dues dones. 

D’altres projectes que han vist aquesta prohibició aplicada a projectes audiovisuals inclouen La Bella i la Bèstia, que es va prohibir a Rússia als menors de 16 anys per incloure un personatge gai. Wap (2015), una pel·lícula que s’havia de projectar al festival de cine de Beirut, però es va descartar pel seu contingut LGTB. O Everything Everywhere All At Once (2022), una pel·lícula amb personatges sàfics que es va prohibir en alguns països de l'Orient Mitjà. 

El recopilatori de sèries

Si voleu veure sèries amb personatges sàfics, encara queden projectes a les plataformes on veure’s representat. Aquest recopilatori viatja entre plataformes per poder conèixer més profundament una part del col·lectiu LGTB que moltes vegades està infrarepresentat i marginat dins del món seriòfil. 

A Netflix podeu trobar sèries que encara no han cancel·lat com Rebelde (2021). Un remake del clàssic mexicà dels 2000 que una de les seves protagonistes, l’Andy, és lesbiana, a més d’altres personatges de la comunitat LGTB. Heartstopper (2022), tot i que la parella principal sigui homosexual masculina, hi ha la Darcy i la Tara, dues noies que tenen una relació al llarg de la temporada. Arcane, She-Ra and the Princesses of Power, Never Have I Ever o One of us is lying també s’inclouen en el registre de Netflix de sèries sàfiques. 

I la joia de la corona, que encara no ha tingut renovació és la recentment estrenada Heartbreak High (2022), que no només inclou diferents personatges sàfics, sinó de gran part del col·lectiu LGTB. 

Entre la llarga llista de sèries sàfiques cancel·lades per Netflix hi ha Sense 8 (2015), Gypsy (2017), Everything sucks! (2018), I’m not okay with this (2020), One day at a time (2017), Teenage bounty Hunters (2020), Get Even (2020) o la recent First Kill (2022). Derry Girls (2018), també arriba al seu final aquest octubre de 2022 amb una tercera temporada. 

A Prime Video hi ha Wheel of time (2021), una sèrie de fantasia medieval que té de protagonista una maga lesbiana, i amb parella. The Boys (2019) també inclou una parella sàfica dins dels seus personatges, una de les superheroïnes és bisexual, i la seva parella lesbiana. Dues de les sèries que millor han inclòs personatges lèsbics, i que han cancel·lat, per desgràcia a la plataforma són The Wilds (2020) amb dues temporades, i Paper Girls (2022) després d’una temporada molt prometedora. 

A HBO de moment hi ha dues sèries molt fortes amb personatges sàfics, com són Euphoria (2019), amb Zendaya al capdavant com Rue, una noia lesbiana que s’enamora d’una noia trans, bisexual. L’altre, que estrena la segona temporada el mes vinent, és Sex Life of College Girls (2021), en la que una de les quatre protagonistes és lesbiana i lluita amb l’impacte de sortir de l’armari. HBO també té Killing Eve (2018), una sèrie de misteri, policies i amor que ha acabat aquest any i que jugava al joc del gat i el ratolí entre una oficinista de l'MI5 i una assassina a sou, i la seva història d’amor.

La Marina aclareix que “encara cal treballar en aquest sentit i continuar exigint una representació de qualitat” perquè les dones lesbianes o bisexuals puguin veure’s a la televisió, als cinemes o a les plataformes d’streaming.