L’Índia podria canviar el seu nom i passar a dir-se Bharat. La mesura no és oficial, però la idea s’ha deixat entreveure per diversos dirigents del país asiàtic a través de les invitacions a la cimera del G-20 que se celebra aquest dissabte, 9 de setembre a Nova Delhi, la capital del país. 

El ministre d’educació indi, Dharmendra Pradhan, va publicar el passat dimarts la seva invitació a través de la xarxa social X (antic Twitter), i en aquesta es pot observar la frase “La presidenta de Bharat sol·licita el plaer de la seva companyia”. Aquesta imatge va fer saltar les sospites d’un possible canvi de nom del país i van començar tot un seguit d'elucubracions envers el motiu. 

Segles enrere, el subcontinent indi va ser dominat per l’imperi mogol entre els anys 1527 i 1707. Un segle després, el país va tornar a ser dominat, aquest cop pels britànics, entre 1858 i 1947. És per això que diferents ciutadans natals han manifestat, a través de la mateixa plataforma, que la capital també hauria de ser una altra, ja que Nova Delhi té petjada colonial, tant britànica com mogol. 

Cenyint-nos a la història i a l’etimologia de les paraules, el terme Bharat fa referència a la primera Índia, la tradicional, aquella que no parla anglès. De fet, les primeres aparicions del nom es troben citades en sànscrit. I la traducció de “Bharat” de l’indi al català és "Índia".  En canvi, el terme Índia respon als qualificatius imposats pels estrangers: des dels perses, passant pels mongols, fins als britànics, de mode que l’Índia que coneixem avui dia s’associa a l’Índia moderna, urbana, industrial i occidentalitzada.

Varis integrants de la política índia s’han pronunciat al respecte. Alguns ho han fet a través de les xarxes socials i d’altres, en entrevistes. Segons el ministre d’Afers Exteriors de l’Índia, Subrahmanyam Jaishankar, “la paraula Bharat és un dels dos noms oficials de l'Índia i apareix reflectida a la Constitució del país asiàtic, de mode que té validesa en documents i actes oficials”. “Comporta un significat, una comprensió i una connotació”, va afirmar el canceller en una entrevista oferta a l’agència de notícies ANI. 

El president del Col·legi d'Advocats de la Cort Suprema, Adish Aggarwala, també s’ha sumat a la causa i ha explicat que “el govern de Narendra Modi (primer ministre de l’Índia) ha pres totes les mesures necessàries per fer de l'Índia un veritable Bharat”. "Florirem més amb el nom de Bharat. El nom de l'Índia el van donar els britànics", afegeix.

Es tracta d'una mesura que ha estat plantejada aquest passat mes d'agost per part del Govern indi al Parlament amb la intenció de reemplaçar el sistema de justícia de l'etapa colonial britànica, concretament el Codi Penal, el Codi de Procediments criminals i l'acta de 1872.

Però, és realment aquest el seu propòsit? Joan Tort, catedràtic de Geografia per la Universitat de Barcelona, ha explicat al Diari de Barcelona que “els noms geogràfics no són entitats fixes i immòbils, sinó que poden canviar amb el pas del temps, de mode que no podem establir pautes de validesa general. Els noms poden canviar fruit de conjectures incontrolables”. 

No és la primera vegada que s’intenta o que es canvia el nom d’un país, i en Joan alerta del rigor que hem de tenir: “Cal que siguem conscients de qui manipula la informació. Tots aquests interrogants cal valorar-los amb el cap fred, perquè segons el ressò que tingui la iniciativa, pot convertir-se en un regueró de pólvora. És una reacció molt prevista i controlada. Cal plantejar si els motius tenen raó de ser o han de ser pretèrits en favor d’un altre nom”.

"Cal plantejar si els motius tenen raó de ser o han de ser pretèrits en favor d’un altre nom"

Joan Tort 

Catedràtic de Geografia per la Universitat de Barcelona

En el cas de l’Índia, dona el seu punt de vista d’acord en el context en el qual ens trobem: “El convenciment que tinc és que utilitzen aquest cas com una cortina de fum que saben que té un potencial molt revolucionari. Remouen la història colonial sabent que tindran èxit, perquè són identitats amb discussió. Saben que és un tema que esclata i es converteix en discussió pública. A partir d’aquí, tots els plantejaments són relatius”.

De fet, els líders opositors han dubtat de la mesura i han qüestionat el seu vertader propòsit, ja que probablement hi ha molts factors polítics en joc en tot aquest projecte. 

“Quan es tracta de noms de llarga tradició, tots estan afectats per aquesta possible condició de relativitat. Ha passat durant tota la història. Per exemple, el nom d’Espanya (Hispània) és un nom d’origen fenici. Els propis fenicis el van dur a la Península Ibèrica i el van aplicar a la franja mediterrània, on van habitar. A través dels segles el nom es va modificant i acaba fent referència al nom de la Península. De fet, la Hispania Tingitana fa referència a Tànger (ciutat del marroc) i a tot el Magreb (Àfrica del Nord). I això es pot observar a llibres i registres antics”.

"Utilitzen aquest cas com una cortina de fum que saben que té un potencial molt revolucionari"

Joan Tort 

Catedràtic de Geografia per la Universitat de Barcelona

“El mateix passa amb Amèrica. Fa referència a un navegant que va tenir un paper protagonista en el descobriment del nou continent. Amèrica prové d’Amerigo Vespucci”. Però no cal anar-nos-en tan lluny. Això també passa a casa nostra. “A Catalunya, el terme que utilitzem per separar territoris “comarca” té l’arrel “marc”, que és d’origen germànic i significa frontera”, de mode que, etimològicament parlant, se’n poden fer una infinitat de traduccions que poden ser viables, però cal separar la veritat històrica de les conjectures.  

El Parlament indi ha convocat una sessió especial el pròxim 18 de setembre i l’agenda de temes per tractar no ha estat publicada, fet que ha alimentat les especulacions sobre el possible canvi de nom.

Tot i això, els canvis de noms suposen un tràmit llarg i feixuc, i és molt probable que si veritablement el canvi de nom és sobre la taula, s’hagin de dur a terme moltes altres reunions que estudiïn la viabilitat. “La clau és el consens internacional. La qüestió dels noms penjaria una mica d’un consens internacional manifestat a través de diversos protocols de les Nacions Unides. A partir d’aquí fan un dictamen i hi poden intervenir. Tot s’ha d’avalar per la comunitat internacional”, assegura Tort.